Xavier Guitart, delegat del Govern a Girona: «Sense pressupostos, el pla de barris del 2026 no serà viable»

Quina és la partida dels pressupostos que pot tenir un impacte més directe en la vida quotidiana dels gironins?

Crec que la que té més impacte en el dia a dia és la d’habitatge. La inversió de 1.900 milions d’euros és clau i, a més, a les comarques gironines hi ha molta demanda i molt volum de projectes, de manera que segurament serem un dels territoris més beneficiats. També destacaria educació, perquè s’han inclòs escoles per al 2026 després d’anys sense construir-ne, i la mobilitat, un àmbit especialment sensible en un territori com el nostre. En aquest sentit, la tarifa unificada és un gran avenç.

Està satisfet amb els pressupostos que s’han plantejat per a les comarques gironines?

Aquests pressupostos suposen una millora clara respecte d’on veníem. Quan veig que totes les comarques de Girona augmenten tant en pressupost com en inversions, crec que és evident que s’ha fet un pas endavant. Això no vol dir que ens haguem de conformar. Des del territori ens toca continuar reivindicant i treballant perquè, any rere any, aquests pressupostos puguin anar millorant. Però, crec que aconseguir aquest augment generalitzat a les comarques gironines és un pas molt important.

Per què als pressupostos hi apareixen molts projectes sense que se’n detalli clarament la partida econòmica?

En molts casos estem parlant de projectes que no corresponen només al 2026, sobretot els de més envergadura. No són actuacions que es puguin cobrir amb una sola partida anual, sinó que tenen un recorregut de diversos anys. Per exemple, en el cas del Campus de Salut, els 25 milions previstos serveixen per impulsar el projecte, però no equivalen al cost total de l’obra. Per això, en alguns casos pot semblar que la xifra no acaba de quadrar amb l’actuació anunciada, però el que es preveu per al 2026 és aquest primer impuls perquè, en els anys següents, es pugui avançar cap a l’execució final.

Si els comptes no prosperen, quins projectes poden quedar més compromesos a les comarques gironines?

Si hem de concretar, n’hi ha un de molt clar: el pla de barris. És un programa molt esperat i ja ha arribat a ciutats com Olot, Figueres i Girona, però la convocatòria del 2026 no serà viable si no tiren endavant els pressupostos. Un altre àmbit clau és el finançament dels ajuntaments i dels consells comarcals. Sense pressupostos, tampoc es podrà avançar en la millora del fons de cooperació amb els municipis, una reivindicació que els alcaldes de les comarques gironines fa temps que plantegen amb insistència.

És optimista amb la possibilitat que els pressupostos acabin tirant endavant?

Sí. És evident que hi ha una negociació oberta, ja s’ha tancat un acord amb els comuns i també n’hi ha una altra amb ERC que crec que arribarà a bon port. En tota negociació hi ha un estira-i-arronsa, però el que volem és arribar a un acord. No entendríem aquest 2026 sense pressupostos.

Manté que el calendari del Campus de Salut, amb l’horitzó de finals de 2031, és realista?

A dia d’avui, sí, crec que el calendari és complible. El primer trimestre del 2026 s’havia de presentar la proposta guanyadora i, malgrat les complicacions amb el concurs, s’ha complert. Ara caldrà veure si hi ha recursos o al·legacions, però calculem que en un mes i mig es pugui signar l’adjudicació del projecte.

Rodalies continua sent un dels grans maldecaps de molts gironins. Quin compromís concret pot assumir la Generalitat perquè la gent noti una millora real del servei?

Som plenament conscients que Rodalies no està funcionant com es mereix la ciutadania. Des de la conselleria de Territori s’està treballant intensament perquè les millores que s’estan pactant amb el Ministeri comencin a donar fruits i el servei funcioni amb més puntualitat i fiabilitat. L’objectiu és deixar enrere aquesta sensació que els retards i les incidències són inevitables. En els últims dies ja s’han vist petites millores, i el que toca ara és continuar avançant pas a pas, amb millores concretes i sostingudes, perquè la gent noti un canvi real en el servei.

El Tren Tram continua sent una aposta real del Govern o encara és, sobretot, un projecte sobre el paper? En quin punt es troba?

No diria que és només un projecte sobre el paper, però sí que hem de ser realistes, el Tren Tram és un projecte de llarg termini. Requereix molts estudis previs, molta feina tècnica i un pressupost econòmic que ara mateix no hi és. En tot cas, sí que s’hi continua treballant. Hi ha contactes i reunions amb els ajuntaments implicats per analitzar-ne la viabilitat, i és un projecte que no s’ha deixat de banda, tot i que encara necessita molt recorregut.

Com garantirà el Govern que el nou mapa sanitari no debiliti l’Hospital de Campdevànol?

No és una qüestió del Ripollès ni de l’Hospital de Campdevànol, sinó del nou model de Salut a tot Catalunya, amb el pas de 36 a 30 àrees integrades de salut. En el cas del Ripollès, tot i el malestar generat, no hi ha canvis de fons: Campdevànol continua sent l’hospital comarcal de referència. La Vall de Camprodon s’orienta cap al flux Olot-Trueta per una qüestió de mobilitat, ja que el Trueta és a 77 quilòmetres i la Vall d’Hebron, a 131. En qualsevol cas, això no perjudica l’Hospital de Campdevànol: continuarà prestant servei, mantindrà les unitats vinculades i no perdrà aportacions econòmiques.

Molts ajuntaments es queixen que estan infrafinançats. Comparteix que el món local està massa sol?

Comparteixo que el finançament del món local és una preocupació real, però no que els ajuntaments estiguin sols. Crec que la Generalitat, i ara més que mai, és al costat del món local. Aquest 2025 ja es va fer un esforç extraordinari amb un increment del 20% dels fons de cooperació. Ara bé, per continuar millorant aquest finançament caldrà que tirin endavant els pressupostos. D’això dependrà que es pugui seguir reforçant un fons que els alcaldes fa temps que reclamen, i crec que amb raó.

Subscriu-te per seguir llegint