Els menors gironins esperen gairebé un mes per ser atesos en salut mental

Els menors de les comarques gironines han d’esperar gairebé un mes per a una primera visita als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ). Segons les dades més recents del Departament de Salut corresponents al 2024, l’espera mitjana se situa al voltant dels 25 dies, amb diferències accentuades depenent de la comarca.

El centre del Baix Empordà és el territori amb més demora (37,8 dies) i també concentra un volum alt d’activitat (1.483 persones ateses). A l’altre extrem hi ha el CSMIJ Gironès–Pla de l’Estany, que amb 2.000 persones ateses registra la millor accessibilitat del territori (16,4 dies). Entre mig, destaquen els centres de l’Alt Empordà i la Garrotxa (tots dos amb 28,2 dies), mentre que el Ripollès se situa en 20,4 dies i les dues sectoritzacions de la Selva (interior i marítima) ronden els 23 i 20 dies, respectivament. A la Cerdanya, malgrat el volum més baix (70 persones ateses), la demora arriba als 36,2 dies.

En conjunt, sumant els centres gironins que apareixen a la taula, els CSMIJ de Girona van atendre 7.375 menors durant el 2024. I, en comparació amb el conjunt del territori, les demores gironines queden per sota de la mitjana catalana, que és de 43,1 dies, tot i que amb diferències internes que, a la pràctica, poden representar gairebé tres setmanes de diferència segons la comarca on visqui el menor.

El balanç arriba en un moment de creixement sostingut de la demanda. El Departament de Salut apunta que entre 2018 i 2024 la població atesa als CSMIJ a Catalunya ha augmentat un 16%, i el nombre de visites un 36%, amb més freqüentació per persona i un increment de la prevalença atesa amb diagnòstics crònics.També implica més freqüentació per persona i un increment de la prevalença atesa (sense un augment destacable de nous casos). Per altra banda, també creix el pes dels diagnòstics crònics: el percentatge de menors atesos amb diagnòstic crònic passa del 20% (2018) al 36% (2024), mentre que el percentatge de població menor de 18 anys assegurada per Salut i atesa a CSMIJ se situa al voltant del 5,7% el 2024.

En paral·lel, el Departament de Salut destaca l’increment de recursos: entre 2018 i 2024, el contracte dels CSMIJ per població de referència (euros per habitant assignat) puja un 64%, i en termes absoluts el 2024 és 1,58 vegades el de 2018.

Dotació de professionals

Pel que fa a les dades de professionals actualitzades aquest 2025, a la Regió Sanitària Girona hi ha una taxa de 32,4 psicòlegs i 8,6 psiquiatres equivalents a temps complet per cada 100.000 assignats (de 6 a 17 anys), a més de 5,1 infermers, 10,8 treballadors socials, 7,5 educadors socials i 5,9 terapeutes ocupacionals. El Departament admet, en tot cas, que l’accessibilitat “és molt fluctuant” i que s’estan analitzant possibles heterogeneïtats territorials.

Girona se situa per sota de la mitjana catalana en la majoria de perfils. La regió té 32,4 psicòlegs per cada 100.000 assignats (Catalunya 33,4), 8,6 psiquiatres (Catalunya 13,2) i 5,1 infermers (Catalunya 8,0), les tres categories on el diferencial és més acusat, especialment en psiquiatria. També queda lleugerament per sota en educadors socials (7,5 vs 7,7). En canvi, Girona supera la mitjana en treballadors socials (10,8 vs 8,9) i en terapeutes ocupacionals (5,9 vs 5,3).

A curt termini, Salut preveu que al llarg del 2026 es desenvolupi un estudi per avaluar resultats del Programa de Col·laboració amb Primària, i manté actiu un grup de treball d’experts que ha de culminar amb una nova cartera de serveis dels CSMIJ. En aquest marc, el Departament també treballa per desplegar sistemes d’informació integrats al sistema de salut (amb l’historial electrònic de Salut com a projecte central) i recorda que molts protocols assistencials depenen de les entitats proveïdores.

Subscriu-te per seguir llegint