La casa Sacrest d’Olot obre el seu arxiu familiar: més d’un segle de memòria entra a l'Arxiu Comarcal
L'Arxiu Comarcal de la Garrotxa ha rebut la donació del fons de la família Sacrest Danés, un conjunt documental que abasta des del segle XIX i que revela la petjada industrial i social d'Olot

Una imatge familiar que forma part del fons Sacrest Danés / Ajuntament d'Olot

Olot ha formalitzat aquest dijous 9 d’abril la donació del fons de la família Sacrest Danés a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, un conjunt de documents i imatges que abasta des de la segona meitat del segle XIX fins a l’any 2000. El material permet seguir la petjada familiar, industrial i social d’una nissaga vinculada a la ciutat i preserva papers que s’han conservat durant dècades dins la casa Sacrest, a la ronda de Sant Bernat.
La signatura del contracte de donació, aprovat per la Junta de Govern Local d’aquest 9 d’abril, tanca el procés d’ingrés del fons a l’arxiu comarcal. El conjunt reuneix documentació textual i en imatge de diversos membres de la família i incorpora des de papers personals fins a rastre de l’activitat empresarial i de la seva presència en la vida associativa olotina.
El procés es va posar en marxa el maig del 2024, quan Xavier Moliner, professor de l’Escola d’Art d’Olot i amic de la família Sacrest Bagó, va portar a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa una mostra de la documentació que havia recollit a la casa Sacrest, al número 1 de la ronda de Sant Bernat. Entre el material hi havia fotografies, dibuixos, documentació familiar i d’entitats, peces efímeres i una àmplia mostra de publicitat. A partir d’aquella troballa, va proposar a Albert i M. Antònia Sacrest que el fons quedés a la ciutat.
Una casa gairebé intacta i papers preservats durant més d’un segle
La família Sacrest Danés forma part d’una de les branques descendents de Lluís Sacrest, que a finals del segle XVII va instal·lar telers a Sant Esteve d’en Bas per fabricar roba per a llençols, camises i tovalloles. Amb els anys, la nissaga es va establir a Olot i va impulsar diverses societats fins a la definitiva Hijos de Sacrest.
L’any 1900, Joan Sacrest Güytó es va casar amb Antònia Danés i Torras. D’aquesta unió van néixer Albert, Mercè, Concepció, Enric, Antoni i Maria Sacrest Danés. La família es va instal·lar a la casa construïda per Antoni Sacrest Escubós el 1884, a la cantonada del carrer d’Antoni Soler amb la ronda de Sant Bernat, adossada a la fàbrica Sacrest, dedicada a la confecció de boines i gèneres de punt.

Una de les imatges que formen part del fons que mostren la fàbrica / Ajuntament d'Olot
Segons la informació facilitada sobre el fons, una clàusula del testament de Joan Sacrest Güytó, que impedia vendre la casa fins al cap de tres generacions, va afavorir que l’immoble no patís grans reformes. També hi va contribuir el tancament de la planta baixa l’any 1987 i del primer pis l’any 2000. Això ha permès conservar fins avui documentació generada des de finals del segle XIX.
Del passat familiar a la memòria industrial i social d’Olot
El fons família Sacrest Danés inclou partides de naixement i defunció, dietaris, correspondència, dibuixos i altres papers d’àmbit personal. També recull documentació vinculada al passat industrial tèxtil de les societats relacionades amb la fàbrica Sacrest, a les empreses El Crit i Stop i a la botiga de gèneres de punt Joan Sacrest.
El material incorpora, a més, documentació sobre l’activitat de la família en diverses entitats i sobre la seva vinculació amb el barri del Carme. Amb l’ingrés a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, aquest conjunt deixa de quedar reclòs dins l’àmbit privat i passa a formar part de la memòria documental conservada a Olot.
Subscriu-te per seguir llegint
- La jubilació canvia el 2027: aquests són els anys que caldrà haver cotitzat per cobrar el 100% de la pensió
- Qui era l’home que transformava armes en un traster de Figueres: 61 anys i passat a l’exèrcit rus
- Sis viatges per recuperar la il·lusió després de l'estiu
- Una banda catalana anuncia que actuarà a les Fires de Girona
- Girona, la capital mundial de l’ayahuasca
- Cristóbal Colón: l’home que va convertir una 'bogeria' en un model estudiat a Harvard
- Sense estudis, amb feina de per vida i un sou de 3.000 euros al mes: així és la feina que recomanen els tècnics de formació professional
- Un traster de Figueres amagava un dels arsenals clandestins d’armes 'més grans' d'Espanya