La majoria d’ocupacions a la província de Girona són en segones residències

L’ocupació d’habitatges és un tema que preocupa molts ciutadans, sobretot quan es troben que els han entrat al domicili i recuperar-lo es converteix en un procés feixuc. Sovint, els terminis fins a resoldre la situació s’allarguen i això alimenta la sensació d’impotència entre els propietaris. A les comarques gironines, a més, aquesta inquietud té un accent molt concret: el pes de les segones residències, que és on les dades situen bona part dels casos que afecten domicilis habitats.

Una altra dada que afegeix matís al mapa gironí és precisament el desglossament de les denúncies per violació de domicili, és a dir, els casos que afecten habitatges habitats, tant si són primera com segona residència. A la província de Girona, el 2025 consten 36 denúncies vinculades a primera residència i 79 vinculades a segona residència.

En canvi, el 2024, les xifres eren de 47 en primera residència i 87 en segona. Això mostra que, de manera clara, el pes de les ocupacions continua sent més alt en la segona residència, una realitat especialment sensible en una demarcació com la gironina, on aquest tipus d’habitatge té una presència molt destacada.

Aquest focus en les segones residències s’emmarca dins d’un context més ampli de denúncies per ocupació d’habitatges. A escala provincial, aquestes denúncies registren una caiguda del 36,1%, ja que passen de 855 el 2024 a 546 el 2025. A Girona ciutat, el descens encara és més marcat: la davallada és del 56,6%, en passar de 177 a 77 casos.

A tot Catalunya, en canvi, aquestes denúncies han registrat una baixada del 24,5%, passant de 6.366 a 4.806. Per tant, tot i que el nombre global de denúncies disminueix, el detall de les dades manté Girona com un territori on la qüestió de les segones residències continua tenint un pes específic, segons les dades del Departament d’Interior, traslladades al Parlament en resposta a una pregunta dels Comuns

El descens de la ciutat de Girona contrasta amb el comportament d’altres municipis grans. Sense sortir del mateix quadre, Badalona puja de 670 a 791 denúncies per ocupació d’habitatges, i Terrassa ho fa de 206 a 299. En canvi, Barcelona baixa de 553 a 337.

Les penes

Les penes també varien en funció del tipus de cas. D’una banda, hi ha la usurpació (article 245 del Codi Penal), que consisteix a ocupar un immoble no habitat sense permís del propietari, com ara pisos buits, locals o terrenys. Pot ser amb violència o intimidació o bé pacífica, i en aquest últim cas es castiga amb multes de tres a sis mesos.

De l’altra, hi ha la violació de domicili (article 202), que es produeix quan algú entra o es queda en un espai habitat sense autorització, tant si és primera com segona residència. Es tracta d’un delicte més greu perquè afecta la privadesa i la inviolabilitat del domicili. Les penes són de sis mesos a dos anys de presó si no hi ha violència, i poden arribar fins a quatre anys de presó i multes si hi ha violència o intimidació.

El Govern també remarca que, si la policia acredita que es tracta d’una violació de domicili, pot actuar sense autorització judicial prèvia, cosa que ajuda a explicar per què alguns casos es resolen amb més rapidesa que d’altres, tot i que «són fets minoritaris». La clau, per tant, és determinar si es tracta d’un immoble buit o d’un domicili habitat. I és en aquest punt on la realitat gironina pren rellevància, perquè el pes de les segones residències fa que una part del debat no giri tant al voltant de pisos desocupats, sinó de domicilis que, malgrat no ser habituals, tenen protecció reforçada.

En aquest sentit, l’any passat l’Audiència de Girona va unificar criteris i va avalar els desallotjaments exprés en ocupacions il·legals comptades en les primeres 24 hores, sense esperar una autorització judicial prèvia. El protocol estableix que els agents aixequin una acta de comprovació dels danys, la incorporin a l’atestat i ho remetin al jutjat de guàrdia juntament amb la citació dels ocupants, amb l’objectiu d’agilitzar tant l’expulsió com la tramitació judicial. Es tracta d’un mecanisme especialment rellevant en els casos que afecten domicilis habitats, com poden ser tant les primeres com les segones residències.

Més desallotjaments

Tot i això, quan es mira el conjunt de xifres que fan referència tant a desallotjaments en primeres i segones residències com en habitatges buits o en construcció,les dades del Departament d’Interior mostren que, mentre Barcelona retrocedeix i el global de Catalunya es manté pràcticament estable, les comarques gironines registren un salt clar en el nombre de llançaments: pugen un 26,5%, passant de 505 desallotjaments el 2024 a 639 entre gener i octubre del 2025.

Traduït a una imatge entenedora, això vol dir que Girona va a ritme de més de dos desallotjaments al dia de mitjana durant el 2025 fins al 31 d’octubre: 639 llançaments en deu mesos. El contrast amb la resta de territoris és contundent. Barcelona baixa de 1.664 a 1.617 (un -2,8%), Tarragona cau de 243 a 225 (-7,4%) i Lleida passa de 65 a 45 (-30,8%). En el total de Catalunya, el còmput es mou molt poc: de 2.477 a 2.526 (+2%). Les dades no inclouen els desallotjaments judicials en què no s’ha requerit la col·laboració dels Mossos d’Esquadra ni aquells en què, tot i haver-se sol·licitat inicialment aquesta col·laboració, el desallotjament va ser finalment anul·lat.

La mateixa fotografia es reprodueix quan es baixa al detall municipal, en concret als municipis de més de 50.000 habitants. La ciutat de Girona també registra una pujada, en aquest cas del 29,1%, passant de 110 desallotjaments el 2024 a 142 el 2025. Amb aquesta xifra, es pot veure com Girona se situa tercera en el llistat de municipis de més de 50.000 habitants, només per darrere de Barcelona (317) i Badalona (163). El rànquing també evidencia com es reparteix la pressió. Ciutats com Mataró (103), Terrassa (66) o Sabadell (69) queden per sota del registre gironí.

Subscriu-te per seguir llegint