Tossa aprova i Palamós suspèn: les dues cares de la contaminació als entorns escolars gironins

L'entitat Ecologistes en Acció ha impulsat un campanya de ciència ciutadana per mesurar diòxid de nitrogen (NO₂) en entorns escolars, en el marc de la iniciativa internacional Clean Cities, que posa l’accent a la necessitat de divulgar i conscienciar sobre la mobilitat sostenible i els efectes de la contaminació de l’aire sobre la població infantil i juvenil.

En aquesta ocasió, a Catalunya es van analitzar 147 centres educatius de 28 nuclis urbans al llarg del novembre del 2025 i entre les principals conclusions hi ha que el 61,2% de centres superen el futur límit europeu de 20 micrograms per metre cúbic de diòxid de nitrogen i que el 95,2% passen també dels 10 micrograms que recomana l’Organització Mundial de la Salut.

Entre aquests municipis analitzats n'hi ha dos de gironins, Palamós i Tossa, amb un resultats que mostren un contrast clar. En el cas de Palamós, la taula de mitjanes municipals registra 16,3 micrograms per metre cúbic de NO₂, per tant supera el llindar saludable que estableix l'OMS. En canvi, Tossa es queda en 7,7, una de les xifres més baixes de tot l’estudi.

Si es desglossa per centres educatius concrets, a Palamós s’han mesurat cinc entorns escolars: l’Escola La Vila, amb 12,9 micrograms; l’Escola Vila-romà, amb 18,5; l’Escola La Salle, amb 14,4; la Llar d’Infants Pública L’Estel de Mossèn Gumersind, amb 15, i l’Escola Vedruna, amb 20,9. Això vol dir que tots cinc superen el valor de 10 micrograms de l’OMS i que un d’ells, Vedruna, ja passa fins i tot del futur límit europeu que haurà de ser d’aplicació el 2030. L’informe destaca que aquest centre concertat rep alumnat també de pobles veïns i apunta que una part dels nivells més elevats es podria explicar perquè molts estudiants hi arriben amb cotxe o moto.

El document també subratlla que Vila-romà és el segon punt més contaminat del municipi i ho relaciona amb una circumstància puntual: durant el període d’estudi, aquell carrer era l’única via d’accés al municipi des del nord a causa d’unes obres. Tot i això, Ecologistes en Acció considera que el cas de Palamós és “esperançador” i sosté que, amb mesures correctes, la majoria de centres es podrien situar per sota dels 20 micrograms en el futur.

Situació contrària a Tossa

La situació és just la contrària a Tossa de Mar. Els dos centres analitzats, l’Escola Ignasi Melé i l’IE Tossa de Mar, registren 7,6 i 7,7 micrograms per metre cúbic, de manera que no només queden lluny del límit legal vigent i del futur topall europeu, sinó que també compleixen les recomanacions de l’OMS. L’informe atribueix aquests bons resultats, en part, al fet que les mesures es van fer en mesos de poca activitat turística, però també a decisions concretes de mobilitat, com el tall de trànsit al carrer d’accés a l’escola durant les entrades i sortides i el fet que molts infants hi arribin caminant, en bicicleta o en patinet.

El contrast gironí s’emmarca en una situació general preocupant a Catalunya i, sobretot, al Vallès. Prop del 40% dels entorns escolars més contaminats analitzats es concentren en aquesta zona. En aquest sentit, Arnau Vilà, tècnic de l’Adenc, va advertir que “la situació de la qualitat de l’aire als pobles i ciutats del Vallès és desastrosa”.

L’informe parteix d’una campanya de ciència ciutadana feta amb captadors passius de NO2 col·locats a les portes dels centres durant tres setmanes del novembre del 2025

L’informe parteix d’una campanya de ciència ciutadana feta amb captadors passius de NO2 col·locats a les portes dels centres durant tres setmanes del novembre del 2025. Ecologistes en Acció defensa que, malgrat ser una fotografia puntual, les dades són molt útils perquè permeten analitzar espais concrets on la infància passa bona part del dia i on sovint no hi ha estacions oficials de control. L’entitat reclama, per això, polítiques de mobilitat que redueixin l’ús del vehicle motoritzat al voltant de les escoles i ajudin a crear entorns educatius més saludables.

Efectes del diòxid en els infants

El diòxid de nitrogen té la particularitat de ser una molècula molt petita, un fet que fa que sigui molt fàcil que arribi fins a la part final dels pulmons i, en conseqüència, al torrent circulatori: "Té un alt poder irritatiu i oxidant", destaca a ACN la pediatra de l'hospital de Granollers Sílvia Rial.

Aquesta situació s'agreuja en els menors d'edat, que són molt més vulnerables a aquest contaminant, sobretot per la seva alçada. "Estan molt més a prop del tub d'escapament, respiren moltes més vegades per minut que els adults, i teòricament passen més estona a l'aula lliure", ha afegit la professional, que ha apuntat que tenen un sistema immunitari més dèbil i immadur.

La doctora assenyala que estudiant la salut dels menors, es veu una disminució de la funció respiratòria en els infants que han estat exposats durant un llarg període a aquests contaminants, a més d'exacerbacions d'asma en les zones on hi ha una quantitat de diòxid de nitrogen més elevada. "Són més vulnerables també a contraure infeccions, ja que el sistema immunitari està alterat, concentrat en el diòxid de nitrogen, i no només té efectes als pulmons, sinó que té efectes en l'àmbit cardiocirculatori", afirma.

En aquest sentit, explica que hi ha xifres de tensió arterial més elevada, així com d'obesitat en els nens que estan exposats. "Una de les coses que ens preocupa molt és que els nivells d'aprenentatge també estan disminuint en aquests infants, són nens que tenen més problemes en la tensió, més problemes en el desenvolupament i en la memòria, i que en conseqüència treuen notes més baixes, i a vegades es veu també nens amb un coeficient intel·lectual més baix", diu.

Pet tot plegat, els col·lectius ecologistes assenyalen una llista d'iniciatives per intentar revertir aquesta situació i adequar-se als nivells que marca la Unió Europa. En aquest sentit, aposten per plantar més arbres en les trames urbanes.Una de les altres iniciatives implica fomentar l'ús del transport públic i els mitjans no contaminants en tots els àmbits, però sobretot en els entorns dels centres educatius.

Subscriu-te per seguir llegint