El Govern prepara una trentena d’actes per recordar Josep Irla

El Govern desplegarà al llarg del 2026 i principis del 2027 una trentena d’activitats per reivindicar la figura de Josep Irla, empresari, dirigent republicà i 124è president de la Generalitat de Catalunya a l’exili entre el 1940 i el 1954. La commemoració s’emmarca en el 150è aniversari del seu naixement i vol situar la seva trajectòria al centre de la memòria democràtica catalana.

El calendari de l’Any Josep Irla l’ha presentat aquest matí el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, que ha defensat la necessitat de “reconèixer i projectar la figura d’un president que va garantir la continuïtat de la Generalitat en les circumstàncies més adverses”. El conseller també ha afirmat que la commemoració és una oportunitat per explicar millor el seu llegat i construir una nova bibliografia sobre la seva figura, amb materials accessibles a tots els públics. Espadaler ha remarcat també que preservar la memòria democràtica és una eina de cohesió i de futur. En aquest sentit, ha sostingut que recordar figures com Irla “no és només un exercici de memòria, sinó també un compromís amb el Mai Més i amb els valors democràtics que han de guiar el present i el futur”.

L’acte de presentació ha comptat també amb la participació del director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló; del comissari de l’Any Irla, l’historiador i arxiver Jordi Gaitx Moltó, i de l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas. L’alcalde ha subratllat que la tasca de divulgació de la figura de Josep Irla “és més necessària que mai”, ja que el considera “un referent històric guixolenc que va preservar la Generalitat i els valors democràtics en moments de gran convulsió”.

Especial implantació a Girona

El programa tindrà una especial implantació a les comarques gironines, estretament vinculades a la trajectòria vital i política d’Irla. Entre les iniciatives previstes hi ha una exposició itinerant sobre la seva trajectòria política i d’exili; jornades d’estudi dedicades al republicanisme català del segle XX; un acte institucional al Parlament de Catalunya, cambra que ell mateix va presidir; conferències sobre el seu pensament i el seu compromís antifeixista; actes de memòria i itineraris urbans a Sant Feliu de Guíxols; lectures públiques de textos a càrrec d’escolars, i activitats culturals vinculades a la memòria republicana.

La commemoració incorporarà també una dimensió internacional, amb un acte a París centrat en la continuïtat institucional a l’exili i un concert dedicat a Irla a la Catalunya del Nord, que evocarà el seu recorregut vital en terra d’exili. A més, es duran a terme accions de divulgació com la publicació d’un dossier monogràfic a la revista Sàpiens, un club de lectura, un cicle territorial de conferències i l’edició d’una nova publicació amb textos acadèmics per actualitzar el coneixement sobre la seva figura.

Entre els projectes destacats hi figura la remuseïtzació de la Casa Irla, que renovarà el discurs expositiu per fer-lo més accessible, pedagògic i connectat amb el públic actual. El Memorial Democràtic també posarà en marxa un portal web específic que centralitzarà l’agenda d’activitats, continguts biogràfics i recursos divulgatius. Paral·lelament, s’ha creat un logotip oficial que identificarà totes les iniciatives de l’Any Josep Irla.

El tret de sortida de la commemoració va tenir lloc el passat 10 de març al Palau de la Generalitat, en un acte presidit pel president Salvador Illa, i la cloenda està prevista per al febrer del 2027, coincidint amb el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.

President a l'exili

Nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1876, Josep Irla va ser regidor, alcalde i diputat provincial abans d’integrar-se a Esquerra Republicana de Catalunya. L’any 1938 va ser elegit president del Parlament de Catalunya i, després de l’afusellament del president Lluís Companys, va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili. Des d’aquesta responsabilitat va defensar la legalitat institucional, l’autogovern i la llengua i la cultura catalanes. Va morir a Sant Rafèu, a França, el 1958, i les seves despulles van ser traslladades a Catalunya l’any 1981.

Subscriu-te per seguir llegint