"Si torno, em mataran": Un dels rostres gironins de la regularització

L’hondurenya Yeni Sánchez parla de la regularització extraordinària com qui parla de l’última oportunitat. No ho fa amb el llenguatge fred dels decrets ni dels tràmits, sinó amb el cansament de qui fa temps que sobreviu pendent d’un paper que li permeti mantenir la família i desfer-se de la sensació que tot penja d’un fil. "Em canviaria la vida; és l’última esperança després que m’ho hagin denegat tot", assegura. "Si no hagués estat per la regularització, no ens hauria quedat cap més opció que tornar perquè no podíem quedar-nos aquí tota la vida sense papers i sense poder treballar; però també sé que si torno, em mataran".

La seva història comença molt lluny de Girona, a Tegucigalpa, en un barri on la delinqüència i l’extorsió marcaven la vida quotidiana. La família regentava un negoci d’alimentació, però sostenir-lo es va acabar convertint en una condemna. "Si el negoci facturava 1.000 euros al mes, havíem de donar la meitat a una banda criminal, del contrari, amenaçaven amb matar-nos, ho feien amb nosaltres però també amb tothom que tenia un negoci", explica. Ella, però, no va poder pagar-los la suma que li demanaven, així que "d’un dia per l’altre" va treure la seva filla de l’escola "per por que la segrestessin" i van marxar a viure tan lluny com van poder, al poble del seu marit. A Girona, però, hi tenia una germana i va veure que aquesta era l’única sortida per poder "viure segurs".

Va arribar al març de 2023, sola (el seu marit va venir mig any després), embarassada de sis mesos i amb una nena de set anys. Quan va aterrar a Girona, va sol·licitar la protecció internacional al Govern, que li va concedir durant un any. Aquell escut temporal li va permetre treballar de caixera en un supermercat però, un any després, en demanar la renovació, li van denegar i "automàticament" es va quedar sense feina. "Jo havia vingut a treballar, tenia tota l’energia per fer-ho, però vaig passar de poder treballar legalment a estar en situació irregular". El seu marit també va quedar fora del sistema. Aquí, tant ells com els seus fills hi han fet arrels -estan aprenent català i els dos nens estan escolaritzats a la ciutat- , però els papers no han arribat. "Ningú et vol agafar estant en situació administrativa irregular, ni en fàbriques ni netejant cases, fa mesos que ens manté la meva germana", lamenta.

És aquí on la nova regularització extraordinària de 500.000 persones estrangeres que viuen a Espanya -que va entrar en vigor dijous passat i les sol·licituds es podran presentar fins al 30 de juny- deixa de ser una xifra i comença a tenir rostre. Yeni Sánchez és un dels perfils que s’hi podrà acollir, ja que havia sol·licitat protecció internacional abans de l’1 de gener del 2026, un dels supòsits que recull la norma. El decret també obre la porta a persones que ja eren a l’Estat espanyol abans d’aquesta data, que puguin acreditar almenys cinc mesos de permanència ininterrompuda, que no tinguin antecedents penals ni suposin una amenaça per a l’ordre públic. Amb tot, han de complir un dels requisits previstos: haver treballat o acreditar la seva intenció de treballar, conviure amb fills menors o familiars dependents, o trobar-se en situació de vulnerabilitat. Aquesta vulnerabilitat, segons el text aprovat, s’haurà d’acreditar amb un certificat dels serveis socials competents o d’entitats col·laboradores inscrites al registre. Aquesta és la setena regularització que es fa a l’Estat espanyol; la darrera, es va formalitzar l’any 2005.

Una mesura clau

La responsable del departament d’estrangeria de Lleal Tulsà Assessors, Mireia Risco, assegura que el cas de Yeni Sánchez no és una excepció, sinó el "reflex del que passa a moltes llars", que fa anys que viuen aquí, amb fills escolaritzats i vincles estables, però atrapades en la irregularitat. La mesura, explica, "és molt important perquè dona resposta als problemes de moltes persones que es troben en situació de vulnerabilitat, que porten anys a Espanya amb fills escolaritzats i, en molts casos, treballant en situacions precàries". D’altra banda, també suposa una "millora" a nivell de societat: "Amb els seus impostos passaran a contribuir a les arques de l’Estat, i això permetrà millorar sistemes com la sanitat, l’educació o les jubilacions", subratlla.

Al despatx ja han rebut centenars de consultes de persones que busquen regularitzar la seva situació administrativa per poder treballar, pagar impostos i completar el seu procés d’arrelament a Espanya. "La majoria de persones que venen al despatx no busquen res extraordinari; volen poder treballar legalment, estabilitzar la seva vida i contribuir a la societat on ja viuen", assegura.

Un procés "dolorós"

La veu de Yeni Sánchez no sona derrotada, però sí esgotada. "El procés és dolorós, no poder mantenir la teva família provoca una enorme impotència; vens aquí a treballar i perquè els teus fills creixin en un entorn segur, no vens a estar-te de braços creuats sense fer res". Quan parla del futur, no ho fa en gran. No parla de grans plans. Parla de coses bàsiques: que ella i el seu marit puguin treballar, i que els seus fills puguin continuar estudiant. També ho vol fer ella. I és que té estudis de comptabilitat i cursos d’informàtica, però el somni que li batega per dins és un altre: estudiar medicina forense.

Subscriu-te per seguir llegint