La depuradora de Palamós que va quedar sota dos metres d’aigua i ara corre contra el calendari

La depuradora de Palamós ha entrat en una cursa contra el calendari. La planta va quedar col·lapsada pel temporal Harry, amb més de dos metres d’aigua dins les instal·lacions, i el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona preveu recuperar-ne el tractament complet a finals de juny. La data és clau: l’EDAR dona servei a diversos municipis del Baix Empordà i ha d’arribar operativa al moment de més pressió de l’estiu a la Costa Brava.

La depuradora de Palamós no va patir una avaria menor. El temporal Harry va inundar quadres elèctrics, bombes, motors, transformadors i dependències internes fins a deixar la planta fora de servei. L’aigua va superar els dos metres dins les instal·lacions i va obligar a refer bona part dels equips elèctrics i electromecànics.

La magnitud del col·lapse explica per què la recuperació no pot ser immediata. No es tracta de substituir una peça concreta, sinó de tornar a posar en marxa una instal·lació essencial per al sanejament d’un tram molt sensible de la Costa Brava. L’objectiu del Consorci és que la planta passi del col·lapse total al tractament complet abans de l’inici fort de la temporada turística.

Per què aquesta depuradora és tan important?

L’EDAR de Palamós no dona servei només a Palamós. També tracta aigües de Calonge i Sant Antoni, Mont-ras, Vall-llobrega i Palafrugell, a més del nucli de Sant Joan. La seva avaria afecta, per tant, una peça central del sanejament en una zona amb molta pressió residencial, turística i ambiental.

El calendari pesa especialment perquè la recuperació completa es preveu pels volts de Sant Joan, just abans del pic de l’estiu. Si la previsió es compleix, la planta arribarà al moment de més afluència amb el tractament restablert. Si s’endarrerís, la Costa Brava afrontaria l’inici de la temporada amb una infraestructura clau encara limitada.

Què va passar durant el temporal?

L’episodi de pluges del 19 i el 20 de gener va arribar amb el terreny ja saturat per la llevantada de Sant Esteve. Segons va explicar el gerent en funcions del Consorci, Lluís Sala, a l’entorn de Torrent es van registrar acumulacions de fins a 187 litres per metre quadrat i l’aigua va superar escenaris d’inundabilitat previstos per a períodes de retorn molt llargs.

A Palamós, la força de l’aigua va deixar la depuradora anegada. El president de la Diputació de Girona i del Consorci, Miquel Noguer, va relatar que alguns treballadors van haver de sortir de la planta en condicions extremes després que les instal·lacions quedessin inundades. «Hi va haver treballadors d’aquesta depuradora de Palamós que van sortir bussejant a la nit perquè hi havia més de dos metres d’aigua a dintre tota la depuradora», va afirmar.

El resultat va ser un col·lapse complet. «No funcionava res», va resumir Noguer. Les bombes van quedar plenes de fang, els sistemes elèctrics inundats i diverses dependències, com el laboratori, inutilitzades.

Què vol dir recuperar-la per fases?

Una depuradora no torna a funcionar de cop. La recuperació es fa per parts perquè el tractament de les aigües passa per diferents processos. El primer pas previst és recuperar el subministrament elèctric i posar en servei els decantadors primaris. Aquesta fase, situada a mitjans de maig, ha de permetre reduir aproximadament un 40% la càrrega contaminant abocada.

El segon pas és la posada en marxa del tractament biològic i de la decantació secundària, prevista a partir del 15 de juny. Aquest procés és el que ha de permetre avançar cap a una depuració molt més completa. Segons el calendari del Consorci, si no hi ha nous temporals ni retards en l’arribada dels equips, la planta podria recuperar el tractament complet a finals de juny.

Aquest tractament complet hauria de situar la reducció de la matèria en suspensió al voltant del 95%. La dada és rellevant perquè avança el calendari inicial, que situava la normalització al juliol.

Per què també s’ha de reparar l’emissari submarí?

La depuradora no és l’únic punt crític. El Consorci també ha de reparar l’emissari submarí de Cala Castell, detectat trencat el 21 de març a 634 metres de la costa i a 23 metres de profunditat. Aquesta conducció és important perquè permet portar l’abocament fins al punt habitual, situat a uns dos quilòmetres mar endins.

La reparació és complexa perquè s’ha de fer sota l’aigua, amb submarinistes, i amb una peça fabricada a mida a Dinamarca. Està previst que arribi l’última setmana de maig i que el muntatge es faci la primera setmana de juny, sempre que l’estat de la mar ho permeti.

Noguer va situar el cost d’aquesta actuació entre 200.000 i 250.000 euros. Fins que no es resolgui, l’abocament no pot tornar al punt habitual i queda condicionat pel tram avariat més proper a la costa.

Hi ha afectació a l’aigua de bany?

Amb les dades disponibles fins ara, el Consorci i l’Agència Catalana de l’Aigua sostenen que els controls de qualitat a la línia de costa no han detectat problemes. Les analítiques del 23 de març i del 3 d’abril, fetes pel Consorci, i la del 29 d’abril, feta per l’ACA, situen l’aigua de bany en categoria excel·lent.

Els valors exposats es mantenen per sota dels llindars que marquen aquesta categoria. En E. coli, les proves van donar 20 NMP/100 ml a la platja de Castell, 41 a Castell Sud i 10 a la Fosca, quan el límit d’excel·lència se situa per sota de 250. En enterococs intestinals, els resultats van ser de 31, 74 i 20, també dins dels paràmetres considerats excel·lents.

Això no elimina la necessitat de continuar fent controls, però evita presentar la situació com una alarma sanitària amb les dades disponibles. «Continuarem fent aquests controls de l’aigua, però sobretot hem de mirar que això es pugui reparar el màxim de ràpid possible», va dir Noguer.

Va ser l’única avaria del temporal?

No. El temporal Harry va provocar onze avaries en sistemes de sanejament de la Costa Brava. A la zona nord, hi va haver incidències a Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses i Palau-saverdera, amb un cost previst de 141.480 euros. A la zona centre, les actuacions sumen 149.580 euros i afecten l’Escala, Pals i Begur. Al sud, el document recull dues avaries en una bomba d’impulsió de l’EBAR Puerto Rico, a Tossa de Mar, per 15.470 euros.

La diferència és que Palamós va quedar fora de servei de manera general. Per això concentra el gruix de la inversió i del calendari de recuperació. Només la inundació completa de la planta està valorada en 3.094.000 euros.

El Consorci també treballa en altres incidències posteriors o paral·leles. A Roses, hi ha una avaria al sistema de sanejament del passeig marítim que afecta una canonada de retorn d’excés d’aigua de pluja cap a l’emissari submarí. A l’Escala, el cap de setmana passat es va trencar una bomba d’un pou i es va actuar d’urgència per evitar problemes en l’abastament d’aigua potable. Segons Noguer, aquesta incidència ja està resolta.

Què queda pendent ara?

El calendari de la depuradora depèn de tres passos principals: que la reconnexió elèctrica i els decantadors primaris entrin en servei al maig, que el tractament biològic pugui posar-se en marxa a mitjans de juny i que no hi hagi nous temporals ni retards en l’arribada dels equips.

També queda pendent la reparació de l’emissari submarí de Cala Castell, condicionada per l’arribada de la peça feta a mida i per l’estat de la mar. El Consorci preveu actuar-hi a principis de juny.

La previsió final és que l’EDAR de Palamós recuperi el tractament complet a finals de juny. Si es compleix, la planta haurà passat en cinc mesos d’un col·lapse total a tornar a funcionar abans del moment de més pressió de l’estiu.