De Borrassà als senglars: 50 anys de pesta porcina

Aquest 6 d’abril es van complir 50 anys de la publicació de l’extinció del focus de pesta porcina africana de Borrassà, a l’Alt Empordà. El Butlletí Oficial de la Província de Girona d’aquell dia recollia que la malaltia s’havia declarat oficialment al municipi el 20 de febrer de 1976 i que l’administració n’havia fixat l’extinció el 25 de març.

Mig segle després, el virus ha tornat a Catalunya, però per una altra via: ja no en una explotació porcina, sinó en senglars detectats al Vallès Occidental.

El cas de Borrassà va arribar en una època en què qualsevol focus alterava de seguida la circulació de bestiar. L’any abans, el Govern havia prohibit a tot l’Estat l’assistència de porcs a fires, mercats i concursos, i havia reforçat la vigilància veterinària abans de qualsevol expedició d’animals.

Pocs mesos després del brot empordanès, una altra resolució va fixar una clau econòmica de fons: els porcs d’una província sense mercats autoritzats només podien anar a mercats d’una altra si en origen no hi havia hagut cap focus de pesta porcina africana en els sis mesos anteriors.

Això volia dir que un brot local com el de Borrassà no afectava només la granja tocada, sinó també la mobilitat comercial del sector. I era important entendre el context productiu de l’època: entre 1975 i 1976 el BOE recollia ampliacions de sales de especejament a Riudarenes, amb Batallé Hermanos, i a Girona capital, amb Industrias Cárnicas y Frigoríficas Gerunda, S. A. El focus de Borrassà, per tant, es va produir en una demarcació on la indústria càrnia ja tenia múscul i anava a més.

Què separa el brot del 1976 de la crisi actual

La diferència amb el present és el punt d’entrada del virus. La Generalitat situa l’inici de la crisi actual el 28 de novembre de 2025, quan el laboratori de referència d’Algete va confirmar la infecció per pesta porcina africana en dos senglars morts a Cerdanyola del Vallès, la primera detecció de la malaltia a Espanya des del novembre de 1994. A diferència del cas de 1976, el focus actual no va néixer dins una granja, sinó en fauna salvatge.

Aquest canvi obliga a jugar en un terreny més difícil. Segons l’actualització del Ministeri del 26 de març de 2026, Catalunya acumulava 41 focus notificats, amb 238 senglars positius en 10 municipis, mentre que 2.441 animals analitzats havien donat negatiu. El mateix document afegia que la vigilància reforçada a 45 explotacions comercials no havia detectat cap positiu en porc domèstic. Era, alhora, una bona i una mala notícia: el virus encara no havia saltat a les granges, però el cost de mantenir-lo fora ja era alt i sostingut.

Ara el virus entra pels senglars

La Generalitat ha aplicat restriccions molt severes a l’activitat forestal en la zona infectada. La normativa limita o prohibeix l’accés i obliga a extremar la desinfecció de calçat, vehicles i maquinària perquè el risc ja no passa només pels animals vius o pels moviments comercials, sinó també pel contacte amb restes biològiques, fang o material contaminat. El virus, en aquest escenari, també es combat al bosc.

Aquesta reaparició també ha tingut conseqüències comercials. El Ministeri admet que Espanya ha perdut davant l’Organització Mundial de Sanitat Animal l’estatus de país lliure de pesta porcina africana i que, arran d’això, s’han bloquejat a CEXGAN tots els certificats d’exportació que exigien aquesta condició. La malaltia no afecta les persones, però sí la capacitat del sector per vendre fora en determinats mercats.

Per què Girona també s’hi juga molt

Per a Girona, això no és una història llunyana. L’Observatori del Porcí de Catalunya situa el cens porcí de la demarcació en 944.083 animals el 2024, el 12% del total català. El mateix informe remarca que Girona és la província que va tenir més moviments interns de porcs dins de Catalunya aquell any. La clau és aquí: el Borrassà de 1976 retrata una pesta porcina que esclatava en el porc domèstic i es combatia amb tancaments, guies sanitàries i controls de mercat; la Catalunya del 2026 retrata un virus que corre també pel bosc, que obliga a blindar l’entorn i que ja ha tingut conseqüències sobre l’exportació.

Mig segle després, el precedent de Borrassà continua dient una cosa útil: la pesta porcina africana canvia de porta d’entrada, però quan arriba torna a sacsejar el territori, el negoci i la circulació dels animals.

Subscriu-te per seguir llegint