Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La Generalitat desbloqueja la promoció d'habitatges públics en cinc municipis gironins

Illa ha signat els convenis que permetran la construcció en petits solars de Vilobí d'Onyar, Palau-sator, Colera, Planoles i Fontanals de Cerdanya

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, amb els alcaldes que han firmat el nou conveni per licitar solars.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, amb els alcaldes que han firmat el nou conveni per licitar solars. / Andrea Salazar (ACN)

Andrea Salazar / Quim Vallès / Guifré Jordán (ACN)

El Govern licitarà abans d’acabar l’abril la construcció de 566 habitatges públics en 31 municipis mitjançant concursos específics per a solars de petites dimensions. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha signat aquest dilluns els convenis amb els ajuntaments que permetran licitar 42 terrenys amb capacitat per a 20 pisos o menys. Es tracta majoritàriament de municipis amb pocs recursos tècnics, que han delegat a la Generalitat la gestió dels concursos. A Girona, aquesta acció inclou un solar a Vilobí d'Onyar (Selva); dos a Palau-sator (Baix Empordà); dos més a Colera (Alt Empordà); un a Planoles (Ripollès); i un darrer a Fontanals de Cerdanya.

Els convenis estableixen el marc jurídic perquè la Generalitat convoqui concursos individualitzats per a cada solar, adaptats a les característiques de cada municipi i projecte. Aquesta fórmula s’ha adoptat per als terrenys més petits, que no es poden agrupar en grans paquets i requereixen una gestió més específica per garantir que es desenvolupin.

En representació dels municipis participants, l’alcalde de Planoles, David Verge, ha defensat que la construcció d’habitatge és “clau” per retenir els joves i recuperar el dinamisme econòmic i social dels pobles que han perdut més del 40% de la seva població en 30 anys. En aquesta línia, ha reclamat a la Generalitat més suport per fer front a les limitacions dels ajuntaments, especialment en finançament i capacitat tècnica.

Per la seva banda, Illa ha subratllat que es tracta d'un “sistema enormement flexible, adaptat a la realitat dels municipis”, alhora que la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que el mètode és “una nova línia de treball inèdita”. Així mateix, la consellera ha celebrat la creació d’espais de “concertació i col·laboració” amb els ajuntaments per engrandir el parc d’habitatge públic català.

Els acords fixen que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya supervisarà durant 75 anys el compliment de les condicions per part dels promotors. Un cop finalitzat aquest període, els habitatges revertiran als ajuntaments.

Els consistoris, per la seva banda, es comprometen a atorgar la llicència d’obres en tres mesos des que rebi el projecte constructiu i a facilitar els processos administratius.

Pel que fa a l’adjudicació dels habitatges, els ajuntaments podran optar per gestionar directament la selecció dels beneficiaris o bé delegar-la en els promotors, sempre sota criteris de transparència i concurrència. Els municipis també podran establir requisits com l’empadronament per prioritzar l’accés als pisos.

Un total de 823 habitatges

En paral·lel, el Govern també preveu licitar altres solars de titularitat pública, de manera que en aquesta primera fase es posaran al mercat un total de 63 terrenys amb capacitat per construir fins a 823 habitatges.

Illa ha emmarcat aquesta iniciativa dins d’una política d’habitatge “ambiciosa” i ha defensat que Catalunya lidera la construcció d’habitatge protegit a l’Estat. Segons el president, el 2025 es van aixecar 3.517 pisos protegits i tres de cada deu a Espanya es van fer a Catalunya.

Tracking Pixel Contents