Un informe d'automobilistes situa tots els punts negres gironins de la xarxa estatal de carreteres a l'N-260

La província de Girona concentra 13 punts negres de la Xarxa de Carreteres de l’Estat i tots es troben en una mateixa via: l’N-260. Segons un informe d’Automovilistas Europeos Asociados (AEA), aquests trams van acumular 66 accidents amb víctimes i 86 víctimes, entre ferits i morts, durant el quinquenni 2020-2024.

L’estudi dibuixa una radiografia molt clara de la sinistralitat gironina a la xarxa estatal: tot el focus se situa a l’N-260. El tram amb l’índex de perillositat mitjà (IPM) més elevat és al punt quilomètric 165, a Alp, a la collada de Toses, que ocupa el quart lloc del rànquing estatal amb un IPM de 852,4. També en aquest mateix àmbit hi apareix el quilòmetre 161, també a Alp, que és vuitè a la classificació amb un IPM de 639,3. Un altre dels trams destacats és el del punt quilomètric 67, a Sales de Llierca, que ocupa el lloc 24 amb un índex de 312,9. En total, sis trams gironins figuren entre els 50 primers de l’Estat.

Ara bé, la perillositat no sempre coincideix amb el nombre més alt de sinistres. El tram gironí que concentra més accidents i més víctimes és el del quilòmetre 45, a Vilanant, amb 20 accidents amb víctimes i 30 víctimes. Tot seguit hi ha el quilòmetre 85, a la Vall de Bianya, amb 14 accidents i 15 víctimes, i el quilòmetre 18, a Llançà, amb 11 accidents i 15 víctimes.

El Ripollès i la Cerdanya

La distribució dels trams ressegueix bona part del territori gironí. A l’Alt Empordà hi ha els punts del quilòmetre 18, a Llançà, i del quilòmetre 45, a Vilanant. A la Garrotxa, l’informe hi situa els del quilòmetre 67, a Sales de Llierca, i del quilòmetre 85, a la Vall de Bianya. Més endavant, al Ripollès, hi consten els trams dels quilòmetres 132 i 133, a Ribes de Freser; dels quilòmetres 139 i 175, a Planoles; i del quilòmetre 141, a Toses. A partir d’aquí, la concentració més destacada se situa a l’entorn de la collada de Toses, amb els quilòmetres 156, 161, 165 i 167, tots al terme d’Alp, a la Cerdanya.

Una de les dades més rellevants de l’informe és que alguns dels trams amb més perillositat suporten una intensitat mitjana diària molt baixa. És el cas dels punts situats a la collada de Toses, dins del terme d’Alp, amb només 275 vehicles al dia, però amb índexs molt elevats.

En el conjunt de Catalunya, l’informe localitza 45 trams especialment conflictius, amb 562 accidents amb víctimes i 752 víctimes. Girona, amb els seus 13 trams, concentra prop del 29% dels punts negres catalans, però al voltant de l’11,7% dels accidents amb víctimes i de l’11,4% de les víctimes.

L’estudi, elaborat per Automobilistes Europeus Associats (AEA) a partir de dades del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, analitza la sinistralitat a la Xarxa de Carreteres de l’Estat durant el període 2020-2024. Per identificar els trams més conflictius, selecciona segments d’un quilòmetre amb un Índex de Perillositat Mitjà igual o superior a 82, és a dir, amb una perillositat almenys deu vegades superior a la mitjana estatal, situada en 8,2. En el conjunt d’Espanya, l’AEA ha localitzat 295 quilòmetres especialment perillosos repartits en 67 vies de 45 províncies, on s’han registrat 1.752 accidents i 2.497 víctimes.

Altres informes

Cal recordar que aquesta no és l’única radiografia recent sobre el risc viari a les comarques gironines. Segons la 22a edició del Mapa de risc de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, elaborat amb la metodologia iRAP i corresponent al trienni 2022-2024, les comarques gironines concentraven quatre dels deu trams més perillosos de la xarxa estatal a Catalunya. Tres d’aquests trams eren a l’N-260: un entre Puigcerdà i Ger, de 7,71 quilòmetres, un altre entre Isòvol i Ger, de 8,82 quilòmetres; i un tercer entre Navata i Besalú, de 14,48 quilòmetres. L’altre tram gironí assenyalat en aquell estudi era a l’N-II, entre Capmany i la Jonquera, amb 5,73 quilòmetres. L’informe analitzava com el de l'AEA només la xarxa de titularitat estatal i, per tant, no incloïa vies com l’Eix Transversal o les carreteres comarcals, que són competència de la Generalitat.

Subscriu-te per seguir llegint