El febrer més càlid en 142 anys a Girona

La primavera meteorològica s’estrena amb dues cares ben gironines: rècord de termòmetre i paraigua a punt. D’una banda, l’observador Gerard Taulé assenyala que el febrer del 2026 ha estat el més càlid en 142 anys a Girona, segons la sèrie que de Girona-Sèquia (des de 1884). De l’altra, la setmana apunta a pluja intermitent fins dimecres i un possible episodi més general a partri de demà, dijous, amb llevant i risc de ruixats de fang.

El balanç de Gerard Taulé comença a Salt, amb la sensació d’un hivern que no ha acabat d’imposar-se. A la seva estació del centre de Salt (període juliol 1999–febrer 2026), calcula que el mes s’ha tancat amb una temperatura mitjana d’11,9 ºC i cap dia de glaçada. També situa aquest febrer com el tercer més càlid del seu registre, només per darrere de 2024 (12,4 ºC) i 2020 (12,1 ºC, segons les seves dades). Segons el mateix observador, el mes ha estat molt sec a Salt: 18,2 mm de precipitació. Una

A Girona, Taulé posa el focus en la sèrie que atribueix a Girona-Sèquia i defensa el titular: 13,0 ºC de temperatura mitjana i el “febrer més càlid des de 1884”, és a dir, en 142 anys, segons el seu recompte. Dins del mes, destaca el 12 de febrer, amb una temperatura mitjana diària de 18,8 ºC a Girona-Sèquia (amb 24 ºC de màxima i 13,6 ºC de mínima), sempre segons les dades que ell treballa.

Un hivern d’aigua a tot Catalunya… i amb dades gironines que impressionen

Aquest episodi de suavitat tèrmica ha coincidit amb un hivern especialment mogut en clau de precipitació. Segons una anàlisi del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l’hivern meteorològic (desembre-febrer) que s’acaba de tancar ha estat el més plujós dels últims 30 anys al conjunt de Catalunya, després del pas d’una quinzena de borrasques. El mateix balanç apunta que s’han registrat pluges abundants en pràcticament tot el territori, amb acumulacions de fins a 600 litres per metre quadrat.

En el cas gironí, el Meteocat destaca registres de molta entitat com els 591 mm al pantà de Darnius-Boadella (Alt Empordà), una xifra que situa el focus de l’hivern també al nord-est del país. I, al Ripollès, el balanç ressalta la neu: a l’estació meteorològica de Núria s’hi han arribat a mesurar 144 centímetres, la xifra més alta dels 26 anys de dades d’aquest observatori situat a gairebé 2.000 metres.

L’anàlisi del Meteocat també descriu com s’han repartit les pluges: un desembre “extremadament plujós” al sud i al quadrant nord-est; un gener molt plujós en gran part del territori; i un febrer que, en el conjunt del país, va destacar per les pluges a la zona de Ponent de Lleida. En paral·lel, el servei meteorològic assenyala que les temperatures han anat per sobre del normal: desembre càlid, gener com el mes més proper a la normalitat i un febrer “molt càlid”, un comportament que atribueix sobretot a nits suaus durant bona part de l’estació.

La previsió: pluja a estones fins dimecres i dijous més general

Mirant als pròxims dies, la situació afavorirà cel sovint ennuvolat i precipitacions intermitents a les comarques gironines, amb més probabilitat a la Costa Brava —Alt i Baix Empordà i litoral de la Selva— però també a comarques interiors com el Gironès, el Pla de l’Estany, la Garrotxa i el Ripollès.

• Dimarts 3 de març: núvols abundants i ruixats febles i irregulars, sobretot cap a l’interior de l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès (zones com Figueres, Olot o Ripoll). La cota de neu pot baixar cap als 2.000 metres al Pirineu gironí a partir del migdia.
• Dimecres 4 de març: continuïtat del cel tapat i pluja feble a estones, amb més opcions entre l’Empordà i l’interior proper. Amb pols en suspensió, no es descarta pluja amb fang.
• Dijous 5 de març: dia a seguir de prop. La pluja podria entrar per mar i avançar cap a l’interior, amb un episodi més extens i persistent i acumulacions localment més destacables al Gironès, el Pla de l’Estany, la Garrotxa i el Ripollès, sense descartar registres rellevants també a l’Alt Empordà. El llevant i el gregal poden reforçar-se al litoral i alterar més la mar, sobretot al tram nord de la Costa Brava.

Amb el febrer que Taulé situa com a històric a Girona, el març arrenca amb un missatge clar: el temps no dona treva, i ara el protagonista pot tornar a ser el cel carregat —i, potser, el fang.

Subscriu-te per seguir llegint