El Col·legi de Metges de Girona qüestiona el pla d’Illa: "Més places de Medicina no garantiran més professionals"

L’anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, d’incorporar 195 noves places de Medicina en universitats privades a partir del curs 2026-2027 no ha convençut el Col·legi de Metges de Girona. Tot i que el Govern defensa que l’ampliació de l’oferta és clau per retenir talent i reforçar el sistema sanitari, el president de l’ens gironí, Josep Vilaplana, sosté que aquesta via, per si sola, no solucionarà la falta de facultatius. A més, el pla no preveu, ara com ara, una ampliació a curt termini de les places a la Universitat de Girona (UdG).

Illa va presentar aquest divendres el Pla Integral dels estudis de Medicina, que preveu passar de les 1.333 places actuals a 2.025 l’any 2031. L’increment total serà de 692 places, de les quals 195 corresponen a universitats privades i 497 a públiques. En la primera fase, prevista per al setembre vinent, s’implantaran nous graus a la Universitat Ramon Llull, amb 120 places, i a l’Abat Oliba-CEU, amb 50, mentre que la UVic-UCC n’ampliarà 25 més. Pel que fa a l’oferta pública, el calendari situat pel Govern mira sobretot al 2027-2028 i al 2028-2029, però sense cap ampliació immediata a Girona.

Per a Vilaplana, però, el debat de fons no és aquest. “El problema no és ampliar el nombre de places; el problema és no posar solució a l’accés al grau”, afirma. Segons defensa, augmentar l’oferta sense reformar el sistema actual només comportarà que arribin més estudiants de fora de Catalunya per cursar Medicina, molts dels quals després marxaran i no acabaran exercint al sistema català.

El president del Col·legi de Metges sosté que el model actual està distorsionat pel districte únic universitari i per les diferències entre les qualificacions d’accés segons cada comunitat autònoma. A parer seu, això fa que les facultats catalanes rebin un volum molt elevat d’alumnes procedents d’altres territoris amb notes més altes, mentre estudiants catalans amb expedients també brillants es queden sense plaça. “A Catalunya el problema greu és l’accés al grau de Medicina”, insisteix.

Vilaplana assegura que actualment entre un 40% i un 45% dels estudiants de Medicina a Catalunya són de fora de Catalunya, majoritàriament d'altres comunitats autònomes, tot i que a Girona aquest percentatge se situaria per sota de la mitjana catalana. Segons les dades que exposa, els estudiants amb residència prèvia a Catalunya tenen una probabilitat molt més alta de quedar-se després a treballar al país que no pas els que venen d’altres comunitats. Per això, defensa que l’estratègia per combatre el dèficit de metges no hauria de passar només per obrir més places, sinó per garantir un accés “més just” i orientat a retenir talent.

Possibles solucions

Entre les solucions que el sector fa temps que planteja hi ha limitar el percentatge d’alumnes de fora de Catalunya a les facultats catalanes o introduir mecanismes correctors, com els percentils, per compensar les diferències entre sistemes de qualificació de les proves d’accés. Segons Vilaplana, aquesta reivindicació s’ha traslladat reiteradament al Govern i també al conjunt d’universitats, però de moment no s’ha traduït en cap canvi.

El pla anunciat divendres passat també inclou un paquet d’inversions de 100 milions d’euros en infraestructures a Reus, Lleida i Barcelona, així com mesures per agilitzar l’acreditació d’hospitals, CAP i EAP com a centres universitaris. La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, va defensar que no només calen més places, sinó també un sistema “més porós” que permeti que el talent circuli millor pel territori.

En definitiva, amb el campus de salut a l'horitzó i en un context de manca de professionals, el Col·legi de Metges adverteix que ampliar places sense resoldre abans l’arrel del problema pot acabar tenint un efecte limitat.

Subscriu-te per seguir llegint