Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Més de tres mesos d'espera per un centre de dia a Girona

El nombre de gironins pendents d'una plaça supera el miler

Hi ha menys oferta i demanda en els pisos tutelats

Gent gran passejant per Girona en una imatge d’arxiu.

Gent gran passejant per Girona en una imatge d’arxiu. / Marc Martí Font

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

Tot i que el nombre de gironins que esperen per entrar en una residència concentra el gruix de peticions de recursos per a gent gran, també cal tenir present la demanda per a centres de dia.

Si en el cas de les residències, l’espera supera l’any de mitjana; pel que fa a centres de dia la pressió continua sent alta. En el global de la província hi ha 1.016 persones en espera i la demora mitjana ponderada se situa al voltant dels 109 dies, és a dir, més de tres mesos.

Tal com passa en les residències, Drets Socials matisa que molts equipaments funcionen amb diverses modalitats de plaça —col·laboradores, concertades, pròpies i vinculades a prestacions econòmiques—i que una mateixa persona pot estar inscrita fins a tres llistes d’accés diferents. Seguidament, el temps mitjà s’ha calculat entre l’1 de gener de 2020 i el 31 de novembre de 2025 i, finalment, no es disposen de dades de llista d’espera ni temps d’accés del Servei d’atenció integral en l’àmbit rural.

El Gironès és la comarca amb més pressió als centres de dia, amb 338 persones en espera i 135 dies de demora. Tot seguit hi ha el Baix Empordà, amb 239 persones i 124 dies; el Pla de l’Estany i la Selva, totes dues amb 129 persones en llista, tot i que amb una espera diferent: 58 dies al Pla de l’Estany i 67 a la Selva. El Ripollès acumula 93 persones i registra 134 dies de demora, pràcticament al nivell del Gironès. L’Alt Empordà en suma 78 i 83 dies; la Garrotxa, només 7 persones i 12 dies; i la Cerdanya, tot i tenir una llista molt curta, de només 3 persones, arriba als 97 dies d’espera.

D’aquesta manera, el Gironès i el Baix Empordà acumulen la major part del volum d’espera; mentre que el Ripollès destaca perquè, amb moltes menys persones a la cua que el Gironès, gairebé iguala el seu temps d’accés. També crida l’atenció la Garrotxa, que manté una pressió molt baixa en centres de dia en comparació amb l’elevada espera per entrar en una residència.

En comparació a la resta de Catalunya, hi ha comarques que superen clarament els registres gironins, com la Conca de Barberà, amb 208 dies de temps mitjà d’accés; el Priorat, amb 198; el Baix Ebre, amb 197; el Baix Penedès, amb 186; o el Barcelonès, amb 183 dies.

Poc pes d’habitatges tutelats

Pel que fa a habitatges tutelats, es produeix una situació molt diferent. En totes les comarques gironines només hi consten tres persones en espera: dues al Gironès i una a la Garrotxa.

A diferència del que passa amb les residències i els centres de dia, l’informe de Drets Socials no incorpora un temps mitjà d’accés per a aquest recurs, sinó només el nombre de persones en llista. Cal tenir present que els habitatges tutelats tenen menys presència en el sistema i, per tant, també un pes molt petit en les llistes.

La resposta parlamentària del Govern afegeix, a més, que al llarg d’aquest any està pendent d’inaugurar-se tres noves residències finançades amb fons europeus Next Generation —a Sabadell, Terrassa i Barcelona—, cadascuna amb 30 places de centre de dia, i el Departament afirma que hi ha vuit equipaments més planificats al llarg de la legislatura, també amb una mitjana de 30 places de centre de dia.

El document, però, no concreta cap desplegament específic per a Girona

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents