Residències gironines: esperar més d'un any per accedir-hi

Entrar en una residència a les comarques gironines ja implica, de mitjana, esperar més d’un any. Això és el que es desprèn de les darreres dades publicades pel Departament de Drets Socials i Inclusió el febrer passat, com a resposta d’una pregunta parlamentària del Partit Popular.

Si es posa el focus només en les residències, la província de Girona suma 4.439 persones en espera i una demora mitjana ponderada d’uns 407 dies.

El mateix document detalla alguns matisos. El Departament recorda que els establiments poden operar amb diverses modalitats de places —col·laboradores, concertades, pròpies i vinculades a prestacions econòmiques— i assenyala que el temps mitjà desglossat per tipologia «no és un indicador significatiu» per si sol, perquè depèn de la rotació i de la disponibilitat real de places. També precisa que les places vinculades a prestacions econòmiques no tenen llista d’espera i que una mateixa persona pot arribar a estar inscrita fins a tres llistes d’accés. El càlcul s’ha fet amb un rang de dates que va de l’1 de gener de 2020 al 31 de novembre de 2025.

Malgrat aquests matisos, el balanç conclou que el Gironès és la comarca gironina amb més persones en llista per accedir a una residència, amb 895. Tot seguit hi ha la Selva, amb 852, i l’Alt Empordà, amb 745. Per darrere hi apareixen la Garrotxa (630), el Baix Empordà (577), el Ripollès (368), el Pla de l’Estany (270) i la Cerdanya (102). Només aquestes tres primeres comarques concentren més de la meitat de tota la demanda residencial registrada a la demarcació.

Ara bé, quan s’analitza el temps d’espera, la situació és diferent. La comarca pitjor situada és l’Alt Empordà, on l’accés a una residència s’enfila fins als 532 dies. Al darrere hi ha el Baix Empordà, amb 485 dies; la Cerdanya, amb 432; la Garrotxa, amb 402; el Pla de l’Estany, amb 379; el Gironès, amb 373; la Selva, amb 327; i el Ripollès, amb 322. D’aquesta manera, hi ha comarques que acumulen més demanda i d’altres on la cua és més curta en usuaris, però molt més llarga en temps.

Complexitat a l’Alt Empordà

En el cas de l’Alt Empordà, la situació és especialment complexa. El director de la Càtedra Envelliment i Salut de la Fundació Salut Empordà i la Universitat de Girona, Oriol Turró, ja ha advertit recentment al setmanari l’Empordà, del mateix grup editorial que aquest diari, que a la comarca «la disponibilitat de places residencials públiques és molt menor que a altres zones de Girona, fet que genera desigualtats en l’atenció a les persones grans». En la mateixa línia, també subratlla que la demora fins a la valoració de la dependència és tres vegades superior. La coincidència entre aquest balanç i les xifres de llista d’espera reforça la idea d’un territori especialment tensionat, tant en la porta d’entrada al sistema com en l’accés final a una plaça residencial.

El temps d’espera per accedir a una residència en territoris com l’Alt Empordà és alarmant»

Montserrat Berenguer

— Diputada del PP al Parlament

A nivell català, l’Alt Empordà se situa entre les sis comarques amb més pacients en espera, només superada pel Garraf (614 dies), el Vallès Occidental (600), el Segrià (559), l’Alt Urgell (545) i Osona (539). Per darrere de l’Alt Empordà hi queden comarques tan poblades com el Barcelonès (525 dies) o el Baix Llobregat (511). El Baix Empordà, amb 485 dies, també se situa entre les comarques amb més espera.

Finalment, pel que fa a províncies, Girona és la segona amb més temps d’espera després de Barcelona.

Titularitat de les places

La resposta parlamentària també permet veure com es reparteix la pressió segons la titularitat de les places. A l’Alt Empordà, les places col·laboradores acumulen 180 persones en llista i un temps d’espera de 701 dies, mentre que les concertades registren 278 persones i 292 dies, i les pròpies, 184 persones i 122 dies. Al Gironès, les places pròpies concentren 605 persones i una espera de 221 dies, clarament per sota de les col·laboradores (327 persones, 300 dies) i de les concertades (301 persones, 304 dies). A la Garrotxa, les col·laboradores arriben als 334 dies i les concertades baixen a 197; al Baix Empordà, les col·laboradores marquen 392 dies i les concertades 243; i al Pla de l’Estany el pes del quadre recau sobretot en places col·laboradores, amb 631 persones en llista i 363 dies d’espera.

Aquest patró encaixa amb la lectura que fa la diputada del PP al Parlament Montserrat Berenguer, que parla d’un «dèficit estructural» de places residencials a Catalunya malgrat l’envelliment de la població. Segons la diputada parlamentària, a Catalunya falten al voltant de 16.000 places per apropar-se a la ràtio mínima de cinc places per cada cent persones majors de 65 anys. Berenguer sosté que les dades evidencien el pes majoritari de places col·laboradores i concertades i, en conseqüència, la manca d’oferta de titularitat pública. També considera «alarmants» els temps mitjans d’accés en comarques com l’Alt Empordà.

Més recursos

La diputada popular reclama, a més, una resposta més àmplia que la simple ampliació de places. Defensa la dignificació del sector, sous més alts i millors condicions laborals per als professionals, més recursos per a serveis temporals o de respir familiar, i inspeccions més acurades per garantir estàndards de qualitat. També denuncia que, quan s’ha preguntat per les llistes d’espera del Servei d’atenció integral en l’àmbit rural, el Departament ha respost que no disposa d’aquesta informació, una absència que també consta en la resposta parlamentària general sobre recursos per a la gent gran.

El debat no s’acaba en la manca de places o en els temps d’espera. Una altra resposta parlamentària a una pregunta parlamentària de Vox sobre el sistema de preus públics de les places residencials per a persones dependents, qüestiona el copagament i el finançament del model. En aquest text, el Departament sosté que el sistema s’ha mantingut durant anys com a preu públic, però admet que està analitzant les implicacions de les sentències del Tribunal Suprem del 2025 i estudiant la possibilitat de regular la participació d’usuaris amb una taxa, almenys en determinats serveis de grau III.

Tot i això, el Govern defensa que aquest eventual canvi jurídic no hauria d’alterar l’aportació econòmica dels usuaris i assegura que l’IVA no es repercuteix a les famílies. També sosté que les tarifes abonades a residències s’han actualitzat des del 2023 i que fins al 2025 l’increment acumulat ha estat superior al 17%.

Subscriu-te per seguir llegint