Només un de cada quatre nous metges col·legiats a Girona ha nascut a Catalunya

El Col·legi de Metges de Girona ha registrat 286 noves altes durant el 2025, la xifra més alta de l’última dècada i molt per sobre de les 86 que hi va haver el 2015. L’augment, però, es basa sobretot en professionals nascuts fora de Catalunya i, especialment, fora de la Unió Europea. Dels nous col·legiats, només 74 han nascut a Catalunya, és a dir, un 26% del total, mentre que 168, gairebé sis de cada deu, són nascuts en països extracomunitaris

Les dades mostren així un canvi de tendència en la incorporació dels metges a les comarques gironines. Si el 2015 els nascuts a Catalunya representaven la meitat de les noves col·legiacions, ara el percentatge ha caigut fins al 26%. En paral·lel, els extracomunitaris han passat de representar el 23% de les altes a créixer fins al 59% del total. El punt d’inflexió es va produir el 2019, quan aquest grup va saltar de 24 a 74 noves incorporacions i ja va esdevenir majoritari.

A banda dels 74 nous col·legiats nascuts a Catalunya, n’hi ha 27 de la resta de l’Estat i 17 més d’altres països comunitaris. Això vol dir que 212 dels 286 nous metges no han nascut a Catalunya i que 185 ho han fet fora de l’Estat espanyol. En el desglossament de Catalunya, a més, el gruix dels nous col·legiats nascuts al territori provenen sobretot de Barcelona (49) i, a molta distància, de Girona (21), mentre que Tarragona i Lleida n’aporten 2 cadascuna.

L’anàlisi detallat per països mostra que la majoria de nous col·legiats prové de Llatinoamèrica. Entre els nascuts en països extracomunitaris, el grup més nombrós és el de Cuba, amb 51 professionals, seguit de Colòmbia, amb 38. Per darrere hi haVeneçuela (18), Argentina (16) i Equador (9). Només aquests cinc països concentren 132 de les 168 noves altes extracomunitàries, és a dir, prop de vuit de cada deu. La llista es completa amb El Salvador, Hondures i Mèxic (5 cadascun); Armènia, Bolívia, Xile, Nicaragua i el Regne Unit (2), i un professional procedent de Benín, Brasil, la Xina, Costa de Marfil, Egipte, el Marroc, Nigèria, Paraguai, el Perú, Rússia i l’Uruguai.

Majoria de dones

Pel que fa al sexe, les noves col·legiacions també presenten una majoria femenina. Del total de 286 incorporacions, 168 són dones i 118 homes, de manera que les dones representen prop del 59% de les noves altes.

En conjunt, les dades mostren una tendència cada cop més creixent de professionals extracomunitaris per cobrir el dèficit de facultatius a la província.

El president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, fa temps que alerta que la principal causa de l’alta demanda de professionals que hi ha hagut en els últims anys és l’increment de jubilacions.

En la mateixa línia, Vilaplana lamenta el dèficit de metges i les dificultats per accedir al grau de Medicina a Catalunya per part d’estudiants catalans. «La matrícula és oberta a tot l’Estat i això fa que molts professionals vinguin d’altres punts però després tornin al seu lloc d’origen per exercir», va constatar en la darrera compareixença de l’Observatori del Col·legi de Metges de Girona.

La principal causa de l’alta demanda que hi ha hagut en els últims anys és l’increment de jubilacions»

Josep Vilaplana

— President del Col·legi de Metges de Girona

També va destacar l’elevada presència de professionals extracomunitaris. «Actualment més del 60% de nous professionals col·legiats són extracomunitaris, això posa sobre la taula la necessitat d’un canvi organitzatiu per part de la conselleria d’Universitats», va concretar el metge.

Impuls del català

L’arribada creixent de professionals de fora de Catalunya coincideix amb l’aposta del Govern per reforçar el català al sistema públic de salut.

El Departament de Salut va presentar fa dos anys el Pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic de salut 2024-2026, dotat amb 2 milions d’euros i 33 mesures, amb l’objectiu de fer del català la llengua d’ús normal al sistema i garantir els drets lingüístics dels pacients.

Entre les primeres actuacions hi ha hagut cursos gratuïts, en línia i preferentment en horari laboral. A més, ha posat en marxa iniciatives com un curs d’acolliment lingüístic per a professionals sanitaris nouvinguts, que va començar amb 400 residents de primer any inscrits arreu de Catalunya.

Finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar dijous passat una moció que insta el govern a «garantir que tots els professionals del sistema sanitari català acreditin un certificat B2 de català un any després de començar a treballar i un C1 al cap de dos anys». El text, aprovat amb els vots a favor de Junts, ERC, la CUP i Aliança Catalana; l’abstenció de PSC i Comuns i els vots en contra del PP i Vox, demana també «el compliment de tota la legislació vigent que garanteix els drets lingüístics a Catalunya i de les obligacions dels Plans Lingüístics dels centres sanitaris».

Molts estudiants de Medicina venen d’altres punts però després tornin al seu lloc d’origen per exercir»

Josep Vilaplana

— President del Col·legi de Metges de Girona

La diputada Sara Jaurrieta del PSC ha justificat l’absenció fent referència al Pacte Nacional de la Llengua com «la millor eina que hi ha» per desplegar el català.

Amb aquesta aprovació, el Parlament torna a posar sobre la taula la necessitat d’enfortir l’ús del català en la sanitat pública, un àmbit on les queixes per la falta de competència lingüística dels sanitaris i les discriminacions lingüístiques de les quals en són víctimes els pacients són recurrents des de fa anys.

De fet, segons va avançar aquest diari, Salut va comptabilitzar, entre el setembre del 2024 i el març del 2025, un total de quinze queixes presentades contra centres de salut de les comarques gironines relacionades amb la manca d’atenció en català, una xifra que ha anat en augment en els últims anys, ja que sense anar més lluny al llarg del 2023 se’n van registrar catorze, una menys en gairebé el doble de període de temps.

Pel que fa a centres concrets de les comarques gironines, els hospitals que n’han rebut més durant aquest període són el Trueta i el de la Cerdanya, amb tres reclamacions respectivament

Subscriu-te per seguir llegint