Una recerca a la vall de Núria redefineix la prehistòria als Pirineus

Les zones d’alta muntanya no van ser utilitzades de forma esporàdica durant la prehistòria, sinó que també se’n va fer un ús recurrent, inclosa l'explotació dels recursos. És una de les conclusions que s’extreuen d’una recerca impulsada per un equip internacional liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) a Queralbs. Els investigadors han documentat la cova prehistòrica amb ocupacions humanes intenses situada a la major altitud coneguda fins ara als Pirineus: la Cova 338, situada a 2.235 metres sobre el nivell del mar a la vall de Núria, constitueix actualment el jaciment prehistòric d’alta muntanya més important documentat a la serralada.

La recerca mostra que la cavitat va ser ocupada de manera reiterada entre el V mil·lenni aC i el final del I mil·lenni aC, aporta noves evidències sobre l’explotació dels recursos d’alta muntanya durant la prehistòria i qüestiona la idea tradicional que aquestes zones només van ser utilitzades de manera marginal, com s'ha interpretat durant dècades. Les datacions indiquen que aquestes ocupacions es van produir en diverses fases diferenciades, separades per períodes d’abandonament, fet que apunta a un ús planificat de l’espai.

Les excavacions en extensió dutes a terme a la Cova 388 entre 2021 i 2023 han revelat «una seqüència arqueològica excepcional, amb nombroses estructures de combustió, restes faunístiques, fragments ceràmics i un conjunt destacat de minerals verds, probablement malaquita, un mineral ric en coure», explica Carlos Tornero, catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB i investigador de l’IPHES-CERCA i líder de l’estudi. «Per primera vegada als Pirineus es documenten ocupacions prehistòriques d’alta muntanya d’una intensitat significativa, caracteritzades per la reiteració d’activitats i per l’explotació directa de recursos minerals dins de la cavitat», apunta.

Entre els materials recuperats destaquen també dos penjolls: un d’elaborat amb una petxina marina (Glycymeris) i un altre amb una dent d’os bru, que evidencien pràctiques d’ornamentació personal. El primer presenta paral·lelismes amb altres jaciments de Catalunya, mentre que el segon és un element molt menys habitual, possiblement vinculat a un significat simbòlic específic.

Les evidències recuperades indiquen que els minerals eren introduïts a la cova i posteriorment fragmentats o processats en el seu interior, fet que suggereix una explotació sistemàtica de minerals rics en coure en un entorn d’alta muntanya durant el neolític final i l’edat del bronze. Aquestes dades situen la Cova 338 entre les evidències més antigues conegudes amb aquest tipus d’activitat a l’Europa occidental.

L’anàlisi espacial del jaciment mostra una clara organització interna de les activitats, amb estructures i àrees diferenciades. En aquest sentit, els investigadors interpreten la cova com un espai logístic integrat dins de sistemes de mobilitat estacional ben estructurats, als quals les comunitats humanes tornaven de manera recurrent per desenvolupar activitats específiques.

«La muntanya no era un límit, sinó un territori actiu dins de l’organització econòmica i territorial de les comunitats prehistòriques», assenyala Eudald Carbonell, investigador de l’IPHES-CERCA i coautor de l’estudi.

Un projecte de recerca en condicions extremes

La recerca s’emmarca en el projecte Arrels, un programa impulsat pel Departament de Cultura i liderat per la UAB i l’IPHES-CERCA, centrat en l’estudi de les arrels prehistòriques de la mobilitat i l’ocupació humana a l’Alt Ripollès.

Les excavacions a la Cova 338 han suposat un repte logístic important, ja que l’accés a la cavitat només és possible a peu des de la vall de Núria i no es pot utilitzar cap suport motoritzat, fet que ha obligat a transportar manualment tots els materials i sediments generats durant els treballs. Els treballs han incorporat metodologies d’alta resolució, com el registre tridimensional de tots els materials, el mostreig sistemàtic dels sediments i tècniques com el rentat i la flotació, que permeten recuperar fins als vestigis més petits i obtenir una informació molt precisa sobre les activitats desenvolupades a la cova.

Atesa la importància científica i l’excel·lent estat de conservació, el jaciment ha estat protegit i restringit per garantir la preservació dels dipòsits i facilitar el desenvolupament de futures investigacions.

L’estudi s’ha publicat a la revista científica Frontiers in Environmental Archaeology i ha comptat també amb la participació d’investigadors de l’IPHES-CERCA, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Granada, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de les Illes Balears (UIB), entre altres institucions.

Subscriu-te per seguir llegint