Investigadors gironins identifiquen l'origen dels trastorns del son en una malaltia genètica minoritària

Un estudi internacional coliderat per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i el Radboud University Medical Center (Nijmegen, Països Baixos) ha identificat els mecanismes biològics que expliquen els trastorns del son associats a la síndrome FOXP1, un trastorn del neurodesenvolupament d'origen genètic. L’estudi demostra que els infants amb síndrome FOXP1 presenten amb molta freqüència problemes de son, fins al punt que constitueixen un dels símptomes més prevalents del trastorn. El treball aporta noves evidències sobre el paper clau dels gens de la família FOXP en la regulació del son i obre noves vies per al desenvolupament de tractaments.

El son és indispensable per al bon funcionament del cervell, ja que afavoreix processos essencials com la consolidació de la memòria, l'aprenentatge, la regulació emocional i el manteniment de la funció neuronal. La síndrome FOXP1 és una malaltia genètica minoritària causada per alteracions en el gen FOXP1, un factor de transcripció essencial per al desenvolupament del sistema nerviós. Aquesta condició es caracteritza per discapacitat intel·lectual, dificultats en el llenguatge i trets associats al trastorn de l'espectre autista.

L'estudi demostra que els infants amb síndrome FOXP1 presenten amb molta freqüència problemes de son. Aquests problemes són tan accentuals que constitueixen un dels símptomes més prevalents del trastorn. Malgrat això, fins ara aquestes alteracions havien rebut poca atenció, tot i el seu impacte significatiu en la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies. En concret, els investigadors han identificat un patró característic d’insomni que impedeix el manteniment del son en els individus que pateixen el trastorn i això es tradueix en despertars nocturns freqüents i un despertar molt precoç.

"Durant anys s’han considerat un símptoma secundari o poc rellevant, però els nostres resultats indiquen que formen part del nucli del trastorn", la investigadora de l’IDIBGI i coautora de l’estudi, Anna Castells.

Durant anys s’han considerat un símptoma secundari o poc rellevant"

Anna Castells

— Coautora de l'estudi

L’estudi va més enllà d’aquesta observació clínica en pacients amb síndrome de FOXP1 i a partir de l’anàlisi de variants comunes dels gens FOXP1, FOXP2 i FOXP4 en la població general, mitjançant estudis de grans bases de dades genètiques, els investigadors han observat una associació de certes variants d’aquests gens amb símptomes d'insomni i una menor durada del son.

Aquests resultats reforcen la idea que la família FOXP, coneguda fins ara sobretot pel seu paper clau en el desenvolupament neuronal, també té un paper fonamental en la regulació del son.

Per confirmar la implicació de les proteïnes FOXP en la regulació del son i aprofundir en els mecanismes biològics implicats, l’equip investigador ha utilitzat el model animal Drosophila melanogaster (mosca de la fruita), un organisme especialment eficaç per estudiar els patrons de son.

Els resultats mostren que la pèrdua de funció del gen FOXP en aquest organisme reprodueix fenotips similars als observats en humans, com la fragmentació severa del son i les alteracions del ritme circadiari. En aquest context, els investigadors han pogut demostrar que aquest gen és essencial durant el desenvolupament del sistema nerviós per garantir un patró de son normal en l’edat adulta.

En particular, s’ha observat que la seva alteració afecta unes neurones concretes del cervell responsables de la regulació del son a través de l’alliberació d’unes molècules senyal anomenades neuropèptids, i altera la plasticitat neuronal en circuits implicats en el control del son i dels ritmes biològics.

L'estudi amplia el coneixement sobre els mecanismes genètics que regulen el son i destaca el paper fonamental d’aquests processos durant el neurodesenvolupament. Els resultats indiquen que els trastorns del son en la síndrome FOXP1 no són una conseqüència secundària, sinó un tret del trastorn. Aquest canvi de paradigma és clau per millorar tant el diagnòstic com el maneig clínic dels pacients.

Estudiar altres patologies associades

Segons els investigadors, un dels pròxims passos serà estudiar si altres patologies associades a alteracions del gens FOXPs també presenten problemes de son. El son és una funció biològica essencial per a la salut física i mental, especialment durant la infància, quan és clau per al desenvolupament del cervell, l’aprenentatge, la memòria i el benestar emocional.

En aquest sentit, intervenir sobre la qualitat del son podria tenir un impacte positiu en altres manifestacions del trastorn. "Cal prestar més atenció als problemes del son en aquests pacients, ja que poden contribuir a agreujar l’afectació global. Si aconseguim millorar el son, potser també podrem millorar altres aspectes del trastorn", assenyala Castells.

A més, el treball identifica nous mecanismes de comunicació a nivell cerebral que poden ser en el futur utilitzats com a possibles dianes terapèutiques. Tot i que aquest camp encara es troba en fases inicials, podria obrir noves estratègies per abordar no només els trastorns del son, sinó també altres símptomes associats als trastorns del neurodesenvolupament. Els investigadors però, ja avisen que caldran nous estudis per validar aquestes aproximacions i explorar-ne el potencial clínic.