Les adopcions internacionals cauen un 82% a Girona en l’última dècada

Les adopcions internacionals a la província de Girona s’han desplomat en l’última dècada. Si l’any 2012 es van presentar un total de 54 sol·licituds en el conjunt de la demarcació per adoptar infants d’altres països i se’n van acabar resolent 28 a favor (és el nombre de menors que van arribar aquell any a les comarques gironines), el 2024 -les últimes dades disponibles- els gironins van presentar un total de 19 sol·licituds i finalment se’n van formalitzar cinc, segons dades de la memòria de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció. Això representa una caiguda del 64,8% en les sol·licituds i d’un 82,1% en les adopcions internacionals formalitzades.

En el conjunt de Catalunya, les adopcions internacionals també van a la baixa. L’any 2024 van arribar 44 infants (el 2012 en van ser 551) procedents, sobretot, del Vietnam (11), Haití (7), Bolívia (6), Colòmbia (6), Tailàndia (2), Madagascar (2) i República Dominicana (2). Girona, però, va ser la segona província catalana que va rebre més adopcions internacionals després de Barcelona, que en va formalitzar 36, mentre que Tarragona va acollir tres infants i Lleida, cap. Pel que fa a les edats, el 66% dels infants tenien entre 0 i 5 anys; mentre que la resta en tenien entre 6 i 10. A més, el 57% eren nens (destaca, sobretot, que en la franja de 6 a 10 anys van arribar el doble de nens que de nenes). En referència a la demanda, Àsia va ser el continent més sol·licitat pels catalans amb 63 peticions (tot i que només van acabar arribant 14 infants), seguit d’Amèrica (54), Àfrica (34) i la resta d’Europa (17).

Un canvi de model

Fonts de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) assenyalen que «l’adopció internacional ha experimentat un canvi profund a escala mundial en les darreres dues dècades» i apunten que «el que durant els anys 90 i inicis dels 2.000 era una via habitual de formació de famílies entre països s’ha anat transformant progressivament en una mesura molt més excepcional, regulada i focalitzada». Una nova realitat que «no respon a un fracàs del sistema, sinó a una evolució del model de protecció de la infància impulsada per estàndards internacionals amb l’aprovació del Conveni de la Haia». En aquest sentit, expliquen que «els països d’origen reforcen els seus sistemes socials i ofereixen més suport a famílies vulnerables» perquè els infants creixin en el seu entorn familiar i cultural «sempre que sigui possible», pel que l’adopció internacional s’aplica només «quan no hi ha alternatives locals». A més, s’hi afegeix que «alguns països han limitat o tancat programes d’adopció internacional» i que «hi ha menys infants petits i més infants amb necessitats especials, grups de germans o majors de 6 anys». De fet, subratllen que «més del 50% dels infants adoptats tenen necessitats especials». Amb tot, asseguren que «avui les adopcions són menys nombroses però més complexes». En aquest sentit, prefereixen no parlar de «davallada» sinó de «transformació de model»: «L’adopció internacional no s’està acabant, s’està redefinint; continuarà existint mentre hi hagi infants que no puguin ser protegits al seu país, però avui és una mesura excepcional i molt focalitzada».

El triple de sol·licituds

L’any 2024 també van caure un 27,5% les sol·licituds per adoptar infants de Catalunya, passant de les 80 peticions el 2012 en el conjunt de la demarcació de Girona a les 58 del 2024. Tot i això, les peticions per adoptar a Catalunya continuen essent majoritàries, ja que representen el triple que les internacionals.

Més acolliments

Per contra, van créixer els acolliments en família aliena. I és que més enllà de l’adopció, una altra fórmula és l’acolliment en família aliena: és a dir, una família que acull i té cura d’un infant durant un temps, però sense que la finalitat sigui l’adopció (una casuística que es pot produir quan la família natural no se’n pot fer càrrec temporalment o en el cas de famílies que no volen o poder assumir l’adopció d’un infant però que volen proporcionar-li un entorn segur i familiar per una temporada, a l’espera, en alguns casos, que pugui ser adoptat per una altra família). D’aquesta manera, mentre que el 2012 van ser acollits en aquesta modalitat un total de 75 infants, el 2024 la xifra va créixer fins als 101, passant de les 59 famílies acollidores a les 82.

D’altra banda, van disminuir lleugerament els acolliments en períodes de vacances o caps de setmana. I és que mentre que el 2018 -les primeres dades disponibles- es van acollir un total de 17 infants a la província de Girona de la mà de 18 famílies col·laboradores, el 2024 se’n van acollir 13, amb la participació de 10 famílies acollidores.

Subscriu-te per seguir llegint