Girona tanca el 2025 amb un fort repunt dels avisos d’alarma, gairebé 17 al dia

Posar una alarma s’ha convertit per a moltes persones en una manera de sentir-se més segures, no només quan marxen de casa, sinó també quan són a dins. La por a una intrusió dins d’un espai privat continua sent una de les més sensibles, especialment en el cas dels domicilis, tot i que aquests sistemes de protecció també s’utilitzen en empreses, equipaments i altres immobles. En aquest context, la Regió Policial de Girona va tancar el 2025 amb 6.197 avisos d’alarma rebuts i gestionats directament per la Sala Central de Comandament dels Mossos d’Esquadra, una xifra que equival a gairebé 17 comunicacions al dia.

Les dades, facilitades pels Mossos i que gestiona la Unitat Central de Seguretat Privada (UCSP), suposen un fort repunt respecte del 2024, quan se’n van registrar 4.897. En només un any, per tant, Girona ha sumat 1.300 avisos més, cosa que representa un increment del 26,5%. Amb aquesta pujada, el 2025 es converteix en el segon any amb més avisos d’alarma de tota la sèrie disponible des del 2014, només per darrere del màxim del 2022, quan es va arribar als 7.085.

L’evolució dels últims anys dibuixa una trajectòria amb oscil·lacions, però amb una tendència general a l’alça. El 2014, Girona va arrencar la sèrie amb 4.005 avisos, i entre el 2015 i el 2017 es va mantenir en xifres força estables, sempre per sota dels 4.000. El primer gran salt es va produir el 2019, amb 5.826 comunicacions, i després d’uns exercicis encara en nivells elevats el sostre es va assolir el 2022. Després van arribar dos anys de baixada, amb 5.093 avisos el 2023 i 4.897 el 2024, abans del nou rebot del 2025.

Si es compara amb l’inici de la sèrie, l’augment encara és més evident. Entre el 2014 i el 2025, la Regió Policial de Girona ha passat de 4.005 a 6.197 avisos d’alarma, és a dir, 2.192 més, fet que suposa un increment del 54,7%.

El 2025 es converteix en el segon any amb més avisos, només per darrere del pic del 2022 amb 7.085

Els Mossos d’Esquadra remarquen, però, que aquestes xifres no equivalen necessàriament a delictes consumats ni a intents reals de robatori. El que recullen són les comunicacions d’avisos d’alarma que arriben a la policia i que són gestionades directament per la Sala Central de Comandament. Sovint els avisos són alarmes negatives, és a dir, activacions que finalment no són susceptibles de tractament policial.

La legislació

La gestió d’aquests avisos està regulada per l’Ordre IRP/198/2010, la norma que fixa els criteris de verificació dels sistemes de seguretat i estableix en quins casos les Centrals Receptores d’Alarma (CRA) han de comunicar una activació a la policia. El criteri vigent a Catalunya és que, sempre que una operadora d’una CRA rep un avís, ha de fer abans una trucada de verificació als telèfons facilitats per la persona usuària. L’objectiu és comprovar si l’alarma pot ser real i evitar mobilitzar recursos públics de manera injustificada.

Només hi ha excepcions concretes. Una d’elles és quan les imatges o l’àudio permeten constatar indicis clars de la consumació d’un delicte o de la seva temptativa, com ara la presència de persones amb la cara coberta, eines per forçar un accés o crits amenaçadors. En aquests casos, la CRA pot comunicar directament l’alerta als Mossos d'Esquadra sense fer la trucada prèvia a l’usuari. També es va ampliar aquest supòsit als casos en què s’activen dos o més polsadors d’atracament en un mateix immoble en un espai curt de temps.

La majoria dels avisos continuen sent alarmes negatives i per tant, no hi ha delicte darrere

La policia subratlla, a més, que no disposa del nombre de connexions d’alarmes per regions policials ni per municipis, de manera que no es pot saber quants sistemes hi ha específicament connectats a les comarques gironines ni establir una relació directa entre el volum d’avisos i el parc d’alarmes instal·lades a la demarcació.

Catalunya

En el conjunt de Catalunya, el 2025 es va tancar amb 858.093 connexions gestionades per 105 empreses CRA, un 7% més que l’any anterior. El percentatge de falsa alarma es va situar en el 82%, sis punts per sobre del 2024. En paral·lel, la Unitat Central de Seguretat Privada va incrementar en un 39% el volum d’avisos auditats i el nombre d’atestats per presumptes irregularitats en matèria d’alarmes va créixer un 20%.

Així, el fort repunt registrat a Girona el 2025 reflecteix sobretot un augment de les comunicacions d’alarma gestionades policialment, tant en habitatges com en empreses, equipaments i altres immobles, però no permet concloure per si sol que hi hagi hagut un increment equivalent d’intrusions o robatoris reals, en un context en què la majoria dels avisos continuen acabant en alarma negativa.

Subscriu-te per seguir llegint