Els jutjats gironins deneguen sis de cada deu ordres de protecció a dones maltractades

Els jutjats de la província de Girona van continuar denegant més ordres de protecció que no pas aprovant durant el 2025 en casos de violència masclista. Segons el balanç anual, dels 521 expedients incoats al llarg de l’any, 218 van acabar amb l’adopció de mesures i 303 es van resoldre amb una denegació. Això significa que els òrgans judicials van rebutjar el 58,2% de les peticions i només en van estimar el 41,8%.

La dada confirma que, en el conjunt de l’any, no s’ha consolidat cap canvi de tendència a Girona com s’havia produït a inicis d’any. Llavors, se’n van aprovar més de la meitat, concretament un 51,4%. De les 134 ordres protecció entre gener i març se’n van admetre 69 i denegat, 65 .

Així doncs, el 2025 va tancar finalment amb un comportament molt similar al del 2024, quan també es van denegar més ordres de les que es van adoptar. Aleshores, se’n van incoar 557 i se’n van aprovar 238, mentre que 319 es van rebutjar. Tot i que el volum global baixa lleugerament aquest 2025, el patró es manté pràcticament intacte.

La majoria d’ordres de protecció incoades durant el 2025 van ser sol·licitades per la mateixa víctima. En concret, 518 de les 521 van partir d’aquesta iniciativa, mentre que dues es van demanar a instància del Ministeri Fiscal i una es va acordar d’ofici. Més enllà de la davallada del nombre total de sol·licituds, la lectura de fons és que la resposta judicial continua sense capgirar-se i que les resolucions desfavorables encara són predominants a la província.

Menys víctimes i denúncies

Aquesta evolució s’emmarca en un any amb una lleugera reculada tant de víctimes com de denúncies per violència masclista a la província. Durant el 2025 es van registrar 2.726 víctimes, davant de les 2.761 del 2024, cosa que representa una baixada de l’1,3%. Les denúncies, per la seva banda, pràcticament es van mantenir estables: van passar de 2.964 a 2.960, amb un descens del 0,1%.

Per perfils, les víctimes espanyoles baixen de 1.437 a 1.366, és a dir, un 4,9% menys. En canvi, les estrangeres pugen lleugerament, de 1.324 a 1.360, un 2,7% més. També augmenten els menors tutelats víctimes de violència masclista, que passen d’1 a 6.

Pel que fa a l’origen de les denúncies, la via principal continua sent la dels atestats policials amb denúncia prèvia de la víctima, tot i que aquesta baixa de 2.404 a 2.295 casos, un 4,5% menys.

Denúncies familiars

En canvi, augmenten clarament les denúncies a conseqüència d’actuacions policials directes, que passen de 253 a 363, un 43,5% més, i també les denúncies presentades per familiars, que creixen de 27 a 69, és a dir, un 155,6%. Per contra, cauen les denúncies derivades directament de parts de lesions, que passen de 86 a 40, amb una reducció del 53,5%.

En canvi, cauen les comunicacions procedents de serveis assistencials o tercers en general, que es redueixen pràcticament a la meitat.

Una de les dades més sensibles del balanç és l’augment de dones que s’acullen a la dispensa de l’obligació de declarar contra l’agressor. Durant el 2025 n’hi va haver 391, davant de les 342 del 2024, fet que representa un increment del 14,3%. La dispensa és el mecanisme legal que permet a una víctima-parella o exparella no declarar contra l’agressor, però amb límits cada cop més estrictes.

Es tracta d’un indicador rellevant perquè condiciona directament el recorregut judicial de molts procediments.

També disminueix el volum de mesures penals acordades en el marc de la protecció a les víctimes. El 2025 se’n van adoptar 400, mentre que el 2024 havien estat 511, una caiguda del 21,7%. Entre les més habituals hi continuen havent les ordres d’allunyament, que passen de 155 a 147, un 5,2% menys, i les prohibicions de comunicació, que baixen de 228 a 201, un 11,8% menys. També cau amb força la suspensió de tinença i ús d’armes, de 54 a 25, un 53,7% menys.

En l’àmbit civil, el comportament és més desigual. Les prestacions d’aliments pugen de 32 a 42, un 31,2% més, i les suspensions del règim de visites també augmenten, de 19 a 28, és a dir, un 47,4%. En canvi, baixa l’atribució de l’habitatge, que passa de 22 a 19, un 13,6% menys, i també la suspensió de la pàtria potestat, de 36 a 30, amb un descens del 16,7%.

El 82%, condemnats

L’activitat judicial també recula en la fase d’enjudiciament. Durant l’any passat es van jutjar 200 persones a Girona, davant de les 237 del 2024, és a dir, un 15,6% menys. D’aquestes, 164 van ser condemnades i 36 absoltes, cosa que situa el percentatge global de condemna en el 82%, per sobre del 79,3% registrat un any abans.

La millora del percentatge de condemnes s’explica sobretot per la reducció d’absolucions entre els acusats espanyols. En aquest grup, la taxa de condemna puja fins al 86,5%, mentre que entre els estrangers se situa en el 77,1%, lleugerament per sota del 80% del 2024.

Pel que fa a la tipologia delictiva, gairebé la meitat dels delictes registrats als jutjats de violència sobre la dona de Girona corresponen a lesions i maltractaments de l’article 153 del Codi Penal. Durant el 2025 se’n van comptabilitzar 1.553, davant dels 1.496 del 2024, un 3,8% més, i representen el 49,1% del total. També destaca l’augment dels delictes de lesions dels articles 148 i següents, que passen de 230 a 338, un 47% més. En canvi, els delictes contra la llibertat baixen de 153 a 85, és a dir, un 44,4% menys.

Un altre element que canvia és el comportament dels sobreseïments. Els provisionals, que són els més nombrosos, baixen de 1.297 a 1.124, un 13,3% menys. En canvi, els sobreseïments lliures gairebé es dupliquen i passen de 30 a 54, segons les dades anuals fetes públiques recentment pel Consell General del Poder Judicial.

Subscriu-te per seguir llegint