Olot evita una trentena d’ocupacions en un any i tapia una nau a la plaça Palau

L’Ajuntament d’Olot assegura que ha evitat una trentena d’ocupacions en l’últim any. Segons el consistori, la xifra s’explica en part pel tapiat d’una nau abandonada de plaça Palau, que havia estat ocupada i on els incidents es repetien fins que un incendi en va obligar el desallotjament. El cas torna a posar el fenomen al centre del debat a la ciutat.

La xifra no apareix en un buit. A Olot, la qüestió de les ocupacions fa anys que arrossega debat públic, especialment per l’impacte que té en la convivència i la sensació de seguretat en alguns punts de la ciutat. Ara, el consistori torna a posar-hi número i ho fa amb una dada rodona: una trentena de casos evitats en l'últim any, segons recull Garrotxa Digital.

El focus més visible d’aquest últim episodi és la nau de plaça Palau. Segons la informació facilitada, l’immoble havia estat ocupat i s’hi repetien incidents fins que un incendi en va forçar el desallotjament. Després, es va decidir tapiar-lo. Per a l’Ajuntament, aquest pas ajuda a explicar la reducció dels casos detectats durant l’últim any.

La relació entre ocupacions i conflictes de convivència tampoc no és nova en la documentació local. El 2020, l’alcalde d’Olot, Pep Berga, advertia que es tractava d’«ocupacions que en alguns casos estan vinculades amb la delinqüència» i afegia que «afecten greument els veïns i veïnes que les pateixen». La declaració situava el problema no només en l’àmbit de l’habitatge, sinó també en el de l’afectació directa al veïnat.

El debat ja era viu anys enrere. Ràdio Olot recollia el 2019 que, en dos anys, s’havien registrat més d’una trentena d’ocupacions d’immobles a la ciutat. Dos anys després, el mateix mitjà assenyalava que el fenomen continuava entre les problemàtiques més actives d’Olot.

Una problemàtica que ve de lluny

Aquell 2021, a més, el cap de la Policia Local, Ignasi López, admetia, també segons Ràdio Olot, que la xifra d’actuacions «va seguir sent molt alta» després que el 2019 «es van doblar» les ocupacions. Això dibuixa una continuïtat: no es tracta d’un episodi puntual, sinó d’un problema que fa anys que reapareix i que l’Ajuntament intenta contenir amb mesures concretes sobre immobles conflictius.

La mateixa informació local també havia apuntat un element clau per frenar casos nous: la rapidesa en l’avís. Ràdio Olot explicava que alertar de seguida la policia podia ser determinant per evitar que una ocupació es consolidés. Més que una gran operació, la mecànica passa sovint per actuar aviat i impedir que el cas arreli.

El que queda sobre la taula

Ja el 2019, la memòria d’activitat de la Policia Municipal d’Olot, recollida per Ràdio Olot, avisava d’un augment de l’ocupació d’immobles que «no apareix amb claredat a les estadístiques delictives». Per això, més enllà de la xifra que ara exhibeix l’Ajuntament, el debat continua obert: no només per quants casos s’eviten, sinó per com es detecten, com es frenen i quin rastre deixen als barris quan esclaten.