Així es mou la població gironina: qui guanya i qui perd residents entre municipis

Els canvis de residència entre municipis continuen guanyant presència en la demografia de les comarques gironines. Segons el darrer balanç de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 2024 es van registrar 23.185 moviments dins de la mateixa província, per sobre dels 22.970 del 2023 i dels 22.733 del 2022, en el volum més alt de tota la sèrie disponible des del 1998.

Si es detalla per comarques, la Selva és la que surt més reforçada, amb un saldo positiu de 982 persones. També van acabar l’any en positiu el Baix Empordà (+180), el Pla de l’Estany (+140), la Garrotxa (+135) i el Ripollès (+24). L’Alt Empordà va quedar en saldo zero i la Cerdanya i el Gironès va tancar l’any amb saldo negatiu de -104 i -13 respectivament en els intercanvis amb la resta de comarques catalanes. Malgrat això, en el còmput total anual totes les comarques gironines acaben amb saldo migratori positiu.

A escala municipal, cal destacar la pèrdua d'habitants en grans municipis. Tot i el balanç positiu global de la província, Girona (-287), Lloret de Mar (-235), Salt (-216) i Roses (-114) se situen entre els municipis catalans amb pitjor saldo migratori dins de Catalunya. Això vol dir que, en els moviments interns entre municipis catalans, aquestes ciutats van perdre més residents dels que en van guanyar. A l'altra cara de la moneda, entre els municipis amb el saldo positiu més elevat hi ha Vilablareix (180), Santa Coloma de Farners (173), Sils (172) i Caldes de Malavella (160).

Girona és el municipi de la província que perd més població

Al conjunt de Catalunya, aquests desplaçaments interns també van créixer, ja que el 2024 es van comptabilitzar 282.739 canvis de residència entre municipis, un 3,1% més que l’any anterior. També a nivell català, el 57,3% dels moviments interns es van produir amb una altra comarca i el 42,7% dins de la mateixa comarca, en un context marcat per una elevada mobilitat de la població estrangera: el 32,7% dels moviments interns corresponen a residents de nacionalitat estrangera, tot i que aquest col·lectiu representa el 18,7% de la població.

Pel que fa a perfils de residents, el grup d’edat amb un saldo més alt és el dels 15 als 29 anys, amb 4.096 persones, seguit dels 0 a 14 anys (1.547), dels 30 a 34 (1.440) i dels 35 a 44 (1.402).

Per grandària del municipi, el conjunt de municipis de menys de 50.000 habitants ha registrat un saldo positiu de 15.785 persones (entrades menys sortides), en què destaquen, principalment, els de 10.001 a 50.000 habitants (7.876 persones). En canvi, el conjunt de municipis de més de 50.000 habitants ha registrat un saldo negatiu (-15.785 persones), concentrat pràcticament tot a la ciutat de Barcelona (-15.221 persones).

Més població per les migracions

Per altra banda, la província de Girona continua guanyant població per migracions, però ja no al ritme dels dos anys anteriors. La província va tancar el 2024 amb un saldo migratori total de 9.953 persones, clarament per sota de les 12.703 del 2023 i molt lluny de les 18.515 del 2022. El balanç continua sent positiu, però confirma una desacceleració després del fort impuls registrat en els anys posteriors a la pandèmia.

El saldo migratori positiu es concentra sobretot en població jove i estrangera

En xifres absolutes, la demarcació va registrar 41.940 immigracions i 31.987 emigracions. La diferència entre entrades i sortides explica aquest saldo positiu, que es manté sobretot gràcies a l'increment de persones nascudes a l'estranger. Concretament, el saldo en les migracions externes és de 9.255 persones, mentre que el saldo de migracions dins de Catalunya és de 1.289 persones. En canvi, el saldo amb la resta de l'Estat és negatiu, amb -591 habitants.

Cal tenir present que l'Idescat assenyala una ruptura en la sèrie temporal a partir del 2021 pel canvi de font estadística: fins al 2020 les dades provenien de l’Estadística de variacions residencials de l’INE i, del 2021 al 2024, de l’Estadística de migracions i canvis de residència. Això no invalida la tendència recent, però sí que obliga a ser cautelós quan es comparen etapes més separades en el temps.

Països de procedència

Els principals països de procedència de les 276.046 immigracions són el Marroc (34.412 immigracions), Colòmbia (26.216), Perú (14.998), Argentina (13.899) i Veneçuela (12.503). En relació amb el país de destinació de les 147.016 emigracions, els principals països són el Marroc (11.323), França (10.125), Ucraïna (8.232), Colòmbia (8.071) i Regne Unit (6.740).

El saldo migratori entre Catalunya i l’estranger (129.030 migracions netes) per país de procedència-destinació situa el Marroc amb el saldo migratori més elevat (21.089). Seguidament hi ha Colòmbia (18.145), Perú (10.475), Veneçuela (9.502) i Argentina (8.341). En l’altre extrem, hi ha els països amb els quals Catalunya té més migracions de sortida que d’entrada. Destaquen Ucraïna, amb un saldo migratori de -3.099 migracions netes, França (-1.999), Alemanya (-1.203), Romania (-1.102) i Suïssa (-1.046).

Subscriu-te per seguir llegint