Meritxell Ral, llibretera de Calonge: "Hi he posat tots els meus estalvis, esforços i il·lusió"

Després d’escriure i autoeditar els seus propis àlbums il·lustrats, treballar com a lectora professional per a una editorial i despatxar llibres a les llibreries Ona i La Central de Barcelona —on va ser la responsable que l’establiment del Raval (que abans era la llibreria del Raval) ampliés la secció de contes infantils que fins aleshores ocupava "només una prestatgeria"—, Meritxell Ral va fer les maletes per perseguir un somni. Perquè, al cap i a la fi, els llibres van d’això: de viure, durant unes pàgines que poden durar hores, dies, mesos o fins i tot tota l’eternitat, una vida que no és la teva.

Aquell gir de guió, però, anava de debò. I és que en un moment de desafecció, va veure un anunci a la televisió que, com aquella senyal de l’univers que tothom espera sentir en algun moment, li va estendre una mà per llançar-se al buit. "Deien que Calonge es convertiria en la primera booktown de Catalunya i buscaven projectes i candidats per obrir-hi llibreries", recorda. Amb els anys, la idea d’obrir el seu propi projecte des de zero l’havia anat seduint. Sense dubtar-ho i amb un desig que arrossegava des de feia anys ("volia viure en un poble"), va redactar un projecte i el va presentar (la idea inicial, però, era obrir una llibreria especialitzada en il·lustració, però després va acabar englobant una dimensió més generalista). Això va ser el maig de 2021. Unes setmanes després va visitar els locals i el del número 13 del carrer Major —on ara s’ubica Rals Llibres—la va captivar: "Si cap em cridava, em vaig prometre que ho deixaria estar; però va ser amor a primera vista, era un local antic i jo soc antiga, necessitava reformes perquè no hi havia magatzem ni lavabo, i a més tenia humitats, però vaig saber que era aquell o cap, així que vaig decidir posar-hi tots els meus estalvis, la meva il·lusió i els meus esforços", recorda, amb la satisfacció de qui és on vol estar. I l’11 de desembre d’aquell mateix any va aixecar la persiana, probablement amb més dubtes que certeses, però amb el convenciment que qui segueix la seva intuïció, no s’equivocarà mai.

Cinc anys després, aquella llicenciada en Humanitats que havia crescut envoltada de llibres perquè "el que més m’agradava era que m’expliquessin històries", celebra que "soc feliç" (a Calonge, fins i tot, s’ha trobat alguns clients de Barcelona que l’han reconegut). Tot i que el primer any va ser "molt intens", el temps l’ha fet adonar que portar les regnes d’un negoci "no són tot flors i violes". Però la seva manera de fer i l’amor a la literatura han acabat fent dels llibres no només una feina, sinó també una manera d’entendre el món i d’estar-hi. Alguns clients hi arriben de pas, d’altres van i venen, però també hi ha els que sempre hi són. Els que "un dia entren a comprar un llibre i el següent et porten un ram de mimosa del jardí de casa seva", explica. Coneix les predileccions, les dèries i els neguits dels seus lectors, tant, que quan arriba el nou llibre acabat de sortir del forn de l’escriptor preferit d’una clienta, li envia un missatge per dir-li que "ja el tenim aquí"; quan ve una família amb el seu fill i sap que li fan por els llops, "li ensenyo tots els àlbums il·lustrats menys els que hi surt un llop"; o quan un client li pregunta per "què tal aquest llibre" i "sé que una persona del seu entorn està patint una malaltia i al llibre hi apareix i acaba malament, li dic que està bé però potser no és el moment per llegir-lo".

Aquesta humanitat, juntament amb el seu art per entendre i escoltar, l’han fet trobar la recepta per prescriure llibres des del cor. De petita, ja trobava en els contes i les històries (recorda especialment L’arbre dels panellets) un refugi, un bàlsam que amb els anys ha après a transmetre a les persones que li demanen consell. Ven llibres, sí, però també, a través de la lectura, intenta que cadascú trobi les respostes que busca. Els que busquen una història mirall amb un protagonista en la seva mateixa pell; els que volen llegir la vida que els hauria agradat viure; els que volen entendre’s; evadir-se per fugir de la seva realitat; els que volen viatjar ben lluny; els que volen sortir de la seva zona de confort; o els que volen retrobar-se.

Cada Sant Jordi és una oportunitat per fer nous lectors. Però lamenta que "Sant Jordi és més el dia del no lector que del lector perquè molta gent només compra llibres aquest dia perquè els fa gràcia que els el signi l’autor". La seva missió, però, és que "els llibres trobin una llar i algú que se’ls estimi i els llegeixi". No sap si algun dia tornarà a Barcelona. "Jo volia tenir la meva llibreria i ja la tinc, hi estaré el temps que hi estigui", assegura. I, des d’aquest racó de món, intentarà fer que Sant Jordi sigui tot l’any.

Subscriu-te per seguir llegint