El 15% dels gironins entren en situació de pobresa severa després de pagar les despeses d’habitatge

Uns 110.000 gironins -el que equival al 15% de la població resident a la província- entren en situació de pobresa severa després de fer front a les despeses d’habitatge i, amb el que els queda, han d’escollir entre comprar menjar, pagar els medicaments o despeses bàsiques dels seus fills.

Aquesta és una de les realitats que dibuixa l’informe FOESSA 2025 elaborat per la Fundació FOESSA, que aquest matí ha presentat Càritas Diocesana de Girona a la Casa de Cultura, que també alerta que 32.000 persones viuen en llars on el sustentador principal té una inestabilitat laboral greu i 48.000 han deixat de seguir un tractament mèdic o no poden comprar medicaments per motius econòmics.

En aquest sentit, el director tècnic de la Fundació FOESSA i coordinador d’estudis de Càritas Espanyola, Raúl Flores, ha assegurat que "l’habitatge és el factor més estressant per a la vida de les persones" i ha remarcat que "una part de la societat, a banda de no tenir accés a l’habitatge adequat, no té una llar, és a dir, no sent el caliu, la seguretat i l’espai de creixement personal i familiar que li hauria de proporcionar perquè l’envaeix l’ansietat i la por de com podrà aconseguir pagar el lloguer o l’habitació que té rellogada".

L’altre gran vector de desigualtat és el mercat laboral. Segons les dades presentades en l’informe, que fa una radiografia exhaustiva de les fractures socials al país, 32.000 persones viuen en llars on la persona sustentadora principal manté una relació intermitent amb la feina, entrant i sortint del mercat laboral. "Treballen vuit mesos, però han de pagar dotze mesos de lloguer", ha exemplificat Flores. Unes dades que posen de manifest que la crisi de l’habitatge, juntament amb l’ocupació (que "garanteix uns ingressos insuficients per fer front a les despeses del dia a dia"), s’han convertit en els dos grans motors d’exclusió social.

La presentació ha servit per posar el focus en les dades que aporta l’estudi, però també per contextualitzar-les dins d’una fotografia més àmplia. Amb tot, el responsable d’Anàlisi Social de Càritas Diocesana de Girona, Caye Gómez, ha resumit el diagnòstic assegurant que l’informe "dibuixa una societat amb més desigualtat i més fragilitat, on moltes persones viuen en una integració precària" i ha remarcat que l’exclusió "ja no és puntual, sinó estructural, i es veu agreujada per la manca de suport i de vincles socials".

En el conjunt de Catalunya, l’informe xifra en 1.351.000 les persones que es troben en situació d’exclusió social, és a dir, el 17% de la població. A més, una de cada tres persones viu en una situació d’integració precària i amb risc de caure en l’exclusió en un canvi de cicle econòmic. L’habitatge és, també a escala catalana, el principal motor de desigualtat: 568.000 llars, on viuen gairebé dos milions de persones, pateixen precarietat residencial, i el 13,3% de la població cau en pobresa severa després de pagar les despeses d’habitatge. Pel que fa al mercat laboral, la precarietat afecta 1,4 milions de persones, el 38% de la població ocupada. En aquest sentit, Flores ha constatat que "treballar ja no et salva de l’exclusió: el 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa, i s’hi afegeix un 12,4% de la població que viu en llars on la sustentadora principal es troba a l’atur des de fa un any o més".

Aïllament social

L’informe també posa el focus en els vincles socials com a factors que agreugen o poden revertir l’exclusió. A Catalunya, l’aïllament social en situacions d’exclusió severa s’ha quadruplicat, passant del 4% al 16%. En aquest sentit, Flores ha afirmat que "allà on hi ha vincles, l’exclusió és reversible, però allà on es trenquen, la dependència s’accelera". Amb tot, han posat en valor que participar en associacions, espais comunitaris o xarxes de suport redueix fins a un 30% el risc de malaltia i millora les possibilitats d’inclusió.

Dones i migrants

L’exclusió, però, no afecta tothom per igual. En aquest sentit, l’informe destaca que una de cada cinc llars encapçalades per dones viu en exclusió, així com un 43% de les persones d’origen immigrant, una xifra que creix fins al 75% si es troben en situació administrativa irregular. Les persones que pateixen exclusió, però, no són només estrangeres. I és que el 54% tenen nacionalitat espanyola. Tot i això, han assenyalat que el fenomen de l’exclusió afecta de manera "més intensa" a les persones nouvingudes. Els principals damnificats són els infants i joves, amb un de cada tres en exclusió social, una taxa que no ha parat d’augmentar des del 2018, passant del 18 al 33% el 2024.

Crisis acumulades

El document també remarca que Catalunya viu un procés de fragmentació social i que les crisis acumulades dels darrers anys han ampliat la bossa de població que, sense estar en exclusió severa, viu en una situació molt fràgil i amb risc de caure-hi. Amb tot, Flores ha advertit que la situació actual a nivell de condicions de vida, pobresa i exclusió social és "pitjor" que la de fa uns anys perquè "no ens hem recuperat de la gran recessió del 2008, de l’impacte de la pandèmia ni de la inflació". En aquest sentit, tant Flores com Gómez han assenyalat que "qualsevol política sectorial o fragmentada fracassarà; encara que millorem, per exemple, el Salari Mínim Interprofessional, si no aconseguim frenar l’increment del preu de l'habitatge el que ens trobarem serà que cada vegada hi ha més famílies que han de posar tot el seu pressupost a pagar l’habitatge", pel que fan una crida a trobar "polítiques integrals que tinguin un impacte en les condicions de vida".

Per la seva banda, la directora de Càritas Diocesana de Girona, Àngels Camós, ha subratllat que "l’informe ens recorda que darrere cada dada hi ha persones, famílies, trajectòries vitals i situacions de fragilitat" i ha assenyalat que els "grans reptes" que planteja l’informe "no poden recaure només en les persones que pateixen aquesta situació, sinó que ens interpel·len col·lectivament".

Subscriu-te per seguir llegint