Un astrofotògraf de Vilademuls capta un aurora en una foto de 8.195 segons

L’astrofotògraf aficionat Joel Buyé, veí de Vilademuls, va captar una aurora des de Santa Bàrbara, entre Sadernes i Oix, la nit del 20 al 21 de març, en una sola exposició de 8.195 segons.

La imatge va quedar registrada mentre descansava al cotxe després de dues nits seguides buscant cels foscos.

Buyé havia pujat fins a Santa Bàrbara, en un punt entre Sadernes i Oix, amb dos companys per fotografiar la llum zodiacal, un altre fenomen visible en nits especialment netes.

Una sortida per buscar el cel més fosc

La sortida coincidia amb lluna nova, una condició que afavoreix l’astrofotografia perquè redueix la claror del cel i permet treballar millor en indrets amb molt poca contaminació lumínica.

Abans d’activar la presa llarga, un dels seus companys, Torky Checa, va advertir un to vermellós a l’horitzó nord.

Buyé també el va intuir en algunes imatges de prova fetes amb la càmera molt sensible.

Amb aquest indici, va decidir provar una circumpolar, una fotografia de llarga exposició que dibuixa el rastre de les estrelles mentre el cel gira aparentment al voltant del pol.

La foto havia de durar una hora i es va allargar fins als 8.195 segons

La idea inicial era fer una exposició d’una hora. Era la segona sortida consecutiva i, segons relata, va anar a descansar una estona dins el cotxe mentre la càmera continuava treballant.

La presa, que Buyé va iniciar cap a la mitjanit, es va allargar fins a dos quarts de tres de la matinada. “Em vaig dormir literalment”, diu. Quan va tornar a mirar la fotografia, la imatge ja havia arribat als 8.195 segons, és a dir, 2 hores i 15 minuts.

Aquesta durada és una de les singularitats de la imatge. Buyé explica que avui moltes traces d’estrelles es fan amb moltes fotografies curtes que després s’uneixen amb un programa, però que ell prefereix treballar amb una sola exposició.

Aquesta tècnica exigeix cels molt foscos com els de Santa Bàrbara, perquè en punts amb més llum artificial la fotografia quedaria cremada.

Una sola exposició per dibuixar el rastre de les estrelles

La sorpresa va arribar després, quan va revisar el material amb calma. Segons Buyé, en editar la imatge i fer aflorar el vermell de manera global va aparèixer amb força el color de l’aurora sobre la línia de muntanya.

El fotògraf ja havia retratat un episodi semblant fa dos anys i aquella experiència li va servir per identificar que aquell to no era el d’un cel habitual.

La imatge combina dues capes en una sola nit. D’una banda, el gir net de les estrelles sobre el cel de l’Alta Garrotxa. De l’altra, la franja rogenca de l’aurora per damunt de l’horitzó.

La fotografia que havia de durar una hora es va convertir així en una exposició de dues hores i quart perquè el seu autor, esgotat després de dues nits de sortida, no va sentir ni l’alarma.

El vermell de l’aurora va aparèixer en revisar la imatge

Buyé fa uns sis anys que s’ha pres més seriosament l’astrofotografia i l’astropaisatge. També participa al programa “Revelant l’Univers” de Ràdio Banyoles amb Torky Checa, Àngel Fajardo i Noemí Leon. A Santa Bàrbara, aquesta combinació de paciència, foscor i cansament va acabar deixant una aurora sobre la muntanya i una de les imatges més singulars que ha captat fins ara.

Subscriu-te per seguir llegint