Trànsit blinda l’AP-7: sis nous carros radar i més controls als trams amb més sinistralitat

La sinistralitat a l’AP-7 continua en el punt de mira de les autoritats i el Servei Català de Trànsit (SCT) vol convertir l’autopista en «una zona de control de velocitat en els seus 344 quilòmetres». Des de la supressió dels peatges el 2021, ha registrat un fort increment de trànsit, especialment de vehicles pesants, fet que ha tensionat la via i ha disparat episodis de congestió. La proposta del SCT passa per declarar els 344 quilòmetres de l’AP-7 com a zona de control intens de la velocitat i d’altres conductes de risc, amb l’objectiu de reduir els accidents i garantir una mobilitat més segura. La mesura es reforçarà amb la incorporació de sis nous carros radar -radars remolc mòbils- que es podran anar desplaçant al llarg de la via, i amb el manteniment de l’estratègia de macrocontrols, especialment enfocats als vehicles pesants, indica el SCT.

En paral·lel, els Mossos d’Esquadra intensificaran l’activitat policial als trams amb més circulació i sinistralitat per estendre la vigilància amb més accidentalitat. També s’impulsaran períodes de formació específica per a conductors professionals de vehicles pesants.

El paquet de mesures inclou, a més, la incorporació de sistemes de senyalització variable i de control de vehicles pesants a l’AP-7, així com altres dispositius de control de camions en els trams amb més sinistralitat. Interior també preveu reforçar la tecnologia per a la investigació i reconstrucció de sinistres mortals i, alhora, les estratègies de prevenció de conductes contràries a la seguretat viària.

Trànsit fa pocs anys que va començar a desplegar els radars remolc: es van estrenar a finals del 2023 i, des d’aleshores, s’han anat situant en punts de la xarxa amb concentració d’accidents. Un dels avantatges és que es poden traslladar amb facilitat i permeten controlar trams on fins ara no era viable instal·lar cinemòmetres fixos, ja sigui per manca d’infraestructura o per la perillositat del punt.

Més mortalitat el 2025

Pel que fa a les vies amb més sinistralitat, l’AP-7 és la carretera que el 2025 han acumulat més morts: 17 víctimes. A les comarques gironines, hi van morir tres persones en tres sinistres mortals.

El primer cas va ser el 20 d’abril, un home de 61 anys i veí de Cardedeu va morir en una col·lisió múltiple a l’AP-7 a Vilablareix. El segon es remunta al 15 de setembre, quan un vianant va perdre la vida atropellat a l’autopista a Fogars de la Selva. Era un home de 51 anys i veí de Tordera. Quatre dies després, el 19 de setembre, la conductora d’un camió va perdre la vida en un altre sinistre en la mateixa carretera al pas per Borrassà, en una col·lisió per envestida entre dos camions.

En termes globals, les víctimes mortals registrades a l’AP-7 aquest passat any es consoliden com les segones pitjors des de l’alliberament dels peatges, l’any 2021. Les xifres de morts dels darrers anys han estat: 15 el 2019, 12 el 2021, 24 el 2022, 15 el 2023, 6 el 2024 i 17 el 2025. Més enllà de les víctimes mortals, una evolució similar segueix el recompte de «morts + ferits greus» a l’AP-7 al conjunt del territori català. Se’n van registrar 34 el 2019, la xifra va baixar fins a 25 el 2020 (any de la pandèmia) i va repuntar a 39 el 2021. El pitjor any va ser el 2022, quan es va tocar sostre amb 76 víctimes. Però el 2025 la tendència s’ha trencat i els morts i ferits greus han augmentat fins a 71, segons El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona.

Quant als trams amb més sinistralitat (morts i ferits greus) en comparació amb el 2024, els que han concentrat més víctimes han estat: Hostalric–La Roca del Vallès (16), El Vendrell–Cambrils (10) i Cambrils–Ulldecona (12), amb trams que també afecten les comarques gironines en el cas d’Hostalric. En canvi, els trams que han registrat una reducció de sinistralitat respecte del 2024 coincideixen amb punts on Trànsit ha aplicat reduccions de velocitat. L’ens manté, en paral·lel, l’objectiu de reduir un 50% les víctimes mortals a les carreteres catalanes entre els anys 2020 i el 2030.

Subscriu-te per seguir llegint