El mar recula a la Costa Brava: les minves, aquest any, arriben al febrer

A l’Estartit, el mar ha fet un pas enrere i ha deixat al descobert roques i catifes d’algues que altres dies queden sota l’aigua. El detall que crida l’atenció és el calendari: les conegudes minves de gener, aquest any, s’han fet notar al febrer, i aquest retard és la clau per entendre què està passant.

Allà on normalment hi ha una làmina d’aigua enganxada a la vora, ara hi apareixen petits bassals i relleus que semblen acabats d’estrenar. Amb el Montgrí al fons, el litoral fa l’efecte de ser més ample, com si la costa hagués guanyat metres de cop. No és cap miracle: és un fenomen hivernal que sovint es veu uns dies cada any, però que enguany s’ha desplaçat en el temps.

Quan el baròmetre mana

Les minves no responen a una data fixa, sinó a unes condicions. Quan s’instal·la una situació de pressió atmosfèrica alta i persistent, l’aire exerceix una mica més de força sobre la superfície del mar i el nivell del mar baixa uns centímetres. És l’anomenat efecte baròmetre invers: com a regla pràctica, cada 1 hPa de pressió pot equivaldre aproximadament a 1 centímetre de variació del nivell del mar.

Això no vol dir que el mar baixi igual a tot arreu ni que es pugui “mesurar” amb una única xifra. Però sí que dibuixa el patró: quan la pressió s’enfila i s’hi queda dies, el mar tendeix a recular. I aquesta baixada es fa especialment visible en trams rocosos de la Costa Brava, on qualsevol variació deixa marques evidents a primera línia.

Per què enguany s’han fet esperar

Que se’n diguin minves de gener és, sobretot, una qüestió de costum. Sovint, el gener concentra episodis llargs de temps estable, amb un anticicló ferm que aguanta i fa d’escenari perfecte perquè el fenomen es noti. Tanmateix, aquest any el patró s’ha fet esperar: en lloc d’un gener dominat per estabilitat, s’han encadenat canvis que han impedit que es consolidés aquell “tap” anticiclònic que afavoreix la baixada del mar.

Traduït a peu de costa: si els dies de pressió alta sostinguda no arriben al gener, les minves tampoc. I quan finalment el febrer porta una fase més estable, és el febrer qui es queda el protagonisme.

La lectura final és simple i útil: el nom pot dir “minves de gener”, però el fenomen depèn de les condicions. I quan aquestes condicions arriben tard, el mar també recula més tard.

Subscriu-te per seguir llegint