Aquestes són les 27 platges de la Costa Brava amb Bandera Blava aquest 2026
La Costa Brava manté les mateixes platges guardonades que l'any anterior

La Fosca, a Palamós, és una de les platges que ha obtingut la Bandera Blava aquest 2026. / Miquel Cornellà de la Cruz
Un total de 27 platges i 9 ports de la Costa Brava han rebut aquest 2026 el distintiu Bandera Blava, que concedeix la Fundació per a l’Educació Mediambiental. Es tracta exactament de les mateixes platges que el 2025 ja van obtenir aquest reconeixement internacional, que premia la qualitat i els serveis d'aquests espais.
Pel que fa a la distribució per províncies, la costa de Barcelona se situa al capdavant, per davant de la Costa Brava i la Costa Daurada. La demarcació de Barcelona concentra 47 distintius, repartits entre 39 platges i 8 ports esportius. Tarragona n’acumula 42, amb 35 platges i 7 ports, mentre que Girona en suma 36, distribuïts entre 27 platges i 9 ports esportius. En total, les 101 platges reconegudes es reparteixen en 40 municipis i tenen presència a totes les comarques del litoral.
En el còmput global, Catalunya ocupa la quarta posició amb 125 platges i ports distingits. Per davant hi ha el País Valencià, amb 174; Andalusia, amb 169, i Galícia, amb 129.
Platges de Girona amb Bandera Blava
- Del Port (Llançà)
- Grifeu (Llançà)
- Empuriabrava (Castelló d'Empúries)
- Cala Montgó (Torroella de Montgrí)
- Canadell (Palafrugell)
- Llafranc (Palafrugell)
- Tamariu (Palafrugell)
- La Fosca (Palamós)
- Cala Cristus-Ses Torretes (Calonge i Sant Antoni)
- Es Monestrí (Calonge i Sant Antoni)
- Sant Antoni (Calonge i Sant Antoni)
- Torre Valentina (Calonge i Sant Antoni)
- Cala Rovira (Castell - Platja d'Aro - S'Agaró)
- Platja Gran (Castell - Platja d'Aro - S'Agaró)
- Sa Conca (Castell - Platja d'Aro - S'Agaró)
- Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols)
- Platja de Sant Feliu (Sant Feliu de Guíxols)
- Platja Gran (Tossa de Mar)
- La Mar Menuda (Tossa de Mar)
- Cala Canyelles (Lloret de Mar)
- Fenals (Lloret de Mar)
- Platja de Lloret (Lloret de Mar)
- Sa Boadella (Lloret de Mar)
- Santa Cristina (Lloret de Mar)
- Platja de Blanes (Blanes)
- S'Abanell (Blanes)
- Sant Francesc-Cala Bona (Blanes)
Pel que fa a ports, espais que també poden obtindre aquest segell qualitatiu, a la zona litoral de Girona n'hi ha 9, la costa de Barcelona n'acumula 8 i 7 més, a Tarragona.
Ports de Girona amb Bandera Blava
- Port de Llançà · Club Nàutic Llançà
- Port del Port de la Selva · Club Nàutic Port de la Selva
- Port Esportiu de Roses · Port de Roses SA
- Port de l’Escala · Club Nàutic l’Escala
- Port de l’Estartit · Club Nàutic L’Estartit
- Port d’Aiguablava · Club Nàutic Aiguablava (Begur)
- Marina Palamós, SA
- Port Marina Port d’Aro · Club Nàutic Port d’Aro
- Port de Blanes · Club de Vela Blanes
Platges accessibles
Pel que fa a l’accessibilitat, el 79% de les platges catalanes amb Bandera Blava estan adaptades, el percentatge més elevat de l’Estat. La segueixen Andalusia, amb un 67%, i les Canàries, amb un 64%. En el conjunt estatal, el 82% de les platges candidates estan adaptades, el 72% disposen de punt accessible i el mateix percentatge tenen cadira amfíbia. A més, el 59% ofereixen bany assistit amb personal especialitzat.
En l’àmbit ambiental, 63 platges catalanes tenen prats de posidònia a menys de dos quilòmetres. D’aquestes, el 86% estan protegides com a Hàbitat d’Interès Comunitari, el 75% disposen de sistemes de control dels prats i el 43% fan seguiment d’espècies invasores. També el 51% compten amb boies ecològiques per limitar l’ancoratge d’embarcacions i en el 46% s’han retirat estructures d’ancoratge de formigó, amb la finalitat de reduir l’impacte sobre aquests ecosistemes.
En el conjunt del programa, els motius d’exclusió més freqüents continuen sent la pèrdua de la qualitat excel·lent de l’aigua de bany i l’incompliment de la normativa de costes. El manteniment de les xifres a Catalunya evidencia el comportament més estable de totes les comunitats.
Aquest guardó, reconegut internacionalment i present en països dels cinc continents, avalua i premia la gestió ambiental, la seguretat de les zones de bany i de les seves instal·lacions, la correcta prestació dels serveis i la informació i l’educació ambiental. A més, la qualitat de l’aigua de bany ha d’haver obtingut la qualificació d’Excel·lent, d’acord amb la Directiva 2006/7/CE, que regula la gestió de la qualitat de les aigües de bany.
- Ho diu l’Organització Meteorològica Mundial (OMM): entre els mesos de maig i juny pot aparèixer el 'Superniño
- L'alternativa al paper de cuina que cada cop fan servir més llars: neteja millor i ajuda a estalviar
- Salellas ordena obrir expedient pel vídeo dels cicloturistes a la Pujada de Sant Domènec de Girona
- Els cinc barris més segurs de Barcelona, segons un expert immobiliari: 'No són els que tothom creu
- Sebas Pla: «El Barça va intentar fitxar-me tres cops en un mes»
- Vall Companys adquireix un 20% d’Embotits La Selva de Campllong
- L'Advocacia gironina homenatja Ignasi de Ribot, el primer advocat gironí que arriba als 100 anys exercint
- «Respecteu la ciutat»: indignació a Girona per un ciclista a les escales la Pujada de Sant Domènec
