La mediació social, la resposta al repte de la convivència

El Consell de Girona del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani —una iniciativa impulsada per Prensa Ibérica i la Fundació ”la Caixa”— va situar ahir la mediació social al centre del debat sobre el futur de les ciutats mediterrànies. La jornada, celebrada a l’Espai Fundació ”la Caixa” de Girona, va reunir una vuitantena de persones i va servir per conèixer experiències d’èxit de Madrid, Limoges i Girona orientades a prevenir conflictes, reforçar la cohesió i construir convivència en barris i ciutats cada vegada més multiculturals.

Després d’una primera edició centrada en la visió del Mediterrani des de diferents punts de vista i una segona sobre la connexió existent a tota l’àrea mediterrània, el subdirector de Diari de Girona i president del Consell de Girona, Oriol Puig, va assenyalar que l’edició d’enguany «convida a actuar, a transformar i a cooperar». A Girona, com en les edicions anteriors, el treball s’ha centrat en les persones. En un context en què «gairebé la meitat de la població de 25 a 40 anys que viu a Girona ha nascut a l’estranger», Puig va posar en valor la necessitat de trobar una metodologia que ajudi a aconseguir que les ciutats mediterrànies estiguin més cohesionades: «El creixement accelerat de la població i d’orígens culturals molt diferents pot generar tensions, d’una banda, perquè els serveis públics no s’han adequat a l’evolució demogràfica i, de l’altra, pel xoc cultural que pot suposar en alguns barris».

En aquest sentit, va assegurar que l’eina per aconseguir revertir-ho «és la mediació social convertida en una política útil i estructural», a partir d’on va insistir que «per fer-ho cal professionalitzar-la, integrar-la en la gestió urbana i comunitària, i desplegar-la com a eina de cohesió social, prevenint conflictes des de la convivència».

Un model de cooperació amb vocació europea

El cas d’estudi escollit pel Consell de Girona i que ahir va centrar el debat va ser l’associació Cre.A, impulsada a França, un model amb vocació europea de cooperació en mediació social per millorar la convivència en barris multiculturals i entorns urbans amb una alta diversitat social i una elevada taxa de població immigrada. El gruix de l’acte va ser un diàleg entre Carlos Giménez, catedràtic d’Antropologia, expert en mediació i membre del Consell de Girona; i dos membres de Cre.A: Aura Morales, responsable de l’àrea de mediació i desenvolupament comunitari de l’Associació Barró; i Hamid Ghobrini, president de Cre.A, responsable de projectes de mediació social i director de prevenció de l’Ajuntament de Limoges.

«La mediació social és molt necessària per a l’efectivitat de les polítiques públiques»

Carlos Giménez

— Catedràtic d'Antropologia

Aura Morales va compartir l’experiència de La Cañada Real, a Madrid, considerat l’assentament irregular més gran d’Europa. Una realitat de 14 quilòmetres d’extensió on hi viuen unes 7.500 persones de 16 nacionalitats en una situació d’exclusió severa: sense llum, sense centres educatius ni sanitaris i sense transport. En aquest context, va posar en valor que «la mediació social no és només una intervenció per resoldre un conflicte puntual, sinó un procés sostingut que busca consens, participació i prevenció». En aquest sentit, va remarcar que «no es pot arribar a res si no hi ha consens» i va defensar que la mirada no s’ha de posar en la diferència cultural, sinó en tot allò que uneix les persones: «Quan parlem de convivència, parlem de relació».

A La Cañada Real, l’any 2017 es va signar un pacte regional que va permetre «legitimar un equip de mediació per acompanyar la gestió dels compromisos polítics i facilitar espais de trobada entre veïns, entitats, professionals i administracions». Una de les accions destacades va ser la formació de 87 veïns en mediació social intercultural.

Per la seva banda, Hamid Ghobrini va aportar la mirada francesa i va situar l’origen de la figura del mediador als anys vuitanta i noranta, en barris marginals on les institucions públiques no aconseguien entendre les necessitats reals de la població. «Necessitem espais de construcció de diàleg perquè les dues parts puguin entendre l’altre i pugui respondre segons el seu rol, només així aconseguirem que hi hagi convivència real, empoderar les persones dels barris i que puguin construir les seves ciutats en funció de les seves necessitats», va defensar. Un dels exemples que va exposar va ser durant la pandèmia a Limoges. «Els mediadors van ser els únics que van copsar que moltes famílies havien quedat desconnectades de l’escola perquè no tenien ordinador ni connexió a internet, mentre els centres enviaven les tasques de manera digital».

«Necessitem espais de construcció de diàleg perquè les dues parts puguin entendre l’altre»

Hamid Ghobrini

— President de Cre.A

Ghobrini també va defensar la importància de passar temps als barris per entendre les necessitats reals de la població. Va posar com a exemple les dificultats quotidianes que poden quedar invisibilitzades des d’un despatx, com haver de caminar una hora per arribar al forn de pa més proper: «Sense experimentar o conèixer aquestes situacions, els projectes poden no donar resposta a les necessitats reals de la població».

Amb tot, Giménez va emmarcar les dues experiències en una idea de fons: no n’hi ha prou amb coexistir, cal conviure. A partir d’aquí, va assenyalar que «la mediació social és molt necessària per a l’efectivitat de les polítiques públiques».

La convivència i els discursos de l'extrema dreta

Durant el torn d’intervencions, diversos membres del Consell de Girona van aportar la seva mirada. Es va parlar de com afecten els discursos d’extrema dreta a la convivència, del paper de les institucions en l’escolta de la veu dels ciutadans, d’experiències de governança o de tallers de costura com a vehicle per a crear espais de mediació a partir d’on abordar les dificultats que pateixen.

La jornada també va incorporar una mirada gironina de la mà del Projecte Rossinyol de la Universitat de Girona (UdG), una experiència de mentoria social que demostra que la convivència es construeix a través del vincle, de l’acompanyament i del reconeixement mutu. La iniciativa, nascuda fa 20 anys, ja ha connectat més de 2.000 estudiants universitaris amb 2.000 infants i joves nouvinguts o en situació de vulnerabilitat per acompanyar-los en el seu desenvolupament personal, en les seves expectatives educatives i professionals, en l’ús de la llengua catalana i en el coneixement de l’entorn. El coordinador i confundador del projecte, Òscar Prieto-Flores, va subratllar que «quan no hi ha aquest acompanyament, les relacions interculturals tendeixen a disminuir amb el pas del temps» i que la mentoria «els millora l’autoestima i fa que surtin abans de l’aula d’acollida».

El director de l’Espai Fundació ”la Caixa” de Girona, Manel Rullo, va defensar que «jo crec que no hi ha racisme, crec que hi ha un profund classisme»: «Al president del PSG ningú li recorda l’forigen». També va recordar que «Espanya és un dels països que retorna més immigrants als seus països» i va fer una crida a «construir una societat tots junts».

Les conclusions de la sessió i la feina del Consell de Girona es posaran en comú amb el treball dels altres consells locals dels diaris de Prensa Ibérica al Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, que se celebrarà a Barcelona entre el 16 i el 18 de juny.

Subscriu-te per seguir llegint