El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser detecta dues espècies de ratpenats amenaçades

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ha detectat dues espècies de ratpenats amenaçades, una troballa que confirma la presència al parc de boscos madurs ben conservats i de prats alpins d’alta muntanya, hàbitats cada vegada més fràgils a Catalunya.

D’una banda, l’orellut alpí (Plecotus macrobullaris), catalogat com a vulnerable. De l’altra, el rater de bigotis petit (Myotis alcathoe), inclòs com a espècie en perill d’extinció.

La detecció s’ha fet en el marc dels treballs impulsats durant l’últim any per millorar el coneixement dels ratpenats presents en aquest espai natural.

El seguiment l’han dut a terme investigadors del grup BiBio, del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del Centre Tecnològic Beta, dins del Programa de Seguiment de Ratpenats de Catalunya.

Les dues cites, a més, han estat confirmades genèticament amb la col·laboració del CSIC-Estación Biológica de Doñana i de la SECEMU.

Ambients d’alta muntanya i boscos madurs

El cas de l’orellut alpí reforça el valor dels ambients d’alta muntanya del parc. A Catalunya, aquesta espècie només es coneix en poques localitats situades per sobre dels 1.800 metres i habitualment vinculades a prats alpins.

Segons la informació difosa per Parcs Naturals de Catalunya, el canvi climàtic la pot convertir en una de les espècies més exposades per la pèrdua dels seus hàbitats de caça i de refugi.

Aquesta espècie es va detectar per primera vegada a Catalunya l’any 2009, precisament dins l’espai que avui forma part del parc natural. Ara, la nova cita torna a situar les Capçaleres del Ter i del Freser com un dels punts clau per seguir-ne l’evolució al país.

El rater de bigotis petit, en canvi, remet a un altre tipus de paisatge. És una espècie forestal que necessita boscos ben conservats i madurs per establir les colònies de maternitat, habitualment en fissures dels arbres o sota l’escorça. A Catalunya, se’n coneixen petites poblacions a l’Albera i a la Vall d’Aran, a més de cites puntuals al Montseny, a la Garrotxa i, més recentment, en zones properes al parc, com el Cadí-Moixeró.

Un indicador de la fragilitat del parc

El resultat indica que el parc conserva encara hàbitats sensibles que, a Catalunya, es troben en regressió o sota pressió. Segons Parcs Naturals de Catalunya, la presència d’aquestes dues espècies reforça la necessitat de protegir boscos madurs i prats naturals alpins, ampliar la connexió entre zones protegides i mantenir el seguiment dels quiròpters al territori.

La investigació s’ha donat a conèixer al Butlletí de medi ambient del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, corresponent al març de 2026. Situa el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser com un espai clau per conservar espècies especialment vulnerables i per mesurar, sobre el terreny, l’estat de salut d’alguns dels hàbitats més fràgils de Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint