SOS Costa Brava reclama més control i multes directes pel fondeig de vaixells sobre praderies de posidònia

L'ús obligatori de la cartografia oficial de fanerògames, més vigilància a les embarcacions i que es pugui sancionar directament als vaixells pel fondeig damunt les praderies de posidònies sense haver d'acreditar amb imatges submarines els danys causats. Són mesures que reclama SOS Costa Brava a l'administració per reforçar la protecció de les fanerògames marines després de l'aprovació del nou decret per tal que sigui efectiu.

L'entitat considera imprescindibles és reforçar la vigilància i la detecció de les embarcacions que fondegen damunt aquests boscos marins. Assegura que aquesta situació es continua produint en diversos punts del litoral, com el Golfet, la badia de Palamós, Cap de Planes, el parc natural de Cap de Creus i altres àrees de la Costa Brava.

Pel que fa al règim sancionador, l’entitat reclama un sistema “exemplar i realment efectiu” que serveixi per dissuadir els milers d’embarcacions que cada temporada fondegen sobre aquestes espècies protegides. Denuncia que, ara com ara, perquè una sanció prosperi sovint cal aportar imatges submarines i altres proves costoses i complexes. Per això proposa aplicar el criteri de la “presumpció del dany”, és a dir, que es pugui multar directament pel fet de fondejar sobre zones amb fanerògames, basant-se en els nombrosos estudis científics que acrediten els efectes negatius d’aquesta pràctica. SOS Costa Brava recorda que aquest model ja s’aplica a França arran d’una sentència judicial pionera.

L'estiu passat la federació va denunciar en més d'una ocasió la massiva ocupació per part d'embarcacions en cales de la Costa Brava. A les cales del Crit, el Vedell i Font Morisca de Mont-ras es van robar les boies per poder atracar a tocar el litoral .

Protecció i recuperació dels ecosistemes marins

La federació també reclama que els diners recaptats amb les sancions es destinin directament a la protecció i recuperació d’aquests ecosistemes marins, que considera claus en la lluita contra la crisi climàtica, en la protecció de la costa i en la seguretat alimentària. L’entitat remarca que les praderies de posidònia i cymodocea actuen com un important embornal de CO₂ i, alhora, són refugi i hàbitat de milers d’espècies, moltes d’elles d’interès pesquer.

L’entitat posa el focus també en la necessitat que la cartografia de fanerògames deixi de ser opcional. Segons SOS Costa Brava, això evitaria que els infractors puguin al·legar desconeixement sobre la presència de posidònia o cymodocea al fons marí. A més, defensa que aquesta cartografia s’ha d’anar actualitzant per ampliar la informació disponible i no per reduir les zones protegides amb l’argument d’una possible degradació de les praderies. En aquest sentit, sosté que l’objectiu ha de ser la restauració i recuperació d’aquests hàbitats, en línia amb la directiva d’hàbitats i els objectius ambientals de la Unió Europea.

SOS Costa Brava confia que les millores es puguin començar a notar ja aquest estiu i que el nou decret es tradueixi en una protecció real i efectiva dels boscos submarins del litoral.

Decret de protecció

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), va aprovar dimarts un reial decret per impulsar la conservació de les praderies de fanerògames marines a la Costa Brava i al conjunt de la costa mediterrània.

La norma, segons assenyala en un comunicat el Miteco, estableix mesures per, entre altres coses, reduir i eliminar les principals pressions que actuen sobre les praderies marines i regular el fondeig d’embarcacions. També promou sistemes d’amarratge de baix impacte i impulsa la millora del coneixement científic, el seguiment del seu estat de conservació i la restauració de zones degradades.

Subscriu-te per seguir llegint