Aquestes són les ciutats gironines amb més creixement d'habitants a l'estranger

Les comarques gironines continuen guanyant pes en el padró de residents a l’estranger i, a 1 de gener de 2026, ja fregaven els 40.000 inscrits. Segons el darrer balanç de l’Institut Català d’Estadística, la província suma 39.374 persones residents fora de l’Estat que tenien l’última inscripció padronal en un municipi gironí.

La xifra representa 1.993 residents més que un any enrere, quan n’hi havia 37.381, i suposa un augment del 5,3%. A més, la dada marca un nou rècord, ja que és la més elevada des que hi ha registres.

La quantitat de gironins que opten per marxar a l’estranger no ha deixat d’incrementar-se des de la crisi econòmica de 2008. De fet, l’any 2009, que és quan s’inicien les dades de l’Idescat, eren 10.264 les persones de Girona que vivien a fora. Tot i que el creixement es va alentir durant la pandèmia, la xifra no ha disminuït en cap moment en els últims anys. En una dècada, la xifra s’ha gairebé duplicat.

El creixement és, fins i tot, lleugerament superior al del conjunt de Catalunya, que en el darrer any se situa en el 5,1% i eleva el total català fins als 427.423 residents a l’estranger.

En l’escala municipal, la ciutat de Girona sobresurt clarament. El municipi registra 7.352 residents a l’estranger, cosa que el situa entre els principals de Catalunya i per davant de la ciutat de Lleida. La capital gironina suma 389 residents més que un any abans, un 5,6% més. Per darrere hi ha Figueres, amb 3.126; Salt, amb 2.460; Blanes, amb 2.132; i Olot, amb 1.995.

Precisament, Olot, Roses i Sant Feliu de Guíxols apareixen entre els municipis catalans de més de 1.000 residents a l’estranger que registren els increments més intensos. Olot creix un 6,63%, Roses un 6,52% i Sant Feliu de Guíxols un 6,45%. També pugen Palafrugell (5,53%), Girona (5,59%), Lloret de Mar (5%) i Blanes (4,7%). En canvi, Figueres mostra una evolució més moderada, amb un 3,54% més, i Salt se situa en un 4,4%.

Pel que fa a comarques, el volum més alt de població a l’estranger es concentra al Gironès, que arriba als 11.494 residents i es manté com la comarca gironina amb més població inscrita fora. Al darrere hi figuren l’Alt Empordà, amb 8.626; el Baix Empordà, amb 7.466; i la Selva, amb 6.457. Aquestes quatre comarques, per si soles, concentren prop del 86% de tots els residents a l’estranger vinculats a les comarques gironines.

Seguidament, hi ha la Garrotxa, amb 2.449 residents; mentre que la Cerdanya en registra 1.256, el Ripollès 930 i el Pla de l’Estany 912. Cal tenir present que hi ha un lleuger biaix en la suma total per comarques, ja que part de la Cerdanya forma part de la província de Lleida.

Les dades confirmen, per tant, que l’increment té un pes molt desigual segons el territori i que es concentra especialment a les comarques més poblades i urbanes.

Pel que fa a l’evolució anual, el Baix Empordà és la comarca gironina que més creix en termes relatius, amb un 6,5% més de residents a l’estranger. També sobresurten el Pla de l’Estany (6,4%), la Garrotxa (6,2%), l’Alt Empordà (5,2%) i la Selva (5,1%). El Gironès, malgrat ser la comarca amb més volum, creix una mica per sota de la mitjana gironina, amb un 4,97% més. El ritme més moderat és el de la Cerdanya, que només augmenta un 2,1%, i el del Ripollès, amb un 4,4%. En el cas de la Cerdanya, és la segona comarca catalana amb un creixement més baix.

Si es mira l’augment en xifres absolutes, el Gironès és qui més nous residents incorpora al padró exterior, amb 544 més que l’any passat. El segueixen el Baix Empordà (458), l’Alt Empordà (424) i la Selva (314). Aquestes quatre comarques tornen a liderar el gruix del creixement i expliquen la major part de l’increment global registrat a la demarcació.

Noves inscripcions

Per altra banda, si es tenen en compte les noves inscripcions a registres consulars, ja sigui per naixement, nacionalització, omissió o emigració de Girona a l’estranger se’n van produir 3.020, xifra que baixa lleugerament en comparació a la del 2025, que va ser de 3.201 persones.

Pel que fa a l’anàlisi per edats, a la demarcació hi ha un pes important de població en edat activa, però també destaca la presència de menors en diverses comarques. El Pla de l’Estany (26,5%), la Garrotxa (26,3%) i el Gironès (25%) són les comarques amb més proporció de residents a l’estranger de 0 a 14 anys.

A l’altra banda, l’Alt Empordà és la comarca gironina amb més pes de persones de 65 anys o més, amb un 21,3%, seguida del Ripollès (20,5%) i la Cerdanya (20%). Aquestes dades apunten a realitats força diferents, des de comarques amb un padró exterior més vinculat a famílies joves fins a d’altres on el pes de la població gran és més accentuat.

Subscriu-te per seguir llegint