Per què apareixen ara les barquetes de Sant Pere a les platges de la Costa Brava?

Les barquetes de Sant Pere, les Velella velella, solen fer-se visibles en aquesta època de l'any perquè la primavera afavoreix les grans acumulacions d'aquests organismes a la superfície del mar i, quan coincideixen vents de mar cap a terra i corrents superficials favorables, acaben encallant massivament a la costa. És un fenomen natural típic dels mesos primaverals en diversos punts del Mediterrani i d'altres mars temperats.

Malgrat que sovint es confonen amb meduses, no són meduses pròpiament dites. Les Velella velella són cnidaris de la classe dels hidrozous, parents de les meduses, els coralls i les anemones. De fet, cada "barqueta" és una colònia d'organismes especialitzats que treballen conjuntament com si fossin un sol individu. La seva característica més visible és la petita vela translúcida que sobresurt del cos blau, i que els permet desplaçar-se empeses pel vent sobre la superfície marina.

La seva aparició, per tant, no és cap anomalia ni cap senyal d'alarma: és la conseqüència d'una combinació entre biologia i meteorologia. Viuen a la pel·lícula superficial del mar, en el que es coneix com a comunitat neustònica o pleustònica, i depenen totalment dels corrents i del vent. Quan aquests factors canvien i empenyen cap a la costa, milers d'exemplars poden arribar a les platges de cop, també a les de la Costa Brava.

Un paper ecològic important

Pel que fa a la seva utilitat per a la natura, les barquetes de Sant Pere tenen un paper ecològic important. S'alimenten de zooplàncton, ous de peix i petites larves, i formen part de la cadena tròfica de la superfície marina. Alhora, serveixen d'aliment a altres organismes i contribueixen al funcionament d'aquest ecosistema flotant tan poc visible per als humans. A més, la seva presència ajuda a entendre com es mouen els vents i les masses d'aigua superficials.

També s'ha descrit que mantenen una relació de simbiosi amb algues microscòpiques, que els aporten part de l'energia, de manera similar al que passa amb altres cnidaris. Això reforça encara més el seu paper dins l'equilibri ecològic del mar obert.

Ara bé, quan surten de l'aigua i queden acumulades sobre la sorra, la imatge pot passar de curiosa a desagradable en poques hores. En morir, aquestes masses de Velella velella entren en descomposició i, com qualsevol acumulació de matèria orgànica marina, poden desprendre una pudor molt intensa. A més d'embrutar visualment la platja, la seva putrefacció converteix un fenomen natural espectacular en una molèstia evident per als banyistes i passejants. Això és coherent amb el fet que els grans encallaments aporten quantitats importants de matèria orgànica a la línia de costa.

Subscriu-te per seguir llegint