El Govern dona tres mesos als ajuntaments gironins perquè ajustin el mapa de renovables

Els ajuntaments gironins disposaran de tres mesos per revisar el mapa inicial del PLATER, el pla amb què la Generalitat vol ordenar la implantació de plaques solars, molins de vent, línies d’evacuació i sistemes d’emmagatzematge. El document fixa per a les comarques gironines un horitzó de 5.262,6 MW fotovoltaics i 2.649 MW eòlics el 2050, però ara obre la porta perquè els municipis proposin ajustos a les zones prioritàries, aptes i no aptes.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha obert el procés d’informació pública del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge, conegut com a PLATER.

El tràmit tindrà una durada extraordinària de tres mesos. Segons la Generalitat, l’objectiu és donar temps als ajuntaments i a la resta d’agents interessats perquè puguin estudiar el document i presentar aportacions. El Govern sotmet ara a informació pública una versió preliminar del pla, que haurà de revisar-se abans de l’aprovació definitiva.

Un mapa que els municipis podran revisar

A les comarques gironines, el PLATER no és un tràmit llunyà. El document assigna a la vegueria de Girona un objectiu de 5.262,6 MW d’energia fotovoltaica i 2.649 MW d’energia eòlica en l’horitzó del 2050. La xifra no equival a projectes concrets ni a autoritzacions automàtiques, però dibuixa el volum de renovables que el pla preveu encaixar al territori.

El PLATER divideix el mapa segons la capacitat de cada zona per acollir instal·lacions d’energia eòlica i energia fotovoltaica. El document identifica les àrees de màxima prioritat, les zones aptes amb menor capacitat i els espais no aptes, que queden exclosos de la implantació d’aquest tipus d’energies.

Durant aquesta fase, cada municipi podrà presentar propostes per ajustar les zones prioritàries per a la fotovoltaica a les seves característiques locals. Això afecta tots els ajuntaments gironins, que disposaran del mateix termini per revisar el mapa i plantejar canvis si consideren que el dibuix inicial no encaixa amb la realitat del seu terme municipal.

La Generalitat defensa que la metodologia aplicada és homogènia per a tot Catalunya i que ha utilitzat 141 capes d’informació per valorar cada indret. Entre aquestes capes hi ha figures de protecció ambiental, urbanística, agrària, paisatgística i cultural. A Girona, aquesta lectura té una incidència directa en espais agraris de l’Empordà, la Selva, el Gironès o el Pla de l’Estany, però també en zones naturals, paisatges protegits, corredors ecològics i àmbits ja transformats.

Prioritat per a edificis i espais ja alterats

El pla dona prioritat a l’aprofitament energètic dels edificis i dels espais artificialitzats. Això inclou àmbits ja transformats per l’activitat humana abans d’ocupar nou sòl no artificialitzat.

Aquest criteri pot tenir recorregut a les comarques gironines, travessades per grans corredors com l’AP-7, la N-II, el TAV i altres infraestructures viàries i ferroviàries. El PLATER també mira cap a ports, aeroports, pedreres, abocadors, depuradores, aparcaments i sòls urbans o urbanitzables com a possibles espais per reduir la pressió sobre camps i sòls naturals.

Per facilitar la revisió del mapa, l’Institut Català d’Energia ha habilitat per als ajuntaments un visor cartogràfic amb capacitat d’edició. Aquesta eina permetrà als municipis modificar les zones proposades inicialment, sempre d’acord amb la metodologia del pla. La ciutadania també tindrà accés a un visor cartogràfic per consultar la informació.

La ciutadania també podrà presentar aportacions

El procés no queda limitat als ajuntaments. Les persones, entitats i agents interessats també podran presentar aportacions durant el període d’informació pública. A Girona, això obre la porta a al·legacions de municipis, consells comarcals, entitats agràries, grups ecologistes, propietaris i agents econòmics afectats pel futur desplegament de renovables.

El Govern assegura que ja ha fet reunions informatives amb representants del món local, incloses diputacions, consells comarcals i ajuntaments. També ha activat els tècnics de les oficines comarcals de transició energètica per donar suport als municipis que no disposin de prou recursos humans o tècnics per analitzar el document.

L’objectiu del 2050

El PLATER s’emmarca en la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050. Segons aquesta planificació, la descarbonització del sistema energètic català requereix instal·lar 62.000 MW d’energia renovable fins a l’any 2050, inclosos els ja instal·lats i autoritzats.

D’aquest total, el Govern preveu que 14.000 MW s’instal·lin en edificis i espais artificialitzats. La resta haurà d’anar en espais no artificialitzats, amb una ocupació prevista equivalent a l’1,2% del territori de Catalunya.

Per als municipis gironins, el tràmit que s’obre ara serà el primer moment per discutir el mapa amb detall. El pla fixa criteris generals i objectius territorials, però les al·legacions hauran de servir per ajustar-los abans que el Govern tanqui la versió definitiva del PLATER.

Subscriu-te per seguir llegint