La recuperació de la Pletera, exemple de restauració d'aiguamolls que inspira un pla estatal per a Espanya

La recuperació dels aiguamolls de la Pletera, a l’Estartit, s’ha convertit en un exemple que entitats ecologistes i socials utilitzen per reclamar un Pla Nacional de Restauració de Zones Humides. La crida alerta que, a Espanya, s’ha perdut entre el 60 i el 70% del patrimoni humit original.

Les entitats Amigues de la Terra, AEMS–Rius amb Vida, l'Associació Espanyola d'Educació Ambiental, Ecologistes en Acció, Juventut pel Clima–Fridays For Future, la Fundació Global Nature, la Fundació Internacional per a la Restauració d’Ecosistemes i UGT demanen un canvi d’orientació, aprofitant l’elaboració del pla estatal que s’impulsa després de l’aprovació del Reglament Europeu de Restauració de la Natura. Les organitzacions sostenen que les zones humides són els ecosistemes “més degradats” i apunten a la sobreexplotació de l’aigua, la pressió de l’agroindústria intensiva i la inacció administrativa com a factors clau.

Crida a mesures concretes

Els col·lectius reclamen un llistat estatal de zones humides susceptibles de recuperar-se amb actuacions “ambicioses i coherents” i exigeixen completar l’Inventari Nacional de Zones Humides, pendent “després de més de dues dècades de retard”. També demanen garantir la protecció i la gestió efectiva del domini públic hidràulic, eliminar qualsevol escletxa legal que permeti la dessecació d’aquests espais i reduir “de forma dràstica” l’impacte de l’agricultura i la ramaderia intensives a les zones d’influència.

En els seus comunicats, recorden que, segons dades del Conveni de Ramsar, des del 1700 s’ha perdut prop del 90% de les zones humides del món, una destrucció que es va accelerar al segle XX i que, asseguren, continua. A Espanya, afegeixen, segons informes del Ministeri per a la Transició Ecològica, a la segona meitat del segle passat ja havia desaparegut entre el 60 i el 70% del patrimoni humit original, sobretot per drenatges i transformacions per a usos agraris i infraestructures.

De sector urbanitzable a espai recuperat

En aquest context, les entitats citen la Pletera com a cas paradigmàtic: un antic complex de zones humides litorals degradat per projectes urbanístics que ha recuperat funcionalitat ecològica. L’origen del conflicte és en el planejament: el Pla General de 1983 va declarar urbanitzable el sector i la urbanització va començar el 1986, amb abocaments per reblir i tapar zones humides preexistents i amb la construcció del passeig, carrers i serveis. Dels sis blocs previstos, se’n va arribar a aixecar un, amb 76 habitatges.

La primera fase es va aturar el 1991 i el projecte no es va reprendre. Posteriorment, l’Ajuntament va impulsar una revisió del planejament (procés iniciat a finals dels noranta) i la desclassificació es va incorporar a la revisió del Pla General, amb aprovació definitiva a inicis dels 2000, quan el sector va passar a ser sòl no urbanitzable. En paral·lel, Costes va iniciar el 1999 un expedient per delimitar el domini públic marítim-terrestre per darrere del sector, en considerar que era una zona de maresma protegida per la Llei de costes.

A partir del 2002, el cas va acumular litigis: 20 anys de plets i 10 processos judicials, amb reclamacions que sumaven fins a 56 milions d’euros. L’últim recurs, interposat el 2009 per 18 milions, es va desestimar el 3 de desembre de 2018; el TSJC ho va confirmar el 6 d’octubre de 2020 i la resolució va quedar ferma el 12 de febrer de 2021.

A la crida per un pla estatal també s’hi suma Greenpeace, que afirma que, segons l’últim informe de seguiment de la Directiva d’Hàbitats remès per Espanya a la Comissió Europea, el 75% dels hàbitats d’aigua dolça presenten un estat de conservació “desfavorable” a causa de la sobreexplotació i la contaminació. Per la seva banda, SEO/BirdLife alerta del descens d’anàtides hivernants entre el 2000 i el 2023 i reclama aplicar el Pla Estratègic de Zones Humides 2030 i completar la llista d’espais pendents de restauració.

Subscriu-te per seguir llegint