Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El nombre de pacients amb Parkinson s’ha duplicat en poc més d’una dècada

Els hospitals Trueta i Santa Caterina van atendre 1.500 persones el 2025 per una malaltia que continua creixent per l’envelliment de la població

Un pacient amb parkinson durant un assaig clínic.

Un pacient amb parkinson durant un assaig clínic. / ACN

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Girona

El Parkinson ja és la segona patologia neurodegenerativa més freqüent del món, només per darrere de l’Alzheimer, i una de les que més està augmentant en prevalença, discapacitat i mortalitat. A Espanya, la malaltia ja afecta més de 200.000 persones i cada any es diagnostiquen prop de 10.000 nous casos.

Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), l’augment és especialment significatiu perquè des del 2012 el nombre de pacients amb Parkinson ja s’ha duplicat. A més, les previsions epidemiològiques apunten que Espanya es convertirà el 2050 en el país amb una prevalença més alta per habitant, amb xifres properes als 850 casos per cada 100.000 persones.

A les comarques gironines, també s’evidencia aquesta realitat. Durant el 2025, els serveis de neurologia dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina van atendre 1.500 pacients amb Parkinson. La incidència de la malaltia oscil·la entre 8 i 19 casos per cada 100.000 persones i any, però augmenta clarament amb l’edat: és menys freqüent abans dels 40 anys, se situa en 50 casos per cada 100.000 habitants als 65 anys, puja fins als 150 als 75 i arriba als 400 als 85 anys. Segons fonts de l’hospital, corroboren que el Parkinson va clarament a l’alça, amb un impacte cada vegada més rellevant tant a Girona com a nivell global.

Aquest increment sostingut s’explica, en bona part, per l’envelliment de la població, tot i que els especialistes recorden que en el desenvolupament de la malaltia també hi intervenen factors genètics i ambientals.

L’edat mitjana d’inici del Parkinson se situa al voltant dels 60 anys i hi ha un lleuger predomini en homes. Tot i això, no és una malaltia exclusiva de la vellesa. Al voltant del 15% dels pacients presenten un inici precoç, abans dels 45 anys, una forma que sovint té més relació amb factors genètics o familiars. De fet, tot i que s’han identificat diverses mutacions associades a la malaltia, menys d’un 10% dels casos són clarament hereditaris.

Principals símptomes

El Parkinson es caracteritza per la degeneració progressiva de les neurones dopaminèrgiques, responsables de produir dopamina, un neurotransmissor clau en el control del moviment. Entre els símptomes motors més habituals hi ha el tremolor en repòs, la rigidesa, la lentitud extrema dels moviments i la inestabilitat postural. Però la malaltia també presenta símptomes no motors, com trastorns del son, depressió o deteriorament cognitiu, que en molts casos poden aparèixer anys abans dels primers signes motors.

Aquesta heterogeneïtat clínica i el fet que el diagnòstic continuï sent principalment clínic expliquen que molts casos no es detectin en les fases inicials. Segons la SEN, hi ha un retard mitjà d’entre un i tres anys entre l’aparició dels primers símptomes i el diagnòstic definitiu de la malaltia.

Actualment, els tractaments disponibles són sobretot simptomàtics. Inclouen fàrmacs orientats a restaurar o modular la funció dopaminèrgica, així com tècniques com l’estimulació cerebral profunda o els ultrasons focalitzats d’alta intensitat en pacients que no responen als tractaments convencionals. També tenen un paper important la fisioteràpia i la teràpia ocupacional, que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels afectats.

La recerca, però, se centra cada vegada més en teràpies capaces de modificar el curs de la malaltia, com la teràpia gènica, la immunoteràpia o les teràpies cel·lulars. Els especialistes consideren que l’augment previst de casos en les pròximes dècades obligarà no només a reforçar la investigació, sinó també a planificar millor els recursos assistencials i a impulsar estratègies de prevenció basades en hàbits de vida saludables.

Evidencien la relació entre la lentitud i canvis al cervell

Un estudi del Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha descobert una relació directa entre les característiques dificultats de moviment del Parkinson i unes alteracions estructurals al cervell. Concretament, una pèrdua de plegament del còrtex cerebral. Els resultats del treball apunten que la reducció en el plegament cortical afecta regions que són clau en el processament de la informació sensorial. Segons els investigadors, aquesta alteració podria estar vinculada amb l’alentiment de la fluïdesa motora. Els investigadors expliquen que aquestes troballes apunten que la lentitud i la dificultat per moure’s podrien estar associades a un dèficit en el processament cerebral.

A més, ajuda a entendre la frustració i l’esforç extra que els pacients han de fer en tasques quotidianes que abans els resultaven automàtiques.

L’estudi s’emmarca en la tesi doctoral del doctor Antoni Callén, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital SJD Sant Boi, en col·laboració amb Gemma Colomé, investigadora i membre de l’equip d’Innovació del Parc Sanitari SJD, i amb la direcció dels investigadors Christian Núñez i Christian Stephan-Otto.

Els resultats evidencien que les ressonàncies magnètiques podrien convertir-se en una prova clau per detectar canvis en el còrtex relacionats amb la bradicinèsia (lentitud de moviment). Això permetria obtenir diagnòstics més ràpids, un acompanyament mèdic més precís i una quantificació més acurada de l’impacte de les noves teràpies. Els investigadors sostenen que aquest nou enfocament obre la porta a transformar l’abordatge clínic del Parkinson i millorar el coneixement de la malaltia.

La malaltia del Parkinson afecta més de vuit milions de persones arreu del món. A Catalunya n’hi ha més de 30.000 diagnosticades amb aquesta malaltia i es calcula que a les comarques gironines afecta uns 3.000 gironins, amb un increment de la prevalença.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents