Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Pont Major, la zona oest de Figueres i el nucli antic d’Olot: així aterra el Nou Pla de barris a les comarques gironines

Girona, Figueres i Olot reben uns 42 milions d'euros i la Generalitat preveu una segona convocatòria aquest semestre

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha reunit els alcaldes dels municipis que estrenen la nova Llei de Barris

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha reunit els alcaldes dels municipis que estrenen la nova Llei de Barris / Cedida per Territori

Jesús Badenes

Jesús Badenes

Girona

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha rebut aquest dilluns els representants municipals beneficiaris en un acte a la seu del Departament que marca l’inici formal dels programes de millora. En el mateix acte, els ajuntaments han acceptat els ajuts i Paneque ha signat la resolució definitiva, un pas administratiu necessari per poder començar a executar les actuacions, d’acord amb la informació facilitada per la Generalitat.

Paneque ha defensat que el pla vol actuar en barris que acumulen dèficits urbanístics, problemes d’habitatge o mancances d’espai públic, i ha situat el programa com una eina de cohesió social. El Departament subratlla que la nova etapa “recupera l’esperit” de l’antiga llei i l’actualitza incorporant la mirada ambiental, vinculant la regeneració urbana amb la transició ecològica i l’eficiència energètica.

Les comarques gironines tindran tres projectes a la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029: Girona, Figueres i Olot. Les actuacions previstes se centren en habitatge, espai públic i nous equipaments, i el Govern ja anuncia una segona convocatòria durant el primer semestre.

El Pla de barris amb 412 milions en 20 projectes

La primera tongada d’ajuts del pla mobilitza 412 milions d’euros en 20 municipis catalans, amb una aportació de la Generalitat de 232,71 milions i la resta a càrrec dels ajuntaments. Segons el Govern, les accions han de beneficiar directament 273.519 persones.

A la pràctica, els programes combinen obres i polítiques socials: urbanització de carrers, millora d’equipaments i de l’accessibilitat, rehabilitació d’habitatge, dignificació de l’espai públic i reforç de serveis comunitaris i de l’activitat econòmica local, segons el Departament. L’objectiu és que les intervencions siguin integrals i sostingudes en el temps.

Tres projectes gironins en la primera convocatòria

A Girona, el projecte seleccionat posa el focus a Pont Major. Entre les actuacions anunciades hi ha la rehabilitació integral del parc d’habitatges, l’arranjament de voreres i la renovació d’arbrat, enllumenat i mobiliari urbà. També es vol convertir el carrer Portlligat en un eix verd.

A Figueres, el pla es destina a la zona oest. L’actuació inclou la construcció d’un equipament cívic i comunitari, l’adquisició d’habitatges per incrementar el parc públic i la creació d’un eix verd al voltant de la riera Galligants, segons el detall fet públic.

I a Olot, l’ajut arribarà per canviar el nucli antic. El projecte preveu millores als habitatges i nous equipaments, com el centre cultural i biblioteca de l’illa del Carme i un espai de salut comunitària a l’antic Hospital Sant Jaume, a més de recuperar el riu Fluvià com a parc fluvial.

Mapa de la Generalitat amb els municipis seleccionats a la primera convocatòria (2025) del Pla de Barris i Viles 2025-2029

Mapa de la Generalitat amb els municipis seleccionats a la primera convocatòria (2025) del Pla de Barris i Viles 2025-2029 / Departament de Territori

La Generalitat defensa que el pla vol impulsar actuacions integrals en àrees amb dèficits urbans, d’habitatge o de serveis, combinant transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària. En paral·lel, el Govern preveu obrir una nova convocatòria durant el primer semestre, de manera que altres municipis gironins que no han entrat ara podran tornar a presentar projectes.

Finançament i segona convocatòria

Els PMII han de destinar com a mínim un 25% de les actuacions a transformacions físiques, transició ecològica i acció sociocomunitària. Pel que fa al finançament, la Generalitat concreta que el percentatge del fons varia segons la població del municipi (del 50% al 75%), amb la possibilitat d’arribar excepcionalment al 90% en municipis de menys de 5.000 habitants que acreditin dificultats per assumir la seva part.

El límit pressupostari és de 25 milions per a municipis de més de 20.000 habitants i de 12,5 milions per als de menys de 20.000. En paral·lel, el Govern preveu obrir la segona convocatòria d’ajuts durant el primer semestre d’enguany, oberta tant a municipis no seleccionats en la primera tanda com a nous aspirants, segons el Departament.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents