De Sant Feliu de Guíxols a l'exili: Girona enceta l’Any Josep Irla

Girona ha acollit aquest dimecres la conferència inaugural de l’Any Josep Irla, titulada “Irla, República i País”, el primer acte del programa commemoratiu dedicat al 124è president de la Generalitat amb motiu del 150è aniversari del seu naixement.

L’acte ha estat presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i ha comptat amb la participació del delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart, i del director del Memorial Democràtic, Jordi Font. La commemoració s’allargarà durant el 2026 i principis del 2027 amb més d’una trentena d’activitats institucionals, acadèmiques i divulgatives, informa el departament.

Espadaler ha defensat la vigència de la figura d’Irla i ha afirmat que “Josep Irla és un referent de servei públic, compromís i fidelitat a les institucions catalanes. Les idees i el llegat del president Irla ens recorden que la democràcia no és perenne ni ens ha estat donada: cal que lluitem i treballem per mantenir-la viva”. També ha assenyalat que la commemoració vol contribuir a “fer-lo més conegut i reconegut”.

El conseller ha situat l’Any Irla en el marc de la memòria democràtica i ha remarcat que “aquesta commemoració és també una invitació a reflexionar sobre els valors que han de sostenir avui les nostres institucions”. En la mateixa línia, ha afegit que la memòria ha de servir per conèixer el passat amb rigor i recordar allò que no ha de tornar a passar “mai més”.

Espadaler també ha destacat que el programa no es limitarà a les comarques gironines. “L’Any Irla no es vol circumscriure a un únic territori, sinó que, tot i tenir com a punts centrals Girona i Sant Feliu de Guíxols, s’estendrà al conjunt del país, amb actes al Palau de la Generalitat, al Parlament i a diversos indrets de Catalunya”, ha afirmat.

De Sant Feliu a la Generalitat

La conferència ha anat a càrrec de Jordi Gaitx Moltó, historiador, arxiver i comissari de l’Any Irla. La seva intervenció ha repassat la trajectòria d’Irla des dels seus orígens a Sant Feliu de Guíxols fins a la presidència de la Generalitat a l’exili, passant per la política local i provincial, la Mancomunitat de Catalunya i la seva formació republicana, federal i catalanista.

El relat s’ha centrat especialment en el paper d’Irla després de l’exili i de l’afusellament de Lluís Companys, quan va assumir la presidència de la Generalitat el 1940. Des d’aquesta posició, va mantenir la continuïtat institucional fins al relleu amb Josep Tarradellas el 1954.

El programa de l’Any Josep Irla inclou una exposició itinerant, jornades d’estudi sobre el republicanisme català del segle XX, conferències, itineraris urbans i activitats educatives. També preveu iniciatives fora de Catalunya, com un acte a París sobre la continuïtat institucional a l’exili i un concert a la Catalunya del Nord.

Entre els projectes previstos hi ha la remuseïtzació de la Casa Irla, amb una renovació del discurs expositiu, així com accions divulgatives com un dossier monogràfic a la revista Sàpiens, un club de lectura i un cicle territorial de conferències.

La cloenda de la commemoració està prevista per al febrer del 2027, coincidint amb el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.

Josep Irla va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1876 i va morir a Sant Rafèu, a França, el 1958. Va ser regidor i alcalde de Sant Feliu de Guíxols, diputat provincial, membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya durant la Guerra Civil. Les seves despulles van ser traslladades a Catalunya el 1981 i inhumades al cementiri de Sant Feliu de Guíxols.

Subscriu-te per seguir llegint