Les comarques gironines tanquen el 2025 amb rècord de demandes de penes alternatives

Les comarques gironines van tancar el 2025 amb un màxim de demandes de mesures penals alternatives. En aquest cas, les demandes corresponen als expedients que els òrgans judicials deriven al servei per executar penes imposades fora de la presó, com ara treballs en benefici de la comunitat, programes formatius o tractaments

Segons les dades oficials del Departament de Justícia al llarg de l’any es van registrar 984 demandes, per sobre de les 867 del 2024. Això suposa un creixement del 13,5% en comparació amb l’any anterior. D’acord amb la sèrie pública disponible, que arrenca el 2020, es tracta de la xifra més alta de tot el període.

Les mesures penals alternatives són les penes que els jutjats imposen perquè es compleixin fora de la presó i, a Catalunya, s’executen a través d’un sistema específic del Departament de Justícia. Inclouen sobretot treballs en benefici de la comunitat, però també l’obligació de seguir programes formatius, tractaments o altres mesures de control i seguiment. Es fan servir especialment en delictes com els de seguretat viària, la violència domèstica o la violència de gènere, i busquen combinar la resposta penal amb la reinserció i la reparació del dany.

Pel que fa a l’origen de les demandes gironines, el principal grup delictiu és el de la seguretat viària, que concentra el 23,3% dels casos. Al darrere hi figuren la violència domèstica, amb el 21,1%, i la violència de gènere, amb el 18,7%. Entre totes tres tipologies sumen més de sis de cada deu demandes tramitades a les comarques gironines. El perfil majoritari continua sent clarament masculí: els homes representen el 93,4% del total.

L’augment de l’activitat, però, no ha anat acompanyat d’una reducció dels casos en espera. El desembre es va tancar amb 261 mesures pendents d’inici, que representen el 26,8% del total, amb una mitjana de 66,1 dies d’espera. A començament d’any n’hi havia 171 i, després de diverses oscil·lacions al llarg dels mesos, la xifra va acabar enfilant-se fins al màxim anual. Per tipologies, la major part d’aquests pendents corresponen a treballs en benefici de la comunitat, amb 180 casos, i a obligacions de participació en programes, amb 61.

Tot i aquesta pressió, el sistema també va incrementar la seva capacitat de tancament de casos. El 2025 es van registrar 656 mesures finalitzades a Girona, un 7,7% més que el 2024 i un 13,9% més que el 2023. En total, aquestes finalitzacions van afectar 599 persones durant l'any passat. El gruix de les mesures acabades es torna a concentrar en els treballs en benefici de la comunitat, amb 408 casos, i en les obligacions de participació en programes, amb 198. Molt per davant de les obligacions de tractament (29) i de les llibertats vigilades (19).

En execució

En paral·lel, el volum global de mesures en marxa continua sent elevat. El quadre situa en 1.468 les mesures en execució acumulades a Girona durant el 2025, amb 1.250 persones vinculades a aquest tipus de resposta penal. La xifra suposa un 4,3% més que les 1.407 del 2024 i és la més alta des del 2019. Dins d’aquest bloc, el pes principal torna a recaure en els treballs en benefici de la comunitat, amb 876 casos, que representen el 59,7% del total, i en les obligacions de participació en programes, amb 418, és a dir, el 28,5%.

Al darrere d’aquest sistema hi ha també tota l’estructura que en fa possible el desplegament al territori. La documentació de contractació del Departament de Justícia assenyala que l’execució de les mesures penals alternatives es presta a través d’un contracte, un model que, fa més de 20 anys que està externalitzat i que recau en tres entitats del tercer sector: Apip-Acam, INTRESS i Fundació Ires. En el cas de Girona, aquest servei el presta INTRESS.

Subscriu-te per seguir llegint