Quatre dels cinc capellans del Ripollès són de Ruanda

Primer van ser els capellans del Bisbat de Vic -on pertany la comarca del Ripollès- que van viatjar a Ruanda com a missioners en la dècada dels anys 60 i 70, i ara són els sacerdots ruandesos els que venen a fer-se càrrec de les parròquies i les comunitats catalanes. I és que dels cinc capellans que hi ha en actiu al Ripollès, quatre provenen d’aquest país africà.

Des que els primers preveres catalans van aterrar a Ruanda, el Bisbat de Vic celebra que manté una relació «cordial i propera» amb el bisbat del país africà, un fet que ha provocat que «hi hagi peticions dels bisbes d’allà perquè els seus mossens puguin venir aquí». Una manera, també, de retornar-los el que fa anys els van donar. Tot i que els motius per desembarcar al Ripollès són diversos, molts han vingut i venen per completar els seus estudis de teologia (per exemple, hi fan un doctorat), mentre que d’altres volen quedar-se a servir.

L’actual arxipreste del Ripollès i rector de Sant Joan de les Abadesses, Félicien Mbonigaba, va arribar el juliol de 2021 per «col·laborar amb la missió a Catalunya i enriquir-nos mútuament». Primer, va fer una estada de dos mesos a Manresa per conèixer la feina i estudiar català. Dues setmanes després ja celebrava la seva primera missa en català. La rebuda, recorda, va ser «molt bona»: «Els feligresos estaven molt contents que, acabat d’arribar, ja parlés català». Havia après a llegir la missa, però «si em preguntaven alguna altra cosa encara no sabia com explicar-me», assegura. Tot i això, reconeix que ho tenia més fàcil: «Vaig fer un doctorat en lletres clàssiques i cristianes a Roma i les dues llengües tenen moltes semblances». Tot i això, la comunitat de les parròquies on servia (ara ja en són sis), el van ensenyar a aprendre a pronunciar les paraules.

També es va haver d’adaptar a l’estil de les celebracions: «A l’Àfrica tot és música i hi ha més alegria, aquí en canvi les misses són una mica més fredes però he hagut d’aprendre a fer-les amb l’esperit català per adaptar-me a la gent, la manera de fer africana no es pot transportar aquí perquè si féssim més exhibició podria ser mal interpretat», assegura.

Subscriu-te per seguir llegint