Girona vol convertir les vies verdes en corredors per a abelles i altres pol·linitzadors

Les comarques gironines seran una de les zones on es desplegarà el projecte europeu BeeConnected SUDOE, una iniciativa que vol aprofitar les vies verdes i altres infraestructures verdes per afavorir la connectivitat dels pol·linitzadors silvestres. En el cas gironí, les actuacions es concentraran al Baix Empordà, el Gironès i la Selva. El punt de partida ja s’ha visualitzat a Girona, en una jornada de treball a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona per començar a definir quines accions s’han d’aterrar al territori.

La idea de fons és simple: que les vies verdes no serveixin només per caminar o anar en bicicleta, sinó també per ajudar abelles, papallones i altres insectes pol·linitzadors a moure’s entre hàbitats que avui queden massa sovint tallats. El projecte planteja restaurar marges i espais verds perquè aquests corredors tinguin també una funció ecològica en paisatges fragmentats.

BeeConnected SUDOE es desplegarà durant els pròxims tres anys en diversos territoris de França, Portugal i Espanya. El projecte compta amb finançament Interreg SUDOE de la Unió Europea i es coordina des de la Universitat Autònoma de Madrid. A la part científica hi participen la Universitat de Bordeus, la Universitat de Coïmbra i el CREAF, mentre que la Diputació de Girona assumirà el desplegament al territori gironí i SEO/BirdLife s’encarregarà de les accions de sensibilització.

Les vies verdes, al centre de la prova pilot

A Girona, el focus es posarà en les vies verdes del Baix Empordà, el Gironès i la Selva. Segons la informació del projecte, aquí es preveu revisar patrons de sega dels vorals, millorar la gestió dels marges i afegir elements que facilitin la nidificació. Això vol dir intervenir en espais que sovint es tracten només com a franges de manteniment, però que poden convertir-se en punts de suport per als pol·linitzadors silvestres si es gestionen amb un altre criteri.

De la jornada feta a la Casa de Cultura n’ha sortit una altra idea concreta: la necessitat d’elaborar una guia de bones pràctiques per afavorir els pol·linitzadors silvestres en la gestió d’espais verds urbans i periurbans. El plantejament implica impulsar una jardineria municipal més amable amb aquests insectes i assumir que els entorns urbanitzats no són incompatibles amb la seva presència.

Un banc de llavors per reforçar els pol·linitzadors

Un dels problemes detectats és la falta d’estoc de llavors i plàntules d’espècies florals autòctones. «Això es deu al fet que els vivers tenen escassa demanda en aquest tipus de llavors i, per això, no les produeixen», explica Iraima Verkaik, tècnica de recerca del CREAF. Per això, sobre la taula també hi ha la proposta de crear un banc de llavors de plantes autòctones que permeti diversificar les sembres i afavorir hàbitats útils per als pol·linitzadors, tant en espais urbans com periurbans.

El material de treball també apunta a la necessitat de revisar el control de la vegetació dels marges i espais públics amb herbicides i segues. La proposta és definir protocols selectius tant per a l’ús d’herbicides en casos concrets com per a la sega dels marges i zones verdes, amb l’objectiu de mantenir zones amb recursos florals durant el màxim de temps possible sense comprometre l’accessibilitat ni la seguretat.

Mirar les vies verdes com a refugi de biodiversitat

El rerefons és la davallada que pateixen les poblacions d’insectes a escala global. El material del projecte recorda que el declivi afecta especialment grups com les abelles, les papallones i els sírfids, pressionats pel canvi climàtic, l’ús de fitosanitaris, la pèrdua d’hàbitat i l’agricultura intensiva. També subratlla que el 90% de les plantes amb flors depenen dels insectes per transferir el pol·len i assegurar la reproducció sexual.

Anselm Rodrigo, investigador del CREAF, resumeix així el sentit de la iniciativa: «La pol·linització és un procés ecològic clau per la producció de recursos essencials per a multitud d’espècies i és vital en la configuració de molts hàbitats i paisatges naturals que reconeixem i gaudim». La intenció, afegeix, és facilitar que els insectes estiguin millor connectats a través d’infraestructures verdes com ara parcs urbans i vies verdes.

La novetat, al capdavall, és mirar aquests corredors amb uns altres ulls. No només com una infraestructura de lleure o mobilitat suau, sinó com una peça útil per sostenir la biodiversitat. El que ara es comenci a provar al Baix Empordà, el Gironès i la Selva ha de servir per comprovar si aquests traçats també poden ajudar a cosir un territori cada cop més difícil de travessar per als pol·linitzadors silvestres.

Subscriu-te per seguir llegint