Per què Girona viu un 2026 amb una sensació de temporals constants?

Girona no viu aquest 2026 un sol temporal llarg. Aquesta seria la resposta ràpida. A peu de carrer hiha una mateixa sensació: quan s’acaba una cara del mal temps, n’entra una altra. Perquè Girona viu tres mesos amb episodis diferents que s’han anat encavalcant: un gener de pluja forta a la Costa Brava i la neu va guanyar gruix al Ripollès, un febrer de ventades, amb restriccions de mobilitat, afectacions a la R11 i ferits a Sant Pau de Segúries i Ribes de Freser, i un març amb pluja intensa a l’interior gironí va tornar a colpejar Lliurona, Santa Pau, Batet de la Serra, Sant Pau de Segúries, Molló-Fabert, la Vall de Bianya i Mieres i noves tramuntanades a Portbou.

El primer cop entra per mar. Segons l’AEMET, el gener del 2026 a Catalunya va ser molt humit, amb una precipitació mitjana de 137 mm, el 292% del valor de referència, i es va situar com el quart gener més plujós des de l’inici de la sèrie. A Girona, les xifres baixen fins a punts molt concrets del mapa: 224 mm a l’Estartit, 219,5 a Girona-Sant Daniel i 182,4 a Castelló d’Empúries. A l’Empordà hi va haver zones amb més del 450% del valor normal del mes.

El Meteocat atribueix aquest gener al domini de les baixes atlàntiques i de la circulació zonal de l’oest. Entre el 16 i el 20 de gener hi va haver un episodi de precipitació extens, i els dies 18 i 19 una potent llevantada va afectar sobretot la Costa Brava, on puntualment es van superar els 200 mm en 24 hores. Després, entre el 24 i el 28 de gener, una altra depressió encara va deixar més de 50 mm a l’Alt Empordà. El trimestre, per tant, arrencava amb un temporal de pluja i de mala mar a la façana litoral gironina.

El gener, però, no es pot llegir només des de la costa. Mentre la llevantada descarregava a l’Empordà i a Girona, al Ripollès la neu també guanyava gruix. El Meteocat situa una nevada al Pirineu els dies 9 i 10 de gener i una altra entre el 16 i el 20, quan a l’alta muntanya es va acumular més de mig metre de neu.

A finals de mes, l’AEMET mesurava 230 centímetres a Vallter 2000 i 148 a Núria. Pocs dies després, el Meteocat consignava 144 centímetres a Núria, rècord de la seva sèrie, i 280 a Vallter. La neu, de fet, va arribar a complicar l’accés a Vallter en plena llevantada.

Febrer: el mes de les ventades

El febrer canviava de cara, però no donava cap respir. AEMET explica que el dinamisme atmosfèric del gener va continuar bona part del mes següent i que, a Catalunya, més que la pluja, el principal impacte va venir dels temporals de vent, lligats a les borrasques NILS, ORIANA i PEDRO. Entre el 10 i el 19 de febrer es van encadenar episodis de vientos fuertes, i el mateix informe parla de temporales severos de viento i d’una activitat atmosfèrica extraordinària aquella temporada.

A Girona, aquest febrer de vent es va notar de debò. El 14 de febrer, amb la borrasca ORIANA, AEMET recull 172 km/h a Portbou, amb ratxes huracanades a l’Empordà. El Govern va arribar a limitar la mobilitat innecessària i a suspendre activitat educativa i assistencial no urgent per al 12 de febrer davant un risc extrem de ventades.

Aquell mateix dia, la R11 va quedar interrompuda entre Girona i Maçanet-Massanes per la caiguda d’un arbre, i al Trueta hi va ingressar en estat greu un home ferit a Sant Pau de Segúries.

La pluja, en canvi, va afluixar al nord-est. El resum climàtic de febrer de l’AEMET assenyala precipitacions molt escasses a l’interior de Girona i un dèficit pluviomètric a bona part de la demarcació. El mes també va ser càlid: l’aeroport de Girona va registrar una temperatura mitjana mensual d’11,2 graus.

Això vol dir que el febrer no entra en la història del trimestre tant per l’aigua com pel vent, pels avisos i per les afectacions sobre mobilitat i activitat diària.

Març: la DANA castiga Lliurona, Santa Pau i Batet

El març torna a girar el mapa. El Meteocat descriu un mes marcat per un domini del flux zonal, d’oest a est, amb ondulacions que es van desenganxar del corrent general i van generar pertorbacions aïllades en altura (DANA). Aquestes bosses fredes, situades al sud-oest de la península i després desplaçades cap al nord-est, van impulsar humitat mediterrània i van afavorir la precipitació al litoral, al prelitoral i al Prepirineu oriental. El març va ser molt plujós a les terres interiors gironines.

Els efectes del temporal de vent a la ciutat de Girona

Veure Galeria

Entre el 5 i el 8 de març, la llevantada va deixar més de 200 mm a sectors de la Garrotxa i de l’Alt Empordà. El butlletí climàtic de març recull 260,9 mm a Lliurona, 229,3 a Santa Pau i 202,2 a Batet de la Serra només en aquell episodi. Si es mira el mes sencer, el mapa encara puja més: 318,3 mm a Lliurona, 264,4 a Santa Pau, 253,5 a Sant Pau de Segúries, 245,1 a Molló-Fabert, 237,4 a Batet de la Serra, 225,8 a la Vall de Bianya i 225,4 a Mieres.

I quan la pluja va afluixar, el vent va tornar. El mateix març hi afegeix dues tramuntanades, els dies 15 i 29 amb caigudes de centenars d’arbres a tot el territori. El Meteocat destaca que es van superar els 100 km/h en diversos punts i el butlletí concreta 167,4 km/h a Portbou - coll dels Belitres el dia 15 i 168,5 km/h el dia 29. La seqüència del trimestre queda així molt més definida: gener de llevantada i neu; febrer de ventades; març de DANA, aiguats i nova tramuntana a Portbou.

Per què s’han encadenat tants episodis

L’explicació immediata és meteorològica i concreta. El que s’ha anat repetint sobre les comarques gironines és una combinació de depressions, fluxos de ponent, entrades de nord i bosses fredes en altura. Quan una peça surt del mapa, n’entra una altra. Per això el 2026 s’està vivint a l’Alt Empordà, al Baix Empordà, al Gironès, a la Garrotxa i al Ripollès com un inici d’any sense gaire treva meteorològica.

Al fons s'hi entreveu el canvi climàtic. L’estudi “75 años de desastres en España (1950-2025)”, elaborat per la Universidad d’Oviedo, analitza 550 desastres i descriu una acceleració dels episodis naturals en les últimes dècades. El treball assenyala que els fenòmens hidrometeorològics i climatològics sumen aproximadament el 39% del total i que tendeixen a aparèixer concentrats en períodes especialment carregats. També situa la mitjana anual en 20,2 desastres entre 2011 i 2020 i en 14,2 entre 2021 i 2025.

A les comarques gironines, aquest fons es tradueix ara en una seqüència molt local: Portbou, l’Estartit, Castelló d’Empúries, Girona, Sant Pau de Segúries, Ribes de Freser, Lliurona, Santa Pau, Batet de la Serra, Molló-Fabert, la Vall de Bianya i Mieres. Girona ha passat de la llevantada a la ventada i de la ventada a la DANA sense gaire pausa entre un episodi i el següent. Per això aquest 2026 s’està vivint com un any de temporals seguits: no perquè tot sigui el mateix episodi, sinó perquè el vent i la pluja s'han anat seguint amb fenomens diferents de forma excepcional.

Subscriu-te per seguir llegint