Aprovat el decret estatal que protegeix les praderies submarines del Mediterrani

Les praderies de Posidonia oceanica, el gran bosc submarí que serveix d’hàbitat a nombroses espècies i és fonamental per capturar CO2 atmosfèric, estan amenaçades per les àncores dels vaixells en fondejos massius, els abocaments fecals, les infraestructures marines i l’escalfament del mar. Ara, el Govern central ha aprovat un decret que tracta d’evitar les agressions més freqüents a aquesta espècie i també a la Cymodocea nodosa, una altra planta marina.

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), aprovava aquest dimarts un reial decret per impulsar la conservació de les praderies de fanerògames marines a la COsta Brava i al conjunt de la costa mediterrània.

La norma, segons assenyala en un comunicat el Miteco, estableix mesures per, entre altres coses, reduir i eliminar les principals pressions que actuen sobre les praderies marines i regular el fondeig d’embarcacions. També promou sistemes d’amarratge de baix impacte i impulsa la millora del coneixement científic, el seguiment del seu estat de conservació i la restauració de zones degradades.

Les praderies de fanerògames marines són un dels ecosistemes de més valor ecològic del Mediterrani per la seva elevada biodiversitat i pels serveis ambientals que proporcionen, formant extenses comunitats que poden trigar dècades a recuperar-se si pateixen danys.

Aquestes praderies, que actuen com a embornals de carboni, contribueixen a millorar la qualitat de l’aigua i serveixen de refugi i zona de cria per a moltes espècies marines, a més d’ajudar a mantenir l’estabilitat de les platges, un factor clau per al turisme.

Mesures principals

El reial decret aprovat estableix un règim de protecció que, entre altres coses, limitarà la implantació de noves instal·lacions i infraestructures com ara gasoductes, oleoductes, cables submarins i altres.

La norma introdueix igualment restriccions a determinades activitats potencialment contaminants, com ara abocaments líquids o sòlids que puguin alterar l’estat d’aquests ecosistemes, així com limitacions a la implantació de noves instal·lacions d’aqüicultura o punts d’abocament pròxims a aquests ecosistemes.

Regulació del fondeig i gestió de les arribades a la riba

El reial decret prohibeix el fondeig d’embarcacions sobre aquestes praderies, una de les principals causes de degradació d’aquests hàbitats, i promou la instal·lació de sistemes de fondeig de baix impacte per minimitzar els danys sobre el fons marí i compatibilitzar els usos recreatius amb la conservació d’aquests ecosistemes. Actualment, el fondeig massiu i incontrolat d’embarcacions recreatives que llancen les àncores sobre aquestes praderies provoca la desaparició de grans superfícies d’aquesta planta. La creació de boies ecològiques situades en àrees sense posidònia és una de les solucions que es plantegen.

A més, la norma aborda com s’han de gestionar les restes vegetals d’aquestes espècies que acaben acumulant-se a les platges, les conegudes com a arribades, a les quals es reconeix la seva funció ecològica. Tot i que aquestes acumulacions de posidònia seca i morta a la riba de les platges són criticades pel sector turístic, suposen una barrera de protecció per a la sorra de la costa quan hi ha temporals.

El decret reforça també el coneixement científic i el seguiment de l’estat de conservació de les praderies de fanerògames marines, establint l’elaboració i l’actualització de la delimitació cartogràfica de les praderies. L’absència d’aquesta delimitació ha estat una de les queixes històriques de les entitats conservacionistes i dels experts, ja que priva els navegants d’una eina vital per evitar fondejar sobre aquests ecosistemes.

“Donarà més seguretat jurídica”

L’oceanògraf Xisco Sobrado, del Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) d’Eivissa, les praderies de posidònia de la qual estan declarades Patrimoni de la Humanitat, va elogiar l’aprovació d’aquesta norma que, segons va assenyalar, ajudarà a preservar tant les fanerògames marines del Mediterrani com les de les Canàries.

Sobrado va recordar que a les Balears el govern autonòmic té en vigor des del 2018 un decret propi que preserva la posidònia en aigües interiors, tot i que la nova norma estatal, força semblant a la regional, serà útil en aigües exteriors. En aquelles autonomies del Mediterrani que no tinguin una normativa pròpia per a la posidònia, el nou decret serà útil per preservar aquest patrimoni natural, va afirmar.

“Tot i que aquestes praderies ja estan protegides per la llei estatal de Patrimoni i Biodiversitat, sempre es generen dubtes entre els agents ambientals a l’hora de sancionar infraccions, i per això aquest decret dona més seguretat jurídica per actuar, sobretot fora de les zones protegides”, va afegir l’oceanògraf balear.

Sobrado, tanmateix, va recalcar que perquè el nou decret sigui eficaç ha d’anar acompanyat de partides pressupostàries que permetin fer una gestió i una vigilància adequades de les praderies de posidònia i Cymodocea nodosa. “Si no s’hi destinen partides econòmiques específiques, el decret quedarà coix”, va advertir.

Subscriu-te per seguir llegint