Un estudi aclareix les causes de l'elevada mortalitat al psiquiàtric de Salt durant la Guerra Civil

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha presentat aquesta setmana a Sant Boi de Llobregat l’estudi Les institucions psiquiàtriques de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), una investigació exhaustiva que documenta l’elevada taxa de la mortalitat als centres psiquiàtrics catalans durant el conflicte.

Equipaments com l’Institut Mental de Sant Andreu (Barcelona), el Sanatori Martí Julià (Salt), l’Institut Pere Mata (Reus) o el Sanatori Mental Municipal (Barcelona) van experimentar increments de la mortaldat que, en alguns casos, multipliquen per deu les xifres dels anys anteriors al conflicte.

Entre el 18 de juliol de 1936 i el final de 1939 hi ha registrades un total de 633 defuncions al centre de Salt. En total, hi van morir 269 homes i 364 dones. Dels 633 difunts, almenys 464 van ser inhumats a la fossa comuna del cementiri de Salt. La majoria de defuncions van tenir lloc el 1938; aquell any la mortaldat va augmentar de manera alarmant. Concretament n'hi va haver 350, xifra que multiplica per vuit la registrada el 1935.

Respecte a les defuncions per grups d’edat, hi ha una clara diferència respecte als centres de la província de Barcelona. El grup més nombrós segueix sent el de 41 a 60 anys, però sorprèn la gran quantitat de víctimes entre 21 i 40 anys d’edat. Val a dir que moren 124 persones menors de 40 anys. S’ha de tenir també en compte que hi ha víctimes realment joves. La més jove és una nena de 10 anys.

Desnutrició

L’aportació més contundent de l’estudi és que aclareix les causes de la mortalitat. Tal com passava a la resta de centres, la fam, desnutrició i degradació sanitària eren cada vegada més presents. Entre les causes de defunció, abuden les gastrointestinals, en primer lloc hi ha la gastroenteritis (284 casos) la caquèxia (189 casos), la tuberculosi (34 casos) i la pneumònia (17 casos).

El juny de 1936, abans del col·lapse definitiu, el sanatori de Salt disposava diàriament d’uns 340 quilos de pa, 60 quilos de xai, 25 de vedella, 4 de peix i 115 litres de llet per alimentar al voltant de 700 interns. Però el contrast amb el que vindria després és brutal. El 19 de març de 1937, l’administració ja advertia que les reserves eren pràcticament inexistents i que ben aviat no es podria garantir ni l’alimentació bàsica si no arribaven els subministraments previstos.

Ni tan sols l’hort del sanatori, que sostenia el mateix centre i altres equipaments assistencials gironins i que encara funcionava a finals de 1938 amb treballadors i pacients, va poder compensar l’ensorrament dels proveïments. A això s’hi van afegir els problemes d’aigua contaminada: el 1937 es van demanar anàlisis del pou i se’n va haver de clausurar un pel mal estat de l’aigua.

Morts a Lloret

L'estudi també analitza la mortalitat a la Torre Campderà de Lloret de Mar, també coneguda com la Torre Llunàtica. Va ser fundada l'any 1844 pel doctor Francesc Campderà i Camín, i es considera el primer frenopàtic privat d'Espanya dedicat específicament al tractament de malalts mentals.

Entre el 18 de juliol de 1936 i finals de gener de 1939 hi ha registrades a la Torre Campderà un total de 32 morts, de les quals 18 són d’homes i 14 són de dones.

Segons l'informe, les circumstàncies viscudes durant el període de guerra a la Torre Campderà són ben diferents a la resta de centres psiquiàtrics, probablement a causa de la idiosincràsia del centre i dels pacients que hi estaven asilats. Sí que crida l’atenció la quantitat de persones que es van fugar del centre, disset entre el 1937 i el 1939, tal com destaca l'informe, que no aclareix les causes en aquest punt.

En total a Catalunya van morir més de 5.700 interns. El centre de Salt se situa en tercer lloc a Catalunya, després del psiquiàtric de Sant Boi ( 3.160) i l'Institut Mental Sant Andreu (776).

Subscriu-te per seguir llegint