Les queixes al Síndic freguen el miler a Girona en plena escalada dels casos socials

Les comarques gironines van tancar el 2025 amb 953 persones que van presentar una queixa al Síndic de Greuges, una xifra que manté la província en valors molt elevats, fregant el miler de reclamacions, però que alhora suposa un lleuger descens del 5,5% respecte de les 1.008 registrades el 2024.

Malgrat aquest petit descens interanual, el balanç continua clarament per sobre del 2023, quan el conjunt gironí havia sumat 817 queixes. En dos anys, per tant, el territori ha incrementat un 16,6% el volum de greuges elevats a la institució.

La lectura per comarques mostra, a més, una realitat molt desigual. El Gironès es consolida com el principal focus de queixes, amb 257 expedients el 2025, per davant de la Selva, amb 225, i de l’Alt Empordà, amb 199. En quarta posició hi apareix el Baix Empordà, amb 131, mentre que la Garrotxa en registra 60, el Pla de l’Estany 28, el Ripollès 27 i la Cerdanya 26.

En termes absoluts, el Gironès és la comarca que més creix si es compara amb el 2023: ha passat de 127 a 257 queixes, és a dir, 130 més i pràcticament el doble en només dos anys. La Selva també puja, de 163 a 225, mentre que l’Alt Empordà baixa de 310 a 199 després del pic excepcional de fa dos anys. Si la comparativa es fa només amb l’últim any, el Gironès és l’única gran comarca gironina que guanya pes amb claredat, en passar de 225 a 257 queixes, mentre que la Selva recula de 261 a 225 i l’Alt Empordà també baixa, de 224 a 199. El Baix Empordà retrocedeix lleument, de 138 a 131. En canvi, Garrotxa i Ripollès repunten respecte del 2024, tot i que amb xifres molt més modestes.

Pel que fa a les ràtios, l’Alt Empordà i la Cerdanya encapçalen la taxa territorial, amb 1,3 queixes per cada mil habitants, seguides del Gironès i la Selva, amb 1,2. El Ripollès se situa en 1, mentre que Baix Empordà i Garrotxa queden en 0,9 i el Pla de l’Estany en 0,8.

L’Alt Empordà, per exemple, ha baixat en nombre total, però continua entre les comarques amb més incidència proporcional. En paral·lel, el pes de Girona en el conjunt català s’ha anat afeblint lleugerament: representava el 9,6% de les queixes el 2023, el 9,4% el 2024 i el 9,1% el 2025.

Desbordament de serveis socials

Pel que fa al global de Catalunya,  el Síndic de Greuges ha registrat durant el 2025 més de 25.000 actuacions, el volum més alt de la història de la institució, amb 13.646 queixes, 11.428 consultes i 213 actuacions d'ofici, segons l'informe de l'any passat. Del total de queixes, per primer cop, més de la meitat estan relacionades amb els drets socials. En concret, les queixes sobre serveis socials pugen un 61,6%, les d'habitatge ho fan un 52,4%, les de salut un 43%, les d'infància i adolescència un 40,1% i les d'educació un 19,1%. Les de transport i mobilitat pugen un 51,6%, especialment per les relacionades amb Rodalies, que van ser 578, un 136% més que el 2024.

El Síndic defineix les problemàtiques de serveis socials com el “cercle de la vulnerabilitat”. Quan augmenten els problemes en aquest sector, també ho fan les reclamacions relacionades amb l’habitatge, la salut o la protecció de la infància. I això és el que passa de manera especialment visible en territoris amb pressió residencial, creixement demogràfic i més fragilitat social.

Tensió a Salt i Figueres

Pel que fa a l'àmbit municipal, Salt i Figueres apareixen com dos dels municipis on el Síndic detecta més l'acumulació de queixes en aqest àmbit. L'informe també recull les sortides territorials i actuacions específiques on es van exposar problemes recurrents vinculats a l’habitatge, l’empadronament, les dificultats d’accés a serveis bàsics, les beques menjador o la lentitud dels serveis socials.

En el cas de Salt, el volum de conflictes associats a desnonaments de famílies vulnerables i a la falta d’acompanyament institucional hi té un pes destacat.

A Figueres, el Síndic també hi assenyala traves administratives i mancances en l’atenció social i residencial.

Subscriu-te per seguir llegint