Girona, la província amb més concentració bancària

La província de Girona és, segons l’últim estudi de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), el territori on la concentració bancària és més elevada de tot Catalunya si s’analitza la xarxa d’oficines, i un dels més tensionats també pel que fa al crèdit. L’informe dibuixa un mercat fortament dominat per molt poques entitats, amb un lideratge especialment accentuat d’una entitat i amb indicadors que situen Girona clarament per sobre de la resta de demarcacions catalanes en risc per a la competència efectiva.

L’estudi recorda que la concentració del sector bancari a Catalunya s’ha intensificat des de la crisi financera del 2008, en paral·lel a la reducció d’entitats, el tancament de sucursals, la desaparició de caixers i la pèrdua de llocs de treball. En el cas català, aquest procés també ha anat lligat a la desaparició de les antigues caixes d’estalvis i a operacions de fusió i absorció que han reforçat el pes dels grans bancs, especialment després de l’absorció de Bankia per part de CaixaBank.

Ara bé, és a Girona on aquest procés presenta alguns dels trets més marcats. En termes d’oficines, CaixaBank concentra el 50,63% de la xarxa provincial, una xifra molt superior a la seva quota a Barcelona, Lleida o Tarragona. El segon operador és el Banc Sabadell, amb el 16,03%, i el tercer és BBVA, amb el 13,50%. Entre els tres primers controlen el 80,17% de les oficines gironines, i els cinc primers arriben al 93,25%. L’índex Herfindahl-Hirschman (IHH), un dels principals indicadors per mesurar la concentració d’un mercat, s’enfila fins als 3.134 punts, molt per sobre del llindar a partir del qual un mercat es considera altament concentrat. És el valor més alt de Catalunya i supera clarament Barcelona (2.103), Lleida (2.712) i Tarragona (2.851).

Aquest domini no es limita a la xarxa física. En crèdit total, CaixaBank també lidera amb molta distància a Girona, amb una quota del 42,69%, seguida de BBVA amb el 17,38%, Banc Sabadell amb el 15,69% i Santander amb el 12,22%. En aquest segment, la suma d eles tres primeres entitats amb més presència a la província arriba al 75,76%, i si ajuntament les cinc primeres al 92,37% i l’IHH a 2.557 punts. És a dir, també aquí el mercat gironí presenta uns nivells de concentració notablement elevats.

La situació és encara més sensible en dos àmbits especialment rellevants per al teixit social i econòmic: les famílies i les petites i mitjanes empreses. En el crèdit a les llars, CaixaBank té a Girona una quota del 44,66%, i l’IHH puja fins als 2.701 punts, amb els cinc principals operadors concentrant el 93,17% del mercat. En el crèdit a les pimes, CaixaBank arriba al 41,50% i sumant les cinc entitats més rellevants s’eleva fins al 93,86%, amb un IHH de 2.495 punts. L’ACCO adverteix que aquests nivells poden traduir-se en més dificultats per accedir al finançament, menys capacitat de negociació per part dels clients i unes condicions menys favorables, sobretot per a particulars i petites empreses.

L’informe subratlla, a més, que la competència digital no compensa prou aquesta concentració. Tot i l’auge de la banca en línia, les fintech i els nous operadors, l’ACCO assenyala que la seva pressió competitiva continua sent limitada, sobretot en productes de més complexitat o importància, com les hipoteques o el crèdit a pimes. En aquests casos, tant les famílies com les empreses continuen depenent en bona mesura de la banca tradicional i de l’atenció presencial, un fet especialment rellevant en una demarcació amb fort pes de municipis petits i població dispersa.

Aquesta dependència del canal físic és precisament un dels punts que accentuen la vulnerabilitat de Girona. La demarcació té 122 municipis sense oficina ni caixer automàtic, és a dir, el 55,20% del total provincial, i aquesta manca d’accés estable als serveis bancaris afecta el 7,87% de la població gironina. Només Lleida supera Girona en percentatge de població afectada, però l’ACCO remarca que el risc d’exclusió financera és especialment alt a Girona i Lleida, i més baix a Barcelona.

A Girona hi ha 24,92 km² per oficina i 7,25 km² per caixer, valors clarament per sobre de la mitjana catalana, i molt allunyats dels de Barcelona. En canvi, el nombre d’habitants per oficina és de 3.464,59, una dada semblant a la del conjunt del país, però que en una província amb molta dispersió territorial no evita les dificultats d’accés físic als serveis.

L’ACCO també baixa fins a l’escala municipal i aquí tornen a aparèixer diversos punts calents a les comarques gironines. Tot i que la ciutat de Girona presenta un IHH de 1.478 i, per tant, una estructura relativament menys concentrada que altres capitals, hi ha municipis on la competència és molt més feble. Castelló d’Empúries registra un IHH de 3.600, un dels més alts de Catalunya; Castell-Platja d’Aro i Lloret de Mar arriben als 3.333; Banyoles i Torroella de Montgrí se situen en 2.778; Palafrugell en 2.222, i Blanes en 2.099. Figueres, amb 14 oficines, presenta un IHH de 1.939, ja a tocar del llindar de mercat altament concentrat. Això evidencia una Girona a dues velocitats: més opcions als principals nuclis urbans i turístics, però una competència molt més feble en molts altres punts del territori.

A partir d’aquest diagnòstic, l’Autoritat de la Competència alerta dels riscos que pot comportar una estructura tan concentrada. Entre ells, cita l’eventual encariment dels serveis, un empitjorament de la qualitat de l’atenció, horaris més reduïts, comissions més altes, menor remuneració dels dipòsits, més dificultats per accedir al crèdit o menys varietat de productes. També avisa que, quan hi ha pocs operadors i poques alternatives reals, es redueix la capacitat de negociació dels usuaris i augmenta el risc de comportaments paral·lels o de coordinació tàcita entre entitats.

Per això, una de les principals conclusions de l’estudi és que cal evitar noves operacions que incrementin encara més la concentració, sobretot en aquells municipis o àrees on ja hi ha pocs bancs presents. L’ACCO reclama que les autoritats de competència tinguin especialment en compte la realitat catalana -i molt especialment la de territoris com Girona- a l’hora d’avaluar futures fusions o adquisicions.

L’organisme també proposa reforçar les mesures per evitar l’exclusió financera. Entre les recomanacions hi ha facilitar oficines mòbils, agents financers itinerants i caixers desplaçats; promoure xarxes compartides de caixers i caixers independents en condicions no discriminatòries; i fomentar acords oberts entre bancs i operadors amb infraestructura al territori, com Correus, estancs, administracions de loteria, supermercats o benzineres, per ampliar punts d’accés a l’efectiu i als serveis bàsics.

En aquest context, l’estudi veu amb bons ulls el servei itinerant de banca mòbil impulsat per la Generalitat, que actualment presta servei a 457 municipis (més de 100 a les comarques de Girona) sense oficina bancària permanent. Tot i això, també adverteix que aquests mecanismes alternatius encara tenen un ús baix i que cal acompanyar-los de més informació, educació financera i mesures per fer més accessible el canal digital, especialment per a la gent gran i els col·lectius més vulnerables.

Subscriu-te per seguir llegint