La Generalitat posa ordre al negoci del bruc que surt dels boscos gironins
Es regula qui pot tallar bruc i llentiscle, en quines condicions i amb controls per garantir la sostenibilitat del recurs forestal

Otras

La Generalitat ha aprovat una nova regulació per posar ordre en la recol·lecció comercial del bruc i el llentiscle, dues espècies forestals que han guanyat pes en el mercat ornamental i que, en el cas del bruc, tenen una presència directa als boscos gironins. L’ordre situa aquest aprofitament sobretot a la Selva, el Gironès, el Baix Empordà i el Maresme, i alerta que l’augment de la demanda ha anat acompanyat de pràctiques sense permís, falta de planificació i risc de sobreexplotació.
La Generalitat ha decidit posar normes a un negoci discret, però cada vegada més present als boscos gironins: la recol·lecció de bruc i llentiscle amb finalitat comercial. La nova ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació regula qui pot tallar aquestes plantes, en quines condicions i amb quins controls, amb l’objectiu d’evitar extraccions sense permís i garantir que el recurs no s’esgoti.
El text publicat al DOGC assenyala que, en el cas del bruc, l’aprofitament es concentra preferentment a la Selva, el Gironès, el Baix Empordà i el Maresme. També indica que aquest material es processa en la indústria local i que és especialment valorat per la seva durabilitat a l’exterior, sobretot per fer tanques o cobertes.
Un recurs forestal cada vegada més buscat
La norma parteix d’un canvi de fons: la recollida de plantes ornamentals, aromàtiques i medicinals ha crescut amb força els últims anys. Segons el document, les exportacions de fullatge, branques i altres parts de plantes sense flor, juntament amb arbres de Nadal i branques de coníferes, han passat de 1.445 tones el 2016 a 9.417,5 tones el 2024. Dins d’aquest increment, el Govern destaca el pes del llentiscle, amb destinació majoritària al centre d’Europa, i del bruc.

Un llentiscle fet malbé pels recol·lectors / ACN
El problema, segons recull la mateixa ordre, és que aquest aprofitament s’ha fet sovint amb finalitat lucrativa i, en molts casos, sense el permís del titular del terreny. Això ha derivat en pràctiques furtives. El text també apunta que la recol·lecció d’aquestes plantes és assumida sovint per col·lectius vulnerables i en situació de precarietat laboral.
En el cas del bruc, la Generalitat alerta que la demanda creixent ha generat una manca de planificació i de gestió sostenible. Quan es talla fora del moment òptim o a una alçada inadequada, poden quedar talls en punta que causin danys al bestiar. A més, la pressió sobre zones petites i de fàcil accés pot deixar sòls descoberts i augmentar el risc d’erosió.
Permís del propietari i traçabilitat
A partir d’ara, només podran fer recol·lecció comercial els titulars dels terrenys forestals, els titulars de l’aprofitament o les persones que tinguin autorització expressa del propietari. L’activitat quedarà sotmesa a comunicació prèvia, i en alguns casos caldrà autorització, especialment si pot afectar l’equilibri del bosc, la persistència de les espècies o espais amb alguna figura de protecció.
La comunicació haurà d’identificar qui fa l’aprofitament, qui executa els treballs, on es farà la recollida i quina espècie es vol tallar. Si qui comunica l’activitat no és el titular del terreny, haurà d’aportar l’autorització escrita del propietari. La persona que presenti la comunicació tindrà un any per fer la recol·lecció.
La norma també introdueix un control sobre el destí del producte. Les persones recol·lectores hauran de presentar una comunicació final amb la superfície aprofitada, les dates de venda, la quantitat comercialitzada i la persona o empresa compradora. Les empreses que comprin, transformin o comercialitzin bruc o llentiscle només en podran adquirir a recol·lectors que hagin comunicat l’activitat.
Com s’haurà de tallar
La regulació prohibeix arrencar els exemplars i obliga a evitar danys a la resta de vegetació. En el cas del llentiscle, s’hauran de respectar els peus amb fruit, els talls no podran superar els 70 centímetres i només es podran aprofitar tiges de menys de 2,5 centímetres de diàmetre. L’extracció no podrà superar el 60% del volum de cada planta i s’haurà de deixar sense aprofitar com a mínim un 20% dels exemplars.
Per al bruc, els talls s’hauran de fer tan arran de terra com sigui possible i de manera perpendicular a l’eix de la tija. En terrenys amb pendent superior al 40%, la recollida no podrà superar el 75% del recobriment arbustiu total, i la part que quedi s’haurà de repartir de manera homogènia.
La Generalitat també modifica el règim del grèvol. Aquesta espècie deixa de tenir la condició d’espècie protegida a Catalunya, però es manté la prohibició d’arrencar-ne peus i de recollir-ne llavors, fruits, plantes o parts de plantes amb finalitats ornamentals.
L’ordre, publicada aquest dimecres al DOGC, entrarà en vigor el 19 de maig. La nova regulació converteix una activitat fins ara poc visible en un circuit controlat: qui talla, on talla, amb quin permís i a qui ven el producte. Als boscos gironins, especialment a la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, el bruc deixa de ser només vegetació de sotabosc i passa a ser també un recurs econòmic sota vigilància.
Subscriu-te per seguir llegint
- Ni caminar ni anar al gimnàs: l’exercici que Harvard recomana a partir dels 55 anys per envellir millor
- Salellas rep amb humor la ministra d’Habitatge després d’arribar mitja hora tard: «Sembla que hàgiu vingut amb Rodalies»
- Quatre locals precintats i sis detencions en controls policials a establiments d’oci i restauració de Blanes en tres anys
- Canvis en el permís de conduir a partir del 2026: la norma de la DGT afecta els conductors nascuts entre el 1956 i el 1961
- La DGT sorprèn: així seran les noves matrícules que revolucionaran les carreteres el 2026
- El banyolí Josep Miàs firma Dune, una promoció de 30 milions d’euros a primera línia de mar
- El Gran Jonquera es referma com el cor del shopping a Girona: noves obertures i cultura sobre rodes
- Tot a punt per a Temps de Flors: entre el vertigen del primer cop i la il·lusió de tota una vida