Només el 4% dels edificis de la província de Girona són totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda

Només el 4% dels edificis de la província de Girona són totalment accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda, és a dir, permeten fer el recorregut complet des del carrer fins a la porta de l’habitatge sense topar amb cap barrera arquitectònica. El 96% restant, però, presenta com a mínim un obstacle, ja sigui un graó, una porta difícil d’obrir, un porter automàtic massa alt, un ascensor no adaptat o, directament, la manca d’ascensor.

Tot i això, Girona presenta una fotografia lleugerament més favorable que altres demarcacions catalanes pel que fa als nivells d'accessibilitat, amb un 3% d’edificis totalment accessibles a Barcelona i Lleida i només un 1% a Tarragona.

Així ho revela el primer Baròmetre de l’Accessibilitat de la Fundació Mutua de Propietarios presentat ahir, coincidint amb el Dia Europeu de la Vida Independent. L’informe analitza les dificultats que troben les persones amb mobilitat reduïda per entrar i sortir de casa i posa de manifest que, a les comarques gironines, l’accessibilitat plena continua sent una excepció.

Mentre que el 66% dels edificis gironins ja no són accessibles des del carrer fins al portal de l'edifici -l'informe posa de manifest que en la meitat dels casos el motiu és un esglaó i que, en cas d'haver-hi rampa, el 40% no té barana-, Girona és la demarcació catalana amb més finques sense ascensor. En concret, el 32% dels edificis gironins no té ascensor, davant del 24% en el cas de Barcelona i Tarragona i el 13% de Lleida. El baròmetre també alerta que, fins i tot quan n’hi ha, l’ús no sempre està garantit: el 43% tenen algun desnivell i el 64% no compleix els criteris d’accessibilitat física. Entre les dificultats més habituals hi ha portes pesades o difícils d’obrir, botons massa alts, poc temps de tancament o manca d’espai interior.

El president de l'associació gironina Multicapacitats, David Montoro, assenyala que "tenint en compte que el 15% de la societat són persones amb discapacitat, que l'esperança de vida està creixent i que som al segle XXI, hauríem d'estar parlant de taxes d'accessibilitat d'entre el 90 i el 95%", a partir d'on lamenta que "sempre són dificultats pels mateixos".

L’informe també detecta una bretxa entre la percepció de les persones que no tenen dificultats de mobilitat i les que sí que en tenen. A Girona, els veïns sense problemes de mobilitat puntuen l’accessibilitat del seu edifici amb un 6,5, la valoració més baixa de Catalunya en aquest grup. En canvi, les persones amb dificultats de mobilitat rebaixen la nota fins al 5,1.

Cost econòmic i falta d'iniciativa veïnal

A aquesta manca d’accessibilitat s’hi suma l’escassetat de recursos i de previsió de les comunitats de propietaris. A Girona, el 82% dels edificis no han fet millores d’accessibilitat en els dos últims anys i el 60% no preveu fer-ne a curt termini. Segons el baròmetre, el cost econòmic i la falta d’iniciativa veïnal són els principals frens, fins al punt que el 84% de les comunitats catalanes considera econòmicament difícil adaptar l’edifici perquè hi pugui viure una persona en cadira de rodes.

“En un context d'envelliment poblacional, amb major esperança de vida, garantir entorns accessibles no hauria d'entendre's com una despesa, sinó com una inversió imprescindible per a garantir la qualitat de vida en el nostre futur més pròxim”, assenyala la directora de la Fundació Mutua de Propietarios, Cristina Pallàs, que afegeix que "quan l’entorn no està preparat, l'autonomia es dilueix i acaba convertint milions de persones en presoneres de la seva pròpia llar".

Subscriu-te per seguir llegint