Les baixes temperatures de l'hivern han provocat seixanta morts a les comarques gironines

Amb l'arribada de la primavera, si es fa balanç meteorològic d'aquest hivern, cal destacar que ha sigut un dels més plujosos dels últims anys. Tot i això, no ha sigut dels més freds, amb algunes excepcions puntuals.

La gent gran i les persones amb patologies cròniques figuren entre els col·lectius més vulnerables a la temperatura i així ho reflecteixen les dades del Sistema de Monitorització MoMo, que vigila diàriament la mortalitat per totes les causes, i les defuncions atribuïbles a excessos o defectes de temperatura.

Les dades que maneja l'eina de l'Institut Carles III per a l'estació hivernal, que arrenca en els càlculs l'1 de desembre, calculen que hi ha hagut unes seixanta morts atribuïbles a la fred a les comarques gironines.

Les concentracions de mortalitat per fred més elevades es van produir el gener, quan es van registrar 35 defuncions. 

Segons el sistema gestionat pel Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) de l’Institut de Salut Carles III que té com a objectiu «millorar la capacitat de prevenció i resposta» davant de situacions de risc per a la salut associades a les baixes temperatures, el gruix de l’excés de víctimes mortals atribuïdes a la fred es concentra entre les persones de 65 i més anys, en particular els de més de 85.

Concretament, n’hi va haver 50 que tenien més de 65 anys i, d’aquestes, 34 en tenien més de 85. En tot cas, des del Ministeri de Sanitat adverteixen que les estimacions d’excessos de mortalitat per totes les causes i atribuïbles al defecte de temperatura «no es poden considerar consolidades fins que hagi passat almenys un mes des de la publicació».

Si se sumen les defuncions del novembre de l'any passat, en total la fred ja ha causat 74 defuncions aquesta temporada de tardor i hivern. Concretament, hi va haver 14 defuncions el novembre.

Intensificació de malalties

L’exposició a baixes temperatures s’associa amb la «intensificació de malalties a la població vulnerable a mitjà i llarg termini» amb «l’acció oportunista dels agents infecciosos». En concret, Sanitat apunta que, al marge de casos extrems derivats de situacions d’hipotèrmia o de congelació, les temperatures baixes «debiliten la resposta defensiva de l’organisme» i part de l’origen de l’excés de morbimortalitat associat al fred, assenyalen, «és de naturalesa infecciosa, principalment per agents com el virus de la grip o el pneumococ».

Per altra banda, la fred també pot produir una «descompensació» que agreugi malalties cròniques en col·lectius vulnerables o augmenti la incidència d’altres complicacions de salut, entre les quals hi ha un increment dels diagnòstics per depressió o ansietat, esquizofrènia o complicacions durant la gestació. També «afavoreix» els sinistres de trànsit, les caigudes o els incendis i les intoxicacions per monòxid de carboni per estufes o brasers.

Subscriu-te per seguir llegint